Dones violentes
Malgrat el seu compromís social, Angelina Jolie ha protagonitzat pel·lícules d'acció amb una elevada càrrega de violència gratuïta
La violència és un fenomen extremadament complex. La xacra del masclisme –ja sigui de signe tradicional o postmodern– i les seves dramàtiques conseqüències, no treuen que l'agressivitat femenina també causi estralls en el món actual. Per bé i per mal, la societat evoluciona. Les fotografies penjades recentment a Facebook per la recluta israeliana Eden Abergil, mentre humiliava un grup de presoners palestins, en són un trist exemple. Fins i tot quan s'ha desfermat la polèmica, ella ha estat incapaç d'expressar el més mínim penediment. Ben al contrari, s'ha mostrat indignada i sorpresa per tot el rebombori organitzat. L'exclusió de la dona de l'exercici de l'hostilitat representa una visió naïf i planera de la realitat, que a vegades apareix a la premsa i en determinades campanyes institucionals. Em pregunto si l'esmentat biaix podria causar una mena d'efecte rebot entre els misògins veterans i el planter que encara pul·lula per les aules. Anem pel bon camí, a l'hora de qüestionar el perniciós sistema patriarcal? Els models femenins que apareixen al cinema, malgrat que representin papers positivament emprenedors, també encarnen un rol fins fa poc reservat als homes. Personatges altament sexualitzats, que descarreguen adrenalina a base de cops de puny i tirotejos. Pensem en Angelina Jolie, per exemple. O en Uma Thurman, a l'arxiconeguda Kill Bill. De manera anàloga, als instituts del nostre país s'observa entre les adolescents una tendència a les baralles de signe masculí. En la parella, es registren casos de combats mutus i també de denúncies falses. Quant a l'entorn laboral, és ben sabut que tant dones com homes exerceixen mobbing cap als companys i companyes. Malgrat que costi d'integrar en l'imaginari col·lectiu, la dona té un paper rellevant en el crim organitzat a nivell internacional. Encara més difícil de concebre, existeixen mares explotadores, que abusen dels seus fills i filles, fins i tot sexualment. Podríem citar nombrosos casos en els quals també és la dona, la victimària. Voldria mirar les fotografies de la soldat israeliana i no haver-les de llegir en clau de gènere. Potser arribarà un dia en què no caldrà. Finalment, es tracta d'abús de poder. Allà on hi creixen la desigualtat i la impunitat, inevitablement, hi sorgiran maltractaments. L'educació, no ho oblidem, és la millor de les armes.
Comentaris