Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta valors

Claus per a esdevenir una persona sense escrúpols

Imatge
Imatge extreta de 123rf Una psicòloga es pot trobar amb demandes tan sorprenents com ara la petició per part de clients de claus per a sobreviure o prosperar en el món laboral. En això no hi hauria res de particularment sorprenent si no fos per la mena d'orientacions esperades, en segons quins casos, que no van encaminades en absolut al foment de l'excel·lència ni tampoc a la creació d'un bon ambient a la feina sinó a l'assoliment d'habilitats que els permetin de grimpar a dins de l'empresa, encara que l'ascens comporti greus perjudicis per als companys o per a les persones a les quals atenen en l'exercici de la seva professió. Com que trepitjar caps «encara» els provoca malestar, als consultants els agradaria aprendre a deixar de banda els enutjosos remordiments amb la finalitat que aquests no interferissin en els seus ambiciosos propòsits. És a dir: perceben el fet de posar-se en la pell de l'altre com a quelcom poc adaptatiu, que causa ...

Al costat del poble gitano

Imatge
La campanya del 8 d'abril d'enguany, Dia Internacional del Poble Gitano , té com a protagonista una jove que busca un camí que la condueixi cap a una ciutat lliure de prejudicis. Vídeo extret de Youtube.  El proper 8 d'abril es tornarà a commemorar el dia del Primer Congrés Mundial romaní, celebrat a Londres l'any 1971, en el qual es van escollir la bandera i l'himne del poble gitano. Les iniciatives de sensibilització lligades a la jornada acostumen a tenir un ampli ressò en les xarxes socials i representen un nou pas cap endavant, en l'ardu camí que encara ens queda per recórrer a l'hora de combatre els greus prejudicis que afecten la comunitat caló.  Fem un breu repàs dels èxits més recents. Potser recordaran com el 2015 corria com la pólvora l'etiqueta #YoNoSoyTrapacero , que contribuïa a desemmascarar la vexatòria definició de la RAE de la paraula "gitano" i que se sintetitzava de manera impactant en aquest vídeo  on s'hi ...

Per què s'estomaquen els pares al futbol?

Imatge
Un moment de la mediàtica baralla entre pares , que es va produir en el partit de futbol base que