Un blog sobre psicologia i actualitat

Estenc la mà i no hi ets Però el misteri d'aquesta teva absència se'm revela més dòcilment i tot del que pensava Miquel Martí i Pol Estenc la mà (fragment)

Últimament, investigo força la teràpia de parella. És un àmbit francament interessant. Si una persona sola ja té una complexitat considerable, posar-la al costat d'una altra complica encara més l'anàlisi psicològica -cosa que resulta altament estimulant-. Avui he recordat una metàfora que ens va explicar un expert en teràpia sexual i de parella, en unes jornades a les quals vaig assistir (com sol passar, me'n vaig emportar eines realment vàlides i d'altres que vaig descartar completament). La metàfora a què faig referència té a veure amb la recerca obsessiva del plaer sexual. Imagineu-vos que us trobeu en una habitació fosca amb un gat negre prop vostre. Algú us demana que l'atrapeu. Quina és la millor manera d'aconseguir-ho? Opció A: perseguint el gat a les fosques Opció B: quedant-vos quiets i relaxats, esperant pacientment que s'acosti, poc a poquet...

En una ocasió, un individu, el nom del qual no vull recordar, em va preguntar per quina raó m’expressava en esta lengua que no sirve de nada . Segons ell, si escrivís un blog en castellà en trauria més profit perquè accediria a un volum molt més gran de lectors. D’aquesta manera, sempre segons el seu criteri, evitaria que les meves reflexions es quedessin atrapades en el petit cercle de catalanoparlants de sempre (este huertecito de enanos autocomplacientes). Val a dir que l’individu en qüestió porta vint-i-cinc anys vivint a Catalunya i no només ha estat incapaç de memoritzar deu paraules en català sinó que no suporta que ningú se li adreci en aquesta llengua (s’ho pren com una ofensa terrible i pot convertir una trobada amistosa en un autèntic malson). Com us podeu imaginar, el Manifiesto por la lengua común és el millor que li ha passat a la vida... Aprofito aquesta humil bitàcola per apuntar quatre senzills motius pels quals escric en català: Primer, per militància: l’ús social d...

Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l'home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Anselm Turmeda Elogi dels diners (fragment)

Si tinc prou temps, m'agrada donar un cop d'ull a la informació des de l'òptica de diversos diaris. Aspiro -potser ingènuament- a formar-me una opinió una mica completa de les coses. Com bé sabeu, hi ha diferències en la manera d'enfocar les notícies, segons quina sigui la tendència ideològica del rotatiu. En el cas que ens ocupa, la majoria de diaris que he consultat li han concedit la mateixa importància: mínima. Un fet sorprenent, tenint en compte que parlem d'un material extremadament sensible. Llegeixo a l' Avui que Greenpeace ha qüestionat la gestió de la central nuclear d'Ascó I, per part d'ANAV, propietat d'Endesa i Iberdrola, després de la segona parada forçosa de la central en només una setmana. No és la primera vegada que l'organització ecologista critica la precària seguretat de les centrals gestionades per ANAV (Vandellós II i Ascó I). Em pregunto per quin motiu es vessen rius de tinta parlant de banalitats i estupideses, que m...

Sempre que veig la Gemma Mengual en acció em poso a plorar. No com ho fa ella a la fotografia, decebuda, sinó de pura emoció. Mengual i el seu equip representen l'esforç, la tenacitat, la constància, l'expressivitat, la força, la innovació, el talent, el risc... A l'esport, com a la vida, les millors qualitats sovint topen amb la mediocritat dels ulls que les han de valorar. Aquesta plata és amarga. Hauria d'haver estat or. Us deixo amb uns quants vídeos del Mundial de Roma. Pell de gallina.

¡Trátame bien! Lilia González. L’Hospitalet de Llobregat. Resulta alarmante la falta de respeto, la soberbia y la petulancia que es posible observar en el curso de la vida cotidiana. En un mundo convulsionado como en el que estamos estos ingredientes resultan letales. Desde los cuatro puntos cardinales recibimos maltrato, violencia y la descarga emocional de quienes quieren utilizarnos como a psicoanalistas o cables de descarga a tierra. ¿Alguien puede decir qué es lo que está sucediendo en la especie humana? ¿Quizás se trate de alguna especie de pandemia de grave contagio, imposible de controlar?. Quienes trabajamos de cara al público recibimos la descarga de las frustraciones de aquellos clientes insatisfechos que nos bombardean con sus dardos cargados de insolencia, vulgaridad, impertinencia e intemperancia. Si nuestro puesto de trabajo se ubica en atención al cliente, estamos perdidos y acabamos recibiendo insultos y malos tratos. Si miramos las noticias desde los atriles de destac...