Tortures televisades


Sandra Daviú presenta El diario.


Estic satisfeta que la tortura pública generi tanta animadversió entre els defensors de la causa animal i demés ciutadans, fins fa poc despreocupats davant la inadmissible exhibició de crueltat. Aprofito l'avinentesa, ara que la sensibilitat està a flor de pell, per suggeir que es posi punt i final a altres espectacles de sang i fetge, en aquesta ocasió, a éssers humans que decideixen acudir a un plató i ser víctimes de tota mena d'escarnis per part del públic assistent i també dels espectadors asseguts tranquil·lament a casa, amb el comandament a la mà. Cal remarcar l'inestimable paper d'alguns presentadors i/o col·laboradors, sempre amb la banderilla a punt, per clavar-la en el moment oportú, sense que per això els falti el somriure sardònic, pintat als llavis. Les persones torturades poden sofrir greus desestructures familiars i creure, ingènuament, que la televisió els solucionarà algun problema però això no té cap mena d'importància per als organitzadors de la fiesta, que no se senten cridats a desenvolupar tasques socials ni de salut. En altres ocasions, els participants són víctimes dels encierros més depravats que hom pugui arribar a imaginar, en absència de cap mena de compassió visible entre els presents. Proposo, des d'aquest humil racó de la xarxa, una immediata recollida de signatures. Ara que hi som posats, per dignitat humana, aturem el xou de la barbàrie!


Comentaris

Eulàlia Mesalles ha dit…
Completament d'acord.
on cal signar?
Albert Olivé ha dit…
És una vergonya, però a la televisió se l'hi ha donat massa poder. Hi ha gent que si no poden parlar de tele i de programes d'aquests ja no tenen res a dir. Que bé que iria que acabessin amb tota aquesta televisió.
Clara, et llegeixo cada dia i et felicito per aquest raconet a internet. M'agrada.
Eulàlia, de moment no sembla que hi hagi manifestos ni col·lectius en moviment, la veritat és que és absolutament patètic, és necessària més força comuna en aquest sentit però no sembla que hi hagi els ànims gaire disposats, quan es tracta de telescombraria...

Gràcies Albert, comentaris com el teu dónen peu a continuar escrivint! Jo també vaig mirant el teu blog perico. Per cert, vas seguint la pretemporada? Trobarem molt a faltar Nico Pareja, ja ho veuràs!
Albert Olivé ha dit…
Uf, el meu blog està totalment aparcat.
La pretamporada la segueixo bastant per sobre. Vaig acabar bastant fart de la penya l'any passat i per carregar piles m'he agafat l'estiu de descans. En Nico i tant que el trobarem a faltar. I el pitjor fins ara és que no hi ha reforços, espero que en Jordi Amat (un nano com dels que n'hi ha pocs) doni la talla aquesta pretemporada i a més d'un bon central tindrem una persona dins el camp.