Deessa d'eben
A Naomi Campbell l'hem vista de gairebé totes les maneres possibles. Superba, a la passarel·la i també exhibint de manera impúdica una calvície incipient. Vestida de negre glamurós a l'enterrament d'Alexander McQueen o, igulament divina, mentre complia pena de treballs socials, a causa d'un temperament volcànic, que amb prou feines sap controlar. En un iot, de la mà del nòvio multimilionari i també vessant la llàgrima, al costat d'Oprah Winfrey, a qui confessava que volia ser millor persona. Tantes fotos, vídeos, portades i notícies, que hem perdut el compte. D'un extrem a l'altre, Campbell mostra que bellesa i fúria conviuen, dramàticament, en un mateix ésser. Fa honor a l'apel·latiu, com una deessa, és la llum i la foscor més absolutes.
La darrera obscuritat, els diamants de sang. Unes pedres petites i brutes, de les quals assegura que en desconeixia la procedència. Mia Farrow ho desmenteix, com altres testimonis. Tots els flaixos són a punt. Sabia perfectament que provenien de Charles Taylor, dictador liberià, acusat de crims contra la humanitat a Sierra Leone. Si, darrere una aparença tan seductora s'hi pot amagar la més terrible de les realitats. Seguirem pendents de Naomi.
Comentaris
Per quina "estranya" raó regalaria uns diamants Taylor a Campbell? Per ser "vos tan maca"? A mi se m'acut una de ben sòrdida i que explicaria la reticència d'ella a confessar el "regal": era un regal o era el pagament d'un "servei prestat"?
En tot cas això són xafarderies. Respecte el tribunal, l'únic que importava era demostrar que Taylor tenia diamants. I això sembla que s'ha demostrat.