Qüestió d'actitud


El fantasma de l'Alzheimer és un dels més temuts per a moltes persones grans i els seus familiars. La idea de perdre la memòria és esborronadora. El futur és limitat per algú d'edat avançada i els records representen un dels tresors més preuats. També es posen damunt la taula qüestions tan candents com la mortalitat psicològica o la manca d'autonomia. En definitiva, la possibilitat de gaudir d'una vida digna fins al final.

Un dels "mites" més extesos és que aquesta malaltia neurodegenerativa està determinada genèticament i que poca cosa es pot fer per prevenir-la o aturar-ne l'avanç. Malgrat que els gens hi juguen un paper indiscutible, l'estil de vida també és determinant. El nivell educatiu, les emocions, l'actitud davant la vida, l'entrenament de la memòria, les relacions socials, l'alimentació saludable o la pràctica esportiva són alguns dels factors que afavoreixen una bona fisiologia cerebral. Potencien una major riquesa en les connexions neuronals i actuen com una mena de coixí protector davant l'eventual aparició de la patologia.

Un dels estudis científics més populars sobre el tema està recollit en el llibre 678 Monges i un científic, del doctor nord-americà David Snowdon. El seu ambiciós projecte, realitzat l'any 1986, és conegut com "L'estudi de les monges". El professor va demanar a un grup de germanes catòliques, als Estats Units, de poder disposar del seu cervell, un cop haguessin mort, naturalment, amb la finalitat d'estudiar-ne l'interior. Un dels resultats més sorprenents va ser que en el cervell d'algunes religioses hi havia plaques i troques d'Alzheimer però la malaltia no havia fet la seva aparició clínica. Dit amb altres paraules, el cervell estava afectat però elles no havien perdut la memòria. La història vital d'aquestes monges va revelar, per exemple, una professió cognitivament activa, una alimentació equilibrada, bones relacions familiars, una actitud molt positiva davant l'adversitat o una rica capacitat lingüística.

Han passat més de vint anys d'ençà de "L'estudi de les monges" i encara no hem pres prou consciència de la importància de la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut, tant per a la nostra vida, com per a tota la societat. Comença a ser hora que aprenguem de l'experiència.

Comentaris

Garbí24 ha dit…
Com sempre ens gastem els diners en decorar cúpules , enviar sondes a Mart , finançar guerres , mantenir politics etc i etc ......
No dic que tot això no sigui necessari però si que caldria redireccionar els pressupostos.
Mentrestant,el sistema sanitari està col·lapsat, creixen les bosses de pobresa, l'educació està en un moment crític i de l'habitatge més val no parlar-ne. Si els pilars bàsics d'una societat fan aigües, gastar-se els calés en altres coses és una frivolitat...
Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Aquest bloc no està destinat a fer propaganda política, sigui la que sigui, tampoc és cap tanca publicitària. Espero que ho respecteu.

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia