Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2015

"Viagra femenina", un nou pas en la medicalització de la sexualitat

Imatge
"Quant triga la teva a fer efecte?". Acudit gràfic sobre la "viagra femenina",  publicat a The New York Times
D’un temps cap aquí escolto un tipus de queixa que paga la pena examinar. Persones que no tenen cap mena de contacte amb el món de la medicina o de la psicologia clínica expressen preocupacions respecte la seva sexualitat en termes de diagnòstic psiquiàtric. Ja vénen de casa amb una idea preconcebuda, tot cercant remeis ràpids i fàcils per al “seu trastorn”. De vegades, es culpabilitzen per no poder “satisfer” les seves parelles, atès que no se senten prou motivades per a mantenir-hi relacions. En algunes ocasions, fins i tot es produeix el cas que un dels dos pressiona l’altre perquè se suposa que té un problema greu i no fa res per solucionar-lo. Tot sovint, amb prou feines es fa esment a la dinàmica sentimental o a d’altres factors contextuals que podrien estar-hi vinculats, com les elevades expectatives promogudes en pel·lícules, sèries de televisió o a…

Rafael Chirbes, massa aviat

Imatge
Foto extreta del web d'UIMP

“Hay escritores gozosos, que me dan mucha envidia. Pero yo creo que toda mi literatura sale de la grieta que hay entre el relato dominante y el relato personal que no se ajusta, entre las aspiraciones que te pide la sociedad (qué quieres ser de mayor) y tus imposibilidades o tu falta de ganas.”

Rafael Chirbes, en una entrevista al diari ABC, publicada el 28/5/2013.



Em vaig assabentar de la pèrdua del gran Rafael Chirbes en una cafeteria, aquest cap de setmana. Ha marxat en ple mes d’agost, mentre la sumptuosa Àgora valenciana de Santiago Calatrava cau a trossos i els mitjans acomiaden Lina Morgan amb tots els honors. El passat, que sempre torna.
Saps qui s’ha mort?,em van dir, amb veu de  llàstima.  Potser sona exagerat però la veritat és que, en saber-ho, no puc afirmar que experimentés un abatiment massa diferent al que sento quan perdo una persona coneguda i estimada. El vincle que establim amb els escriptors que admirem és singularment profund. Hi c…

La doble vida de Michael Moore

Imatge
Michael Moore assegura que el capitalisme és el mal però al peu de la caricatura es recorda que s'ha fet ric tot criticant-lo. L'últim documental del polèmic director tracta sobre l'obsessió bel·licista del Govern dels Estats Units. Segons s'ha publicat, ell mateix tenia accions de Halliburton. Imatge extreta de Pinterest.
Quan t’han acomiadat de la feina i es balanceja l’espasa de Dàmocles d’un desnonament, damunt del teu cap. Quan s’apropa el final de mes i et fa mal l’estómac d’una manera que mai abans no havies experimentat. Quan et mires al mirall i el sol fet de somiar amb anar al dentista ja et sembla un atreviment. Quan una persona de la teva família necessita un medicament però no l’hi pots pagar, què hi farem. Quan el banc amenaça amb endeutar-te per sempre perquè portis la vida de misèria que mereixes, per haver estirat més el braç que la màniga. Quan s’amunteguen les factures a la bústia i en apropar-t’hi et tremolen les cames. Quan deixaries la parella perq…

David Lynch i la roda de la violència

Imatge
L'exposició continuada a la violència dels mitjans, podria tenir un "efecte bumerang", caracteritzat, entre d'altres aspectes, per la insensibilitat i la imitació dels comportaments agressius

Escollir una pel·lícula de David Lynch és com emprendre una aventura en la qual saps com entres però no tens ni idea de com en sortiràs. El creador de Twin Peaks (1990-1991) és un mestre en l’art de submergir l’espectador en un absorbent magma emocional, ple d’ambigüitats, moments d’estupor i esclats de fascinació. Quant als films típicament “lyncheans” –alguns tenen una estructura narrativa ben definida, com The Elephant Man (1980)-, no paga la pena trencar-se les banyes en mirar de treure l’entrellat del simbolisme de cadascuna de les escenes –són tan treballades que semblen quadres, meticulosament pintats per a l’ocasió- sinó que més aviat és aconsellable deixar-se arrossegar per la intensa experiència que proposa el director, sempre interessat en mostrar allò terrible, ocult …

Traducció del blog