Deessa d'eben



A Naomi Campbell l'hem vista de gairebé totes les maneres possibles. Superba, a la passarel·la i també exhibint de manera impúdica una calvície incipient. Vestida de negre glamurós a l'enterrament d'Alexander McQueen o, igulament divina, mentre complia pena de treballs socials, a causa d'un temperament volcànic, que amb prou feines sap controlar. En un iot, de la mà del nòvio multimilionari i també vessant la llàgrima, al costat d'Oprah Winfrey, a qui confessava que volia ser millor persona. Tantes fotos, vídeos, portades i notícies, que hem perdut el compte. D'un extrem a l'altre, Campbell mostra que bellesa i fúria conviuen, dramàticament, en un mateix ésser. Fa honor a l'apel·latiu, com una deessa, és la llum i la foscor més absolutes.

La darrera obscuritat, els diamants de sang. Unes pedres petites i brutes, de les quals assegura que en desconeixia la procedència. Mia Farrow ho desmenteix, com altres testimonis. Tots els flaixos són a punt. Sabia perfectament que provenien de Charles Taylor, dictador liberià, acusat de crims contra la humanitat a Sierra Leone. Si, darrere una aparença tan seductora s'hi pot amagar la més terrible de les realitats. Seguirem pendents de Naomi.


Comentaris

Eulàlia Mesalles ha dit…
Quan llegeixo les notícies relacionades em ve al cap aquesta qüestió:
Per quina "estranya" raó regalaria uns diamants Taylor a Campbell? Per ser "vos tan maca"? A mi se m'acut una de ben sòrdida i que explicaria la reticència d'ella a confessar el "regal": era un regal o era el pagament d'un "servei prestat"?

En tot cas això són xafarderies. Respecte el tribunal, l'únic que importava era demostrar que Taylor tenia diamants. I això sembla que s'ha demostrat.
Segons alguns testimonis, Campbell i Taylor flirtejaven clarament en un sopar, per tant, la teva hipòtesis sòrdida és més que vàlida. Per altra banda, és cert que resulta igualment interessant de quina manera els mitjans paren tanta atenció a les 'celebrities' en aquest afer i tan poc a la qüestió de fons, que són els crims de guerra i el desenvolupament judicial del procés contra Taylor...