Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2010

Recordar (o no)

Imatge
Us faré una pregunta, com si fóssiu estudiants de psicologia (tots ho som una mica, no?). ¿Si tinguéssiu davant vostre una persona que ha patit un trauma psicològic (accident, agressió, atemptat, explosió, terratrèmol, guerra...), creieu que seria terapèutic parlar-ne? ¿Seríeu partidaris que la persona afectada narrés el que ha succeït i recordés l'esdeveniment dolorós? Quan vaig acabar la carrera, ho tenia molt clar: Sí, de totes totes. Que temerària, la joventut. Passats uns quants anys, la pràctica i la investigació encara generen nombrosos interrogants al respecte. Per què hi ha tantes persones que escullen el silenci? Aquest és un dels temes que apareix en la novel·la El Ministerio del Dolor , de la meva admirada Dubravka Ugresic. Després de la guerra dels Balcans, la protagonista, una professora de l'antiga Iugoslàvia, exiliada a Holanda, comença una mena de teràpia del record amb els seus alumnes, també víctimes de la barbàrie. Els resulta

Toros

Imatge
No insistiré en el debat de sempre, tortura o cultura. Desfensa dels animals o hispanofòbia. Prohibir o permetre. Es tracta de drets humans, també. Després de la terrible cornada que ha patit José Tomás, hom es pregunta si val la pena jugar-se la vida davant d'un animal, per més art que et corri per les venes. Després hi ha el món taurí, en si mateix, tan masclista i recalcitrant. Divendres passat, vaig escoltar el testimoni corprenedor de Juan Carlos Torreño , a DEC, que va explicar de quina manera el seu apoderat va abusar sexualment d'ell, de manera reiterada. Quan Torreño es va negar a ser víctima de més vexacions, se li van tancar totes les portes. Ell no va ser el primer, ni l'últim, però potser li tallaran les ales al violador, a partir d'ara. Em direu que un plató de televisió no és el lloc més adient per aquesta mena de confessions, i tindreu raó. Amb tot, el noi va ser prou valent com per trencar amb l'enquistada llei del silenci. No parlo de prohibir, rep

El vel i la casa per la teulada

Imatge
En primer lloc: El vel és un signe d'opressió a la dona o un símbol religiós? Si escollim la primera opció: Prohibir-lo és la millor manera de promoure la llibertat? Si parlem de més autonomia, per què no s'incrementa la inversió en recursos socials, educació o cultura? Finalment: Quines conseqüències pot tenir, la prohibició, en la nostra convivència diària? Qui en sortirà beneficiat, exactament? Estem començant la casa per la teulada?

Bruixes (II)

Imatge
La Baba Yaga, il·lustrada per Ivan Bilibin Primera part La bruixa té poder per adormir-nos; també se’ns pot cruspir. En alguns contes, es converteix en un llop famolenc, es tracta d’un ésser potencialment devorador. Normalment, apareix a la vida d'un heroi o heroïna excessivament bo. Es presenta per sacsejar-li l’existència, posar de cap per avall el seu món i ajudar-lo a despertar a la consciència, tot confrontant-lo amb el costat fosc. En aquest sentit, no és pas un personatge perniciós, ben al contrari. Si fem un símil psicològic, quan ens mostrem als altres com a persones massa bones, és possible que la bruixa interna, entesa com a arquetip, s’expressi de manera patològica. Com que l’hem reprimit, la podem veure projectada a l’exterior. Quan critiquem els altres sense motiu, en realitat, els veiem tenyits dels nostres propis defectes. L'energia de la bruixa apareix a través del sarcasme, les crítiques destructives, els atacs de ràbia, les observacions mordaces, la supèrbia

Ratpenats a la biblioteca

Imatge
Quan vaig a qualsevol biblioteca pública, m'agrada trobar-m'hi nens i nenes amb el nas ficat a dins dels llibres. No recordo que, a la meva infància, tinguéssim tanta lectura al nostre abast, hores del conte i un llarg etcètera d'activitats d'allò més entretingudes i estimulants. En aquests moments, en veure criatures tan entusiasmades amb les propostes literàries, penso que tenim el futur en bones mans. Un dels llibres que he regalat aquest Sant Jordi ha estat Ratpenats a la biblioteca , una història que desperta el plaer per la lectura i que ha generat un gran entusiasme entre el públic menut que tinc a la vora. Des d'aquí la meva recomanació!

Garzón i la tortura

Imatge
Les víctimes et recorden, Baltasar.

Sant Jordi amargant...

Imatge
...no només per la pluja.

Atropellament

Imatge
Fa uns dies, vaig viure un fet que em va trasbalsar. En una artèria cèntrica de Granada, en un pas de peatons, vaig veure davant meu com un autobús atropellava una dona de certa edat, molt ben arreglada, que feia el gest de creuar el carrer, quan el semàfor de vianants encara era vermell. Una bona patacada i va caure per terra, com si fos un maniquí, un cos de joguina. La van ajudar a aixecar-se, dubtaven de si moure-la, tenia la boca plena de sang. Sortosament, hi van intervenir una metgessa que estava a prop i també un noi que, pel que va explicar, treballa a la Vall d'Hebron i es trobava uns dies a la ciutat. La van conduir com van poder a l'interior d'una botiga de roba, on la dona va trucar els seus familiars, tot i que ben aviat es va sentir intensament marejada i la van haver d'estirar, amb una part del cos a sota d'uns penjadors. Em semblava increïble que, després d'un cop tan fort, no perdés el coneixement. Una mica més tard, va arribar el seu marit, co

I si em fes tarotista?

Imatge
El boig En el decurs de la meva trajectòria professional, més intensa que llarga, he conegut diverses persones aficionades a tirar o fer-se tirar les cartes del tarot. En una època de tendra joventut, vaig estar interessada en un llibre fascinant sobre Jung , que aprofundeix en el seu simbolisme. Haig de dir que pràcticament no he conegut ningú que s'hi dediqui de manera mínimament honrada. Més aviat he topat amb farsants de tota índole, que treuen tant de profit com poden del sofriment aliè. Sempre hi ha algú que està desesperat per escoltar el que desitja sentir, no pas el que vertaderament necessita, des del punt de vista de la salut mental. El cas és que, tot fent números, m'he adonat que ser tarotista resulta bastant més rentable econòmicament que dedicar-se a la psicologia. Si tires les cartes a casa -com fa molta gent- no has de gastar en despeses de local, ni pagar-te els autònoms. Tampoc t'has d'esprémer gaire el cervell, a l'hora d'elaborar teràpies a

Lectures granadines

Imatge
Altre cop a casa, després de tot, he estat de sort. Només arribar, ja ensumo Sant Jordi. Els llibres que tinc entre mans, com no podia ser d'altra manera, porten segell granadí. A la Huerta de San Vicente , a la botigueta de la Casa-Museo Federico García Lorca, no em vaig poder estar de comprar un Romancero Gitano, una exemplar de Yerma i també una Antología Poética. La visita, dit sigui de passada, va ser curta i lleugera, amb una guia que va oferir una visió força desangelada del petit itinerari. Massa visites per un espai tan reduït, suposo. Vaig preguntar si hi havia una fundació Lorca a la ciutat i em van explicar que, actualment, es troba a Madrid, a la famosa Residencia de Estudiantes, però que properament també n'hi haurà una a Granada. De l'Alhambra -què es pot dir d'aquest paradís terrenal sense cometre una greu injustícia?-, vaig endur-me els deliciosos i evocadors Cuentos de la Alhambra , de Washington Irving, coneguts relats que connecten les aventures anda

El volcà o Ryanair?

Imatge
Finalment, em quedo una nit més a Granada. A l'aeroport, m'han informat que fins demà al vespre, no podré volar fins a Riudellots de la Selva (tot i que tampoc asseguren que el vol es cancel.li a última hora, pels motius atmosfèrics que tots coneixem). La veritat és que m'he quedat amb un pam de nas perquè havia consultat per internet i no hi havia cap informació sobre vols anul.lats a Girona. Alguns passatgers han decidit agafar mitjans de transport alternatius i d'altres han comprat bitllets per avui al vespre, a preus astronòmics, per volar amb altres companyies fins a Barcelona. Jo he valorat totes les opcions i m'ha semblat que aquesta era la millor per a mi. Veurem què passa demà. Francament, ja no sé si la culpa és del volcà o de Ryanair...

Fins ara

Imatge
Patio de los leones Aquesta tarda volo fins a Granada, per participar en un congrés internacional de psicologia . Com que seré fora tota la setmana, no sé si podré actualitzar el blog amb la freqüència habitual, encara que sé segur que trobaré a faltar l'escriptura gairebé diària i, sobretot, les vostres interessants aportancions. Aprofito l'avinentesa per celebrar amb un pèl de retard el segon aniversari de Si plores perquè has perdut el sol... que va començar la seva singladura l'onze d'abril del 2008: el temps també vola! Buf! Fins la propera entrada.

Llibres i televisió

Imatge
En principi, encara que sembli un acudit, la televisió podria ser un mitjà fantàstic per potenciar la lectura. Quan penso en aquestes dues paraules, televisió i llibres, és inevitable que recordi aquell mitjà maligne , de la inquietant Farenheit 451 , que col·laborava activament en l'extinció de la lectura, potencialment perillosa pel sistema. No hem arribat a un extrem tan terrorífic, evidentment, però no es pot negar que François Truffaut va ser tristament lúcid. Certes imatges del film són aclaparadores, per la seva fulminant clarividència. Al Canal 33, s'han emès uns quants programes sobre lectura dignes de ser esmentats. Recordo Alexandria , entretingut i estimulant, presentat per Màrius Serra o De Llibres , més previsible, conduït per Vicenç Villatoro. Actualment, com bé sabeu, s'emet L'hora del lector , capitanejada per Emili Manzano, potser la proposta més sui generis de totes tres. Només són seixanta minuts, un cop per setmana, però queda perfectament palès qu

Polítics en campanya

Imatge
Montserrat Nebrera Ahir a la nit, el programa de TV3 Disculpin les molèsties , dedicat a reflexionar sobre la història de la tele, va tractar el tema dels polítics i la seva manera de comunicar-se, a través de la petita pantalla. Hi van participar spin doctors amb barretina, com David Madí (CiU), Xavier Vendrell (ERC) o José Zaragoza (PSC). Tampoc hi van faltar moderadors inoblidables com l' altíssim (Josep Cuní) o Manuel Campo Vidal, ni els sàtirs oficials més reconeguts, Toni Soler i Jordi Évole. Van salpebrar el conjunt amb imatges de la mítica El ala oeste de la Casa Blanca, La clave, Caiga quien Caiga o Polònia i moments televisius estel·lars, protagonitzats per polítics autonòmics i estatals. Va quedar palès fins a quin punt els polítics estan obsessionats en controlar la imatge pública que projecten. Òbviament, amb prou feines es va fer referència a la importància de transmetre amb claredat i profunditat el programa electoral o el servei que pretenen oferir a la ciutada

Com puc recordar els somnis?

Imatge
La clau dels somnis, de René Magritte Tots somiem més o menys amb la mateixa proporció, això no obstant, resulta sorprenent la quantitat de persones que declaren que no somien mai. Aquest aspecte es pot solventar, si es tenen en compte unes quantes consideracions: L'estil de vida occidental, orientat de cara a l'exterior, sovint resulta un impediment, atès que no hem après a valorar el missatge que poden contenir els somnis; així, ens passen desapercebuts com si es tractés d'esdeveniments fútils. Aquesta actitud seria impensable en altres cultures, en les quals als nens i nenes, de ben petits, se'ls ensenya a valorar i a tenir en compte els continguts onírics, que formen part de l'educació espiritual. Una de les principals maneres de recordar els somnis, doncs, és donar-los la importància que mereixen. En ocasions, apareixen continguts que no són agradables, potser no els entenem i això ens irrita, d'altres vegades ens avergonyeixen o ens espanten. Aquestes emo

Adormidors

Imatge
Cascall, Papaver Somniferum Després de veure els quatre gols espectaculars de Messi, vaig pensar en totes les persones que serien felices l'endemà. Igènuament felices. Pel carrer, al taxi, al metro, davant de l'ordinador. Quatre gols via intravenosa. Fins i tot si fos del Barça, tindria seriosos dubtes sobre si tantes victòries blaugranes resulten beneficioses o perjudicials per Catalunya. Em vaig recordar de l'irrepetible Zaratustra, profeta del vitalisme nietzscheà i d'aquelles virtuts, que actuen com adormidores: “Ara comprenc clarament allò que en altres temps es buscava abans que res quan es buscaven mestres de virtut. Bon dormir era allò que es buscava, i, per això, virtuts que adormissin!” “Malalts i moribunds eren aquells que van menystenir el cos i la terra i els que van inventar les coses celestes i les gotes de sang redemptora: però fins i tot aquests dolços i ombrívols verins els van prendre del cos i de la terra!" “Jo no vaig pel vostre camí, rebutjado

