En Molina està que trina

Avui he sentit al programa d'en Toni Clapés, a RAC1, que a Tomàs Molina no li fa ni mica de gràcia la seva imitació al Polònia. Està que s'enfila per les parets. Que jo sàpiga, no passa gaire sovint això que els imitats reaccionin amb tan mal humor. En aquest sentit, s'ha de reconèixer la capacitat dels polítics per entomar les sàtires, a vegades bastant carregades d'àcid sulfúric. Suposo que estan tan avesats a tot que ja no els ve d'una crítica més. M'atreviria a dir que fins i tot els fa certa gràcia tenir un alter ego a Polònia. Tot sigui per sortir a la televisió...En una ocasió, li vaig sentir dir a Manel Lucas (un dels factòtums del programa i periquito com jo) que els polítics no els posaven entrebancs, cosa que no es podia dir dels personatges del món del futbol...
Des d'aquesta humil bitàcola animo en Tomàs a relativitzar una mica la situació. La psicologia positiva ens ensenya que el sentit de l'humor és una de les millors armes per combatre la depressió, l'ansietat i fins i tot el dolor crònic.
Avui és dijous i no faran Polònia, no sabeu com el trobaré a faltar!

Comentaris

Garbí24 ha dit…
Crec que la imaitació que li fan es genial , fisicament no gaire però l'actitud i la veu esta molt ben aconseguida , ara per ara es la millor imitacio per mi . Si no s'ho agafa be encara serà pitjor .Un ha d'apendre de riure's de ell mateix , es una bona terapia
Amb sentit de l'humor la vida és molt més fàcil. Els humoristes fan un gran servei a la societat!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia