Un blog sobre psicologia i actualitat

Hi ha tradicions que mai no es perden. El resum dels darrers 365 dies, enguany va acompanyat del repàs a l'última dècada. Deu anys en imatges. El Prestige perdent-se dins del mar; persones precipitant-se al buit, des d'alguna finestra remota, a les Twin Towers; el somrient trio de les Açores, Saddam Hussein amb la corda al coll, trens esventrats en una estació madrilenya, ones gegants envaint la costa tailandesa, glaceres que es desfan, xemeneies que escupen fums molt densos; Hugo Chavez amb la boca oberta i el dit enlaire, davant d'un micròfon; una sabata voladora, dirigida a George Bush; cadàvers infantils a Gaza; dones iranianes revoltades, vestides de verd; Fèlix Millet sota un paraigües fosc, Berlusconi amb la cara bruta de sang... Centenars d'imatges, tràgiques, la majoria d'elles. Impactants. Les bones vibracions es reserven per als èxits esportius (Phelps i les seves medalles, Guardiola volant pels aires...), algun descobriment científic i poca cosa més. C...

Vet aquí una bonica estampa nadalenca. Ahir al migdia, al meu poble. Centre de Palafrugell. Un marrec increpa una senyora gran: -¡Oye, tú, vieja, dame dinero o te rompo la cara! Superat l'astorament inicial, la senyora el contesta, molt indignada i cridant: -Què t'has cregut? No has après educació a casa teva? Qui t'ho ha ensenyat això? -Mi padre. -El teu pare? Veuràs si vaig a buscar els municipals, tu i el teu pare... Vist el poc èxit de l' atracament , el vailet es retira i una altra senyora gran es dirigeix a la primera: -Verge santa, on arribarem? -No ho sé pas, em penso que nosaltres no ho veurem però pobres els que vinguin darrere! Un parell de vailets, que ho han vist tot, també s'hi acosten per intentar calmar la situació: -No le haga caso, señora, este niño tiene siete años y ya bebe y fuma... Realment tranquil·litzador.

Un Nadal rere l'altre, m'he passat mitja vida escoltant la cançoneta del consumisme desmesurat de les Festes. Que si caldria rebaixar el nombre de regals, que si la mainada està massa consentida, que si tenim de tot i força i ja no sabem què comprar... Enguany s'ha girat la truita i no ha estat pas perquè la nostra consciència hagi fet un tomb de 360 graus sinó perquè la crisi econòmica ens hi obliga (si més no, a la gran majoria de mortals). S'ha parlat fins a l'esgotament de les terribles conseqüències de la crisi però, en aquest cas, podem fer un esforç per veure-hi el costat positiu. Personalment, no faré regals absurds ni de compromís a cap persona que pensi que no ho mereix ni enterraré d'obsequis a cap criatura. Per contra, pensaré amb deteniment què és el que realment pot fer il·lusió a les persones que estimo, encara que no hi gasti molts diners. També miraré de tenir temps per compartir els presents i viure amb alegria els petits moments que ens regale...

Encara conservàvem fresca a la retina la imatge impagable de Fèlix Millet sortint del restaurant Taita, després de passar una lleugera diada al jutjat i ja en tenim una altra per col·locar a l'àlbum de records. Un cotxàs recollia Bartomeu Muñoz, a les portes de Can Brians II, de manera que l'exalcalde colomenc podrà passar el Nadal amb la família (i Luigi s'ha quedat sol a la garjola). Com bé sabeu, una col·lecta popular ha contribuït al pagament de la fiança, en un insòlit gest solidari que no superaria ni el més inspirat Charles Dickens. Perquè després desconfiïn de la bondat de l'ànima humana! Ara podria parlar de becaris inframileuristes, vídues amb pensions irrisòries, persones sense sostre, treballadors aturats i famílies desesperades però no vull enterbolir el màgic moment amb desgràcies mundanes, que encara em titllarien de demogoga. Bon Nadal, de tot cor i malgrat tot.

Quan baixa la temperatura i s'escurcen les hores de sol és habitual que expressem que el nostre estat d'ànim també ha variat, d'acord amb l'estació de l'any, sense que això hagi d'arribar a extrems patològics. S'han fet gran quantitat d'estudis al voltant de la temperatura i el seu impacte sobre variables de tipus psicològic. Anem a recordar-ne un de força recent , que ha estat àmpliament divulgat arreu del món. La Universitat de Toronto va posar a prova la idea que l'aïllament social pot generar una sensació física de fredor. Els investigadors del projecte van dividir el seu grup de voluntaris en dos. Mentre que un d'ells va recordar una experiència personal en la qual s'havia sentit exclòs socialment, l'altre va recordar una situació en la qual si que havia estat acceptat. Posteriorment, es va demanar als dos grups que estimessin la temperatura de l'habitació, amb el pretext que el personal de manteniment necessitava aquesta inform...

Ahir vaig rebre un correu informatiu sobre dues interessants iniciatives que tira endavant la Fundació Vicki Bernadet : 1) Adhereix-te al Manifest que hem elaborat per aconseguir que l'abús sexual infantil sigui considerat com un problema social, perquè trascendeixi de l'esfera domèstica i així la societat actuï contundentment. Et demanem que el llegeixis atentament i que puguis reflexionar el que en ell es planteja. Demostrar el suport de la societat a diferents causes ha estat crucial perquè es prenguin mesures efectives al respecte. No deixis que l'abús sexual infantil segueixi ignorat. La teva signatura és important: www.fbernadet.org/manifiesto . 2) Contribueix a què les víctimes d'abús infantil puguin seguir rebent un tractament integral la continuïtat del qual es veu avui amenaçada per falta de fons i recursos. Els menors que pateixen un abús sexual requereixen una intervenció ràpida i efectiva, així com les persones que en la seva infantesa ho van sofrir, neces...

El passat mes de febrer sabíem que el tabac provoca mil morts anuals entre els treballadors del sector hostaler. Per altra banda, tenim coneixement que la prohibició del tabac en bars reduirà a la meitat el càncer de pulmó , entre d'altres beneficis per a la salut. Com bé sabeu, gràcies a l'enduriment de la llei antitabac , no es permetrà fumar en espais públics tancats, locals d'oci i restaurants, a partir del 2010. M'ha sorprès la reacció adversa que ha provocat la notícia entre bastants opinadors, tertulians i altres membres de la fira mediàtica. Addueixen la retallada de llibertat o les presumptes pèrdues econòmiques. N'hi ha, com el senyor Sala i Martín, que fins i tot qüestionen que el fum del tabac sigui perniciós per als fumadors passius. No cal que us digui que a mi em sembla una novetat fantàstica i que també seria partidària de limitar el tabac en determinats espais oberts -com m'han marejat i fet tossir les cigarretes i els puros al futbol!-. Sóc de...