Bruixes (I)

Imatge
La Bruixa de Hansel i Grettel, il·lustrada per John Batten Si pensem en la paraula 'bruixa' és probable que ens vinguin al cap associacions majoritàriament negatives. Una dona és una 'bruixa' quan es comporta de tal manera que només amarga la vida als altres. Això no obstant, també podem referir-nos a persones que tenen certa intuïció sobre el futur o les intencions ocultes dels altres. El llenguatge popular ens brinda una aproximació als diferents aspectes d'aquest arquetip. Podem entreveure que no només encarna la maldat, sinó que també pot constituir una ajuda a les nostres vides, si la sabem entendre en profunditat. Un dels personatges més temuts i alhora fascinants dels contes de fades és, sens dubte, la bruixa. Resulta un personatge imprescindible en moltes històries. Sense ella no passaria res, tot seguiria en la normalitat . En llenguatge psicològic, sense aquesta presència ombrívola, no hi hauria creixement, procés ni evolució. La bruixa, ja ho hem dit, té

Jesús Neira i l'efecte bumerang

Imatge
Neira presideix el Consejo Asesor del Observatorio contra la Violencia de Género Hi ha nombrosos polítics als quals no he vist mai. En canvi, m'he topat amb Esperanza Aguirre en dues ocasions. A Barcelona, davant del Corte Inglés de Plaça Catalunya, fa una colla d'anys. Més endavant, a Madrid, donant-se un bany de multituds a la Puerta del Sol. Recordo que una persona que m'acompanyava s'hi va acostar i, en comentar-li que era de l'Empordà, doña Espe va exclamar: ¡Qué maravilla, me encanta Pals! ¡Soy una viciosa del golf! Queda clar, és una política populista. No sóc jo qui ho descobreix, evidentment. En ocasions, aquesta característica tan habitual dels governants, es pot girar en contra de la manera més impensada, com ha passat darrerament amb el professor Jesús Neira, el superman espanyol de la defensa de la dona -per cert, ¿seria qüestionable la seva elogiada actuació, en la famosa agressió a Violeta Santander?- . Com bé sabeu, la presidenta de la Comunidad de

Processó, sense dolor

Ahir vaig passar un dia fantàstic, sense fer res especial. En ocasions, només pel fet de no haver de treballar, em sento la persona més afortunada del món. Cal ben poca cosa, per sentir-se bé. És complicada, i senzilla alhora, la felicitat... Al vespre, em vaig deixar caure per l'església, per veure com començava la Processó de la Mare de Déu dels Dolors, tradició que es va recuperar al meu poble l'any 2005, després de trenta-nou anys d'interrupció. Us en deixo un petit vídeo domèstic, enregistrat des del balcó de casa meva. Postdata: aprofitant l'avinentesa religiosa, enllaço amb el diari del rector de Palafrugell, bitàcola molt popular, escrita per mossèn Martirià Brugada.

Cartes d'amor?

Imatge
Imatge: Portada de Wanted Lovers Escolto, sense voler-ho, la conversa entre dues noies. Una explica a l’altra que vol regalar les cartes d’amor de Bonnie & Clyde, recollides en un llibre, el dia de Sant Jordi. Recordo una jornada a la qual vaig assistir, sobre estils afectius tòxics . Una psiquiatra, experta en la matèria, va parlar d'aquesta parella de delinqüents com a exemple de vincle patològic, entre dues persones amb trastorn antisocial de la personalitat . No és mala tria, el llibre. Amor més violència: romàntic i actual. Els diaris en van plens , de fet.

La llista

Imatge
Només de repassar les notícies de qualsevol diari, se m’acudeixen un munt de raons per detestar profundament aquest món i, al mateix temps, estimar-lo amb bogeria. Quan em llevo amb el peu esquerre, penso en la llista de motius que em permeten tirar endavant amb il·lusió. O sense. ………… Tornar a començar. Una vegada rere l’altra. El motor invisible.