Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta adolescència

Karl Jaspers i l'educació en la culpa

Imatge
El sentiment de culpa no tan sols implica un autocàstig estèril i perjudicial. Imatge: Cognifit.  Si algú proposés d'educar en la culpa els infants i adolescents, és possible que  la primera associació que ens vingués al cap fos una institució religiosa coercitiva. També podríem pensar en els remordiments turmentadors lligats a les dietes restrictives o a les pràctiques sexuals no normatives. Certament, és necessari alliberar-se d'aquest tipus de culpa castigadora, els romanents de la qual encara tenen un impacte psicològic important i provoquen greus problemes, ben complicats d'abordar.  Aquí ens referirem a un altre tipus de culpa, que no és nociva sinó necessària per a conviure en societat. En el modern manual de diagnòstic dels trastorns mentals DSM-5, de l'Associació Americana de Psiquiatria, s'hi recull el Trastorn de la conducta , conegut en l'anterior edició com a Trastorn dissocial . Els comportaments que s'hi inclouen són: conductes agressives, com...

Andrea Dworkin per a adolescents

Imatge
  Malgrat la profunda incomprensió de la qual fou víctima, la gran Andrea Dworkin segueix essent un referent fonamental del feminisme. Cal reivindicar-la també en el món de la psicologia i de l'educació.  Fa unes setmanes, dialogava amb un grup d'adolescents sobre la cara oculta de la indústria pornogràfica, de la qual pràcticament no tenien informació. Em sembla fonamental parlar-ne obertament, sense tabús, perquè la immensa majoria en participen com a consumidors i alguns ho fan de forma sorprenentment precoç. No cal recordar els efectes que ha tingut el confinament en el nombre de visualitzacions en portals "per a adults" i que fa encara més necessària l'educació sexual dels més joves. Però és important anar en compte. El tema cal enfocar-lo adequadament perquè es pot caure en el preocupant error de considerar la pornografia una forma d'estimulació com qualsevol altra, obviant la brutalitat que implica. Andrea Dworkin va posar-la damunt la taula sense subt...

Contra la normalització de la vulgaritat

Imatge
  En aquesta amena ponència organitzada per la Fundación Acción Solidaria de Tudela, el sociòleg i professor de secundària Jon E. Illescas analitza la influència de la cultura mainstream dels videoclips ,  consumida de forma massiva a través de diverses pantalles, en el comportament dels infants i adolescents.  Qualsevol persona que es vagi formar en el BUP i el COU -com és el meu cas- i posi el peu en una aula de secundària després de molts anys de no haver-ne trepitjada cap, pot entrar fàcilment en xoc. El comportament dels nois i noies en certs grups traspassa unes línies vermelles que no haurien tingut cabuda ni en el pitjor dels malsons dels nostres professors. Faltes de respecte flagrants que adopten la forma de mofes, esbroncades, insults o amenaces i que no són pas flor d'un dia sinó que integren la quotidianitat de la docència en nombrosos instituts. En les situacions límit, tampoc es descarten les  agressions físiques.  El percentatge de mestres que...

Pizzes «antiestrès»

Imatge
Ignoro la quantitat de diners que inverteix «Casa Tarradellas» en fer publicitat dels diferents productes que té al mercat però no deu ser un import gens menyspreable si tenim en compte que els seus espots s'emeten a cada moment a la televisió, fins al punt que no és gens complicat aprendre-se'ls de memòria. Un dels «anuncis-trepant» que apareix actualment en antena i que de ben segur que han vist, és el d'aquella família de classe mitjana-alta que ha d'afrontar una mudança davant de la negativa de les dues filles adolescents, que no ho posen gens fàcil als soferts progenitors. Un cop a la vivenda nova, la mare té la brillant idea de fumar la pipa de la pau amb les ofeses criatures i per això compta amb a la inestimable ajuda de les pizzes de «Casa Terradellas». Finalment, tots quatre seuen a terra i tot sopant comencen a fer plans, vora la tènue llum d'una làmpara. «Com a casa, enlloc», conclou una càlida veu en off. La mateixa idea de fons apa...

