Clavar els ullals

A vegades, em repeteixo més que l'all perquè hi ha qüestions que bé s'ho valen. Sobre el tema d'avui ja n'havia parlat amb anterioritat, a propòsit d'un llibre de l'escriptora barcelonina Mercedes Abad, una convincent apologia del plagi literari. En aquella ocasió, parlava de la tendència malaltissa d'alguns articulistes a vampiritzar sense contemplacions els continguts dels blogs, fet que vaig observant a la premsa de manera reiterada. Atenció, que no parlo de coincidències significatives, causalitats i altres fenòmens còsmics. Tampoc d'utilitzar els blogs com a font d'inspiració per a elaborar un article propi, de segell personalitzat -fet que fins i tot podria arribar a afalagar el sofert blocaire-. Es tracta de clavar els ullals amb totes les de la llei, tot aplicant alguns matisos subtils perquè no es vegi excessivament el llautó i s'elimini, de passada, qualsevol possibilitat de retret per part de la víctima. Per descomptat, el comte Dràcula, d'acord amb la seva naturalesa insaciable i voraç, obviarà fer esment de la font d'on procedeix la idea robada. Ras i curt, penso que els blogs són un pou d'energia creativa inesgotable, fins al punt que m'arribo a qüestionar si els que els escrivim no som, en certa manera, una mena de negres literaris, privats de sou i de medalla. És aquesta, la nostra creu?