Un blog sobre psicologia i actualitat

Un grup de joves nord-americans protesta per l'excessiu cost dels préstecs universitaris. A l'Estat espanyol, ja s'han donat casos similars: anem camí d'importar el mateix model abusiu? Si cliqueu aquí , trobareu una reflexió que he fet sobre el tema. Imatge: Scott Eells. Les notícies referents a la pujada de les taxes universitàries , unides a la Llei Wert i a l’enduriment de les condicions per accedir a les beques, fan pensar en un inici de curs d’allò més crispat. Sabem que milers d’alumnes ja han hagut de tirar la tovallola per motius estrictament pecuniaris. Les diferències a dins de l’Estat espanyol són abismals i Catalunya –quina sorpresa- se situa entre les Comunitats on resulta més prohibitiu acabar una carrera. A banda del canvi forçat de vocació o de domicili, també cal tenir en compte el perillós esquer que suposen els crèdits. Els 2.235 estudiants de màster i doctorat afectats pel “Préstamo Renta Universidad ICO”  encara esperen una solució pel...

Imatge: CBC News El miratge del turisme, durant els mesos d’estiu, suavitza temporalment la corba de l’atur, un dels problemes més dramàtics que patim a Espanya. Això no obstant, les notícies sobre aquesta terrible xacra segueixen arribant. El diari El País informava ahir que el nombre de persones desocupades de llarga duració ascendeix fins a 3’5 milions. Es tracta d’un col·lectiu que ho té especialment cru per recol·locar-se, malgrat que la població de gent jove també representa un sector altament vulnerable. Recordem que un any després que entrés en vigor la reforma laboral, a la pell de brau se superava la barrera psicològica dels 6 milions d’aturats, la qual cosa confirmava l’absoluta inutilitat de les mesures desplegades pel Govern de don Mariano. Entre d’altres xifres esgarrifoses, enguany també hem sabut que hi ha gairebé 2 milions de famílies que tenen tots els seus membres desocupats. És fàcil imaginar l’espiral de problemes que es poden desencadenar a partir ...

  Cent trenta persones han estat rescatades aquest cap de setmana a les aigües de l'Estret de Gibraltar, en el qual han perdut la vida milers d'éssers humans. Imatge: EFE. El rebrot del conflicte amb Gibraltar desprèn una inconfusible aroma de perejil que ens transporta, com una magdalena proustiana, al tenebrós mandat de José María Aznar. L’anècdota i el personatge expressaven perfectament la grotesca aparença rere la qual pot amagar-se el mal. Al meu entendre, els ciutadans estem intoxicats per una doble cortina de fum. La primera és un intent poc dissimulat de minimitzar l’impacte polític provocat pels “papers de Bárcenas”. Les picabaralles relatives al peñón permeten una absurda fugida cap endavant als populars, només viable a curt termini. Malgrat que sigui estèril , aquesta estratègia ha ocasionat un greu perjudici als treballadors de La Línea , pels quals plou econòmicament sobre mullat. Els nostres interessos són ignorats per sistema, alhora que naufrag...

A l'Estat espanyol, l'actualitat mediàtica ha esdenvingut una mescla inquietant de puerilitat i pànic: un altre article per al setmanari EL TRIANGLE. Si us ve de gust llegir-lo, cliqueu aquí. Imatge: cadenaser.com He vist unes quantes pel·lícules de terror en les quals s’utilitzen com a recurs musical les tonades infantils , amb el propòsit d’emmascarar un horror que l'espectador angoixat anticipa amb tremolosa expectació. Escoltes aquelles càndides melodies i preveus que quelcom terrible apareixerà en pantalla. La combinació d’ingenuïtat pueril i violència sagnant sempre m’ha esgarrifat. Encara conservo fresc a la memòria el dia que el caçador d’elefants va comparèixer davant dels mitjans , tot recolzant-se en unes crosses, com un nen que no ha trencat mai un plat. Es va adreçar a la càmera i amb una mirada de Calimero va disculpar-se per la malifeta de Botswana: “Lo siento mucho. Me he equivocado. No volverá a suceder.” Aquí es va acabar la història perquè...

Aquests darrers dies, el PP ha fet un nou pas en el disseny del model de família ultraconservadora que pretén imposar a la ciutadania. Paral·lelament, hem estat víctimes d'una allau de propaganda rosa, provinent de la monarquia britànica. Imatge: portada del Periódico de Catalunya del 24/7/2013. Desconec si és per la ja clàssica paràlisi de pensament que afecta els treballadors dels mitjans durant l'estiu -els que encara resisteixen-, però la premsa que presumeix de progressita també ha sucumbit a la seducció de l'estampa de la família feliç, formada per Kate, William i el royal baby. L'embafament monàrquic coincideix amb altres notícies bastant més esgarrifoses com el darrer estirabot protagonitzat per Ana Mato, la lúcida Ministra de Sanitat que un dia va gastar-se 4.600 euros en confeti, provinents de la trama Gürtel. Tots els diners que li sobren a la senyora per les festes de la seva descendència s'han de manllevar dels serveis públics. En aquest paí...

Els Sanfermines d'enguany ens han deixat imatges tan depriments com aquesta. N'he fet una anàlisi per al setmanari EL TRIANGLE.   Si voleu llegir l'article, cliqueu aquí.   Les notícies vénen i se’n van com les ones del mar a la platja. Si l’actualitat havia escrit unes quantes ratlles a la sorra, l’aigua s’encarregarà d’esborrar-les i ben aviat s’hi podran llegir altres paraules, tan efímeres com les anteriors. Els Sanfermines d’enguany han abocat a l’arena el dibuix d’una dona, que du els pits descoberts. A la vora s’hi percep una colla de mascles ebris de vi i assedegats de mamella, que fan pinya al voltant de la Venus del calimotxo i proven de grapejar tanta carn com poden. Amb la finalitat d’analitzar la delicada estampa, s’ha parlat de l’abús de l’alcohol, de la pretesa legitimitat que atorguen les festes i de l’anonimat que confereixen les multituds. L’aspecte que m’ha cridat més l’atenció ha estat la polèmica que ha generat el rostre de feli...

Durant les darreres setmanes, l'actualitat ha posat en dubte la capacitat de l'Administració a l'hora de protegir els menors en situació de vulnerabilitat. Imatge: Elmundo.com.sv . Una de les múltiples seqüeles derivades del genocidi financer i del conseqüent disseny de la societat del malestar que porten a terme aquells que, suposadament, haurien de vetllar pels drets dels ciutadans, és l'augment d'infants i adolescents en situació d'extrema vulnerabilitat. Bona part de les partides pressupostàries destinades a les entitats socials, que podrien oferir-los aixopluc, minven a marxes forçades. Precisament, el paper de l'Administració en aquest afer ha emergit de forma dramàtica les darreres setmanes. Anem a repassar alguns successos. Diversos representants de la PAH van irrompre fa uns dies al ple de l'Ajuntament  de Girona, per denunciar el cas de dues mares que han perdut la custòdia dels seus fills, amb l'aval de Serveis Socials, perquè ...