Coratge pel 2019

Imatge
Imatge extreta de Wirakei School Ahir em van ensenyar un vídeo espantós  penjat per dues adolescents gallegues a l'Instagram en el qual les noies expressen la seva admiració pel partit d'extrema dreta de moda: Vox. Trobo meravellós el fet de viure desconnectada dels relats difamadors dels professionals de l'odi però, per més que m'hi esforci, sempre me'ls acabo trobant i aleshores em donen una bona bufetada, quan menys me l'espero. És preferible ser conscient dels discursos «desacomplexats» que agafen força dia rere dia per aprendre a afrontar-los, malgrat les frustrants limitacions existents. Les adolescents del tristament famós vídeo s'expressen de forma grollera i cruel, alhora que demostren una profunda ignorància respecte els temes sobre els quals opinen a pulmó obert: l'avortament, la violència masclista, la reassignació de sexe, la dictadura franquista i les polítiques migratòries. No només resulta esgarrifosa la seva lacerant incultura...

Reflexions sobre l'autorevelació

Imatge
Collage de Takahiro Kimura de la sèrie Body Language. Moviments com el #Metoo i el #MeQueer  ens plantegen els potencials i els límits de l'autorevelació. Un dels nombrosos deutes que té la psicologia amb el moviment feminista és la visibilització de comportaments abusius com l'assetjament sexual a la feina, al qual es va posar nom i començar a abordar en les dècades de 1960 i 1970 perquè anteriorment ni tan sols existia aquesta xacra i en conseqüència no hi havia la possibilitat de denunciar els violadors ni tampoc de plantejar un tractament adequat per a les supervivents. Algunes víctimes han relatat  com els psiquiatres encoratjaven les dones treballadores agredides a romandre en silenci; evitar els conflictes laborals o a buscar estratègies evasives per tal de moderar la lascívia dels seus caps grapejadors.  Gràcies  al moviment #Metoo  s'ha sacsejat novament l'estructura de poder encobridora que perdura. La creació d'un espai comunitari ac...

Youtubers, els nous models a imitar

Imatge
Imatge d'El Rubius, extreta de Briefland Magazine En una de les darreres emissions del 30 minuts de TV3 vàrem veure un reportatge ben interessant i recomanable per familiars i educadors sobre el fenomen dels y outubers , que s’adrecen a un públic majoritàriament infantil i adolescent. Vaig trobar especialment revelador el moment en el qual es preguntava a uns quants adults que passejaven pel carrer si reconeixien aquells rostres però ningú era capaç d’identificar-los. Entre els menors, per contra, no hi havia ningú que no en coregés el nom amb veu alta i gran entusiasme: ¡Rubius te queremos!. Ja he fet una prova similar al meu entorn i el resultat ha estat si fa no fa el mateix. Quan he demanat pel nom de y outubers coneguts, El Rubius, Wismichu i Auronplay han estat els primers en ser esmentats. Després han sorgit els canals de Paula Gonu, Sandra Ci res Art i Yuya, entre molts altres dels quals ignorava completament l’existència. La veritat és que més d’una vegada he...

El suïcidi dels adolescents (programa “Reenfoca2”)

Imatge
A la controvertida sèrie 13 reasons why (2017) [Per tretze raons], basada en la novel·la homònima de Jay Asher, s’hi mostren diversos elements contextuals lligats al suïcidi dels adolescents, com ara l’assetjament escolar, les dificultats de comunicació amb els adults o la violència sexual vers les noies. Clay Jansen (Dylan Minnette) rep un paquet amb set cintes de casset, on la seva estimada Hannah Baker (Katherine Langford) li explica els motius que l’han portat a prendre la tràgica decisió (tots dos, en el gif). Per tal d’explorar com caldria tractar aquest delicat tema en els mitjans de comunicació, ahir em varen trucar les periodistes Núria Cabrera i Judit González del programa de ràdio Reenfoca2  de Barberà del Vallès, un espai d’actualitat destinat a plantejar les notícies des d’una perspectiva alternativa. El sensacionalisme, les estratègies de prevenció basades en l'evidència i els factors estructurals van ser alguns dels temes que vàrem ab...

Una xerrada "sostenible" (Biblioteca de Palamós)

Imatge
A la Biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós (Baix Empordà), han iniciat un centre d'interès anomenat Biblioteca Sostenible , un paraigua sota el qual s'organitzaran diverses activitats durant tot l'any, entre les quals s'inclouran presentacions de llibres, conferències i sortides, que tenen per objectiu informar i conscienciar sobre el costat fosc del capitalisme de consum, tot promovent alternatives ecològiques i solidàries, a l'abast de tothom. A la imatge, hi podeu veure una mostra del fons bibliogràfic que s'està creant amb el mateix propòsit.  En el marc d'aquest projecte cultural i social, m'han convidat per donar la següent xerrada, que explora principalment la forma a través de la qual el consumisme impacta en les nostres relacions interpersonals. Ho farem a través de la mirada de diversos autors, com ara Fromm, Bauman, Illouz, Lipovetsky i Klein. La proposta està orientada a generar un debat, obert a la participació de tot...

"Balena Blava", reflexions addicionals

Imatge
Imatge extreta de Huffington Post El passat divendres em va trucar la periodista Laia Vicens, del diari Ara , per sol·licitar la meva opinió sobre el fenomen de la  Balena Blava , una mena de joc de rol macabre, difós a través de les xarxes socials, que indueix els adolescents cap al suïcidi mitjançant un sèrie de proves, que inclouen la visió de pel·lícules de terror, el contacte amb altres membres de la temerària comunitat virtual i la interrupció del son. A través de coaccions, també s'empeny els usuaris cap a conductes autolesives, entre d'altres maniobres d'aproximació al terrible objectiu final . Si us ve de gust llegir l'article, on es recullen altres parers professionals, podeu fer-ho clicant aquí . Com que generalment no tens massa temps per reflexionar, quan et demanen el punt de vista en un mitjà de comunicació, aprofito l'espai del blog per subratllar alguns aspectes importants, vinculats a...

Tocar els infants, altra vegada

Imatge
Una mestra abraça afectuosament la seva alumna. Foto: Corbisimages . Fa uns quants mesos, parlàvem de l’augment de casos d’abusos a menors denunciats després que es ventilessin als mitjans vexacions execrables,   llargament encobertes per institucions tan poderoses com l'església catòlica. Aquell saludable “contagi”, del qual va informar amb xifres concretes el conseller d'Interior de la Generalitat, vinculat a l'escàndol dels Maristes, no és l’única conseqüència que cal valorar sinó que de vegades sorgeixen qüestions problemàtiques, en el marc de la divulgació de la violència exercida sobre els infants. A banda dels indiscutibles beneficis que comporta el fet de trencar amb la llei del silenci, avui m'agradaria destacar una de les possibles repercussions perjudicials: la transmissió d'un temor malaltís, si l’enfocament emprat és particularment sensacionalista. Casualment, uns dies enrere recuperava un article , publicat al The Guardian...

Es busca una mica de coherència

Imatge
A la recomanable pel•lícula  Disconnect (2012) es plantegen diversos drames lligats al mal ús de les noves tecnologies, entre els quals el cyberbullying . A la imatge, una de les famílies afectades per l'assetjament escolar prova de trobar respostes a la violència que els ha colpejat, de forma tan inesperada com brutal. No hi ha cap dubte que la paraula bullying està de moda i que la tendència no ha passat desapercebuda als magnats de la comunicació, que s'han afanyat a munyir la generosa vaca de la morbositat. S'han emès programes en prime time sobre el tema, amb un enfocament qüestionable, com ara el polèmic " Proyecto Bullying " de Cuatro, presentat per Jesús Vázquez, que va haver de superar les traves de la fiscalia de menors i entomar les dures crítiques d'alguns espectadors, a les xarxes socials. Ho heu llegit bé. L'imperi mediàtic que acull nombrosos espais saturats de caspa, on les bronques o el sexisme més primari hi tenen una ...

Per què s'estomaquen els pares al futbol?

Imatge
Un moment de la mediàtica baralla entre pares , que es va produir en el partit de futbol base que enfrontava l'Alaró i el Collerense. Imatge: Antena 3. Va succeir durant la festivitat del “dia del pare”, com si el destí hagués dictat que, a banda d’adquirir la imprescindible colònia a El Corte Inglés , havíem d’aturar-nos per reflexionar una estona sobre l’educació dels infants. Les imatges de la batussa al camp de l’Alaró han donat la volta al món i l’incident s’ha resolt, finalment, amb diverses mesures sancionadores. N’ha opinat tothom. Fins i tot a Jordi Cruyff li preguntaven en una entrevista a la ràdio pel trist episodi, a la qual cosa ell responia amb un previsible reguitzell de tòpics, tot emprant un castellà no gaire millor que el del seu famós progenitor (el català no cal ni esmentar-lo). Se suposa que aquests són els ídols del nostre ufanós país: és necessari ensabonar-los, elevar-los als altars, dedicar-los carrers. Per damunt de tot, hem d’agrair-...

L' "efecte Spotlight" a Catalunya

Imatge
Foto extreta de Wikimedia Commons  Quan va esclatar el ja famós "cas Maristes", arran d’una investigació duta a terme per El Periódico de Catalunya , en aquest blog ens vàrem fer ressò de la controvèrsia existent en l’àmbit acadèmic a l’hora d’etiquetar com a "malalts incurables" els violadors de menors. La psiquiatrització de la conducta perversa pot conduir a nombrosos equívocs, tal com vàrem intentar mostrar, i tot sovint és promoguda a través dels "opinòlegs" de torn, que parlen de tot sense entendre-hi gairebé de res. No sé quin dia es prendrà consciència del dany que causa aquesta constant desinformació i, allò que és més important, quan es prendran mesures per eradicar-la o, si més no, posar límits a la seva expansió napoleònica. Aviat serà impossible entrar a Twitter, tafanejar en una llibreria, obrir un diari o engegar la ràdio, sense ensopegar amb les mateixes veus de sempre. Un any després del colpido...

El triangle de la violència

Imatge
A la magnífica quarta temporada de l'aclamada sèrie The Wire (2002-2008) , l'espectador segueix els passos de Dukie, Randy, Michael i Namond, quatre adolescents que han crescut en l'entorn de la guerra contra la droga, en un suburbi de la ciutat de Baltimore. Imatge: HBO. Quan m'assabento a través dels diaris dels estremidors episodis de bullying que costen la vida a tants adolescents -aquesta darrera setmana hem conegut alguns detalls del cas de la nena de 13 anys que es va suïcidar a Múrcia -, m'adono que generalment se sol parar atenció a la punta de l'iceberg. És a dir, que els mitjans de comunicació acostumen a posar el focus damunt de l'hostilitat directa exercida damunt dels infants i adolescents als centres educatius, per part del seu grup d'iguals. Els actors que apareixen habitualment en escena són els agressors, els testimonis passius, les víctimes, la família d'aquestes i els responsables de l'escola, implicats en...

Gaudim de l'experiència (sense el mòbil)

Imatge
El reiterat lament sobre el mal ús de les noves tecnologies es va materialitzant progressivament en diverses propostes que ofereixen esperança de cara al futur. Il·lustració extreta de Instituto de Medios Sociales. Durant aquestes Festes, una cita ineludible per a moltes famílies consisteix en reunir-se a les escoles per a contemplar embadalits com la mainada recita versos, canta nadales o desplega coreografies amb el ritme de moda de fons. En una d’aquestes representacions, una servidora, com cada any, es va endur el mòbil per a gravar-ne els instants més emotius però aquest cop em van haver d'avisar perquè, aquell dia, estava prohibit enregistrar i també tirar fotografies als nens i nenes. De fet, hi havia diversos cartells enganxats a la paret de la sala d’actes que anunciaven  la nova mesura però jo ni me n’havia adonat. Vaig desar de seguida l’aparell a la bossa, sense protestar, malgrat que estava una mica contrariada perquè m’havien frustrat l...