Un blog sobre psicologia i actualitat

Semblava que havíem d'anar al Camp Nou a patir una derrota històrica. Bona part de periodistes esportius ho donava per fet. Portàvem una setmana menjant discurs triomfalista. Havíem d'estar preparats per rebre'n un cabàs. Però no va ser així. Un cop més, es va posar de manifest la naturalesa imprevisible del futbol. Els pericos vàrem posar contra les cordes a un Barça que va treure pràcticament tota l'artilleria pesada. No era fàcil. Estem a la cua de la classificació i calia plantar cara a un equip estel·lar, que jugava a casa. L'artífex de la remuntada, es veu clar, és Mauricio Pochettino. L'argentí ha aconseguit, de moment, el que semblava impossible: que l'Espanyol lluiti per assolir objectius. Va donar tota una lliçó de tècnica i de psicologia esportiva. Cal, però, ser prudents. Tal com va apuntar Guardiola, és complicat mantenir la frescor i l'empenta. Ara toca seguir lluitant, no volem baixar a segona. Després de molts mesos de sofriment, us deix...

L'any 2004, em vaig matricular, amb molta il·lusió, a un curs de doctorat de psicologia a la Universitat de Girona. Després de cursar les assignatures i de fer els treballs corresponents, vaig dedicar-me en cos i ànima al projecte de recerca. Van ser dos anys d'esforç, de sacrificar caps de setmana i també, perquè no dir-ho, de pagar religiosament matrícules, crèdits, quotes i taxes de tota mena. Fa uns mesos, vaig presentar la meva tesina davant del tribunal d'estudis avançats i tot va anar com una seda. Vaig assolir una qualificació d’excel·lent per unanimitat. La sorpresa va venir quan vaig sol·licitar a les meves tutores de fer la tesi doctoral. La seva resposta va ser el més complet dels desànims. Em van dir que "no era el camí més adequat per a mi" i que aquest esforç només estaven disposat a fer-lo aquells estudiants que volien emprendre una carrera acadèmica dins de la Universitat. Em van pintar una cursa d'obstacles tortuosa, que no em conduiria enllo...

Hi ha persones que odien les feministes. La veritat, no ho entenc. Que els masclistes recalcitrants els tinguin mania, s'entén, però que les pròpies dones les desacreditin trobo que no té cap sentit. Si no fos per la seva lluita incansable, molts dels drets dels quals gaudim avui en dia, encara serien somnis inabastables. Fa uns dies, llegia un article, no en recordo l'autor, que advertia del perill del retorn del matriarcat. Com si, de cop i volta, els papers s'haguessin d'invertir i un taló d'agulla amenacés de perforar el crani de qualsevol home que gosés alçar la veu. Que jo sàpiga, en les societats matriarcals la dona no oprimia pas a l'home, sinó que regia un sistema comunitari d'igualtat, respecte a la natura i transmissió de valors espirituals. No ens podem permetre l'error de promoure un feminisme mal entès, una nova forma de masclisme, exercit per la dona. D'una manera o altra, això suposaria la perpetuació del sistema patriarcal, que ha of...

Zapatero va mirar de respondre, ahir al vespre, les qüestions que li van formular una quarentena de ciutadans al programa Tengo una pregunta para usted. No sé quina impressió us va donar; a mi em va semblar un polític atrapat i sense rescursos. Els assistents van insistir especialment en el tema de la crisi econòmica i en l'engany del president respecte la nostra situació. Ell va assegurar que, quan afirmava que Espanya jugava a la Champions League ( llegeixi's c hampion lí ) de l'economia mundial, no tenia consciència de la greu situació per la qual travessàvem i, encara menys, de la creixent xifra d'aturats que ens venia a sobre. O sigui, que el bo de ZP va entrar en un carreró sense sortida. Si a aquelles alçades del partit, l'executiu no sabia el que passava, vol dir que són una colla d'incompetents. I si ho sabien, i no ens en va dir res, significa que ens prenen per ximples. Ni una cosa ni l'altra diu res a favor de l'equip de govern. Potser que...

Sembla que l'actualitat a Catalunya ve marcada últimament per les inclemències del temps. Després de la llevantada ferotge que va assotar la costa, avui hem de lamentar la tràgica mort de quatre nens a Sant Boi de Llobregat, víctimes de l'esfondrament d'una nau d'etrenament que va sucumbir a la violenta ventada. També van perdre la vida dos homes, en caure'ls uns arbres al damunt. A la televisió, hem escoltat testimonis de persones grans que amb prou feines poden recordar episodis meteorològics tan devastadors. Potser és que això del canvi climàtic també es farà notar així, amb manifestacions d'aquesta naturalesa. Tal vegada és el preu que hem de pagar per la nostra intervenció excessiva en el medi ambient. La veritat és que no ho sé, sóc una completa ignorant en la matèria. Tampoc sabem si s'hauria pogut fer alguna cosa per evitar el dramàtic desenllaç... Del tràgic succés, m'agradaria rescatar un petit detall que ha sortit publicat al diari : l'or...

Avui m'he recordat d'una persona que vaig conèixer fa uns quants anys. N'havia passat de verdes i de seques amb el seu marit. Rondava la seixantena quan va decidir que ja no aguantaria més humiliacions. Es va separar. Els fills s'havien fet grans i havien construït una vida lluny de la ciutat dels seus pares. Mai se'm va passar pel cap que tornaria a tenir parella. Un bon dia, va conèixer un home, més o menys de la seva edat, vidu i sense fills. Quan m'ho va explicar, incrèdula, vaig pensar que s'estava posant altra vegada a la gola del llop. Els meus prejudicis, ben instaurats, em deien que, els homes en aquesta situació, estaven més preocupats per empaitar jovenetes que per interessar-se en una dona de la seva edat. Però m'equivocava de mig a mig. A mesura que passava el temps, m'adonava que s'estimaven de debò i que el destí els havia fet un regal inesperat. M'ha sorprès tantes vegades la maldat de les persones! ¿Quants cops m'ha tras...

Els pericos vàrem ressucitar ahir a la nit. D'ençà que Tintín Márquez va deixar anar el cèlebre Olemos a muerto que estàvem definitivament enterrats. Ens va faltar gol, és cert, però vàrem plantar cara, ben dignament, a un equip que juga a un nivell estratosfèric (tot i que ahir no es va deixar veure el millor Barça). Encara no sabem si aquest rebrot d'energia és degut a l'estímul que suposa un derbi o bé la presència de Mauricio Pochettino, home molt estimat per l'afició, va ser decisiu en la nova actitud i plantejament de joc. Esperem que el partit d'ahir sigui un símptoma de canvi radical i puguem estrenar el camp nou respirant tranquils, a primera divisió i més vius que mai. Nota: El títol del missatge és en honor a Quim Vila. Em va fer riure molt amb la seva paròdia musical a l'Hora Q (per cert, perquè aquest programa desperta amor i odi per igual?). L'humorista va dedicar una versió de Pretty Woman de Roy Orbison a la "nova fornada" d'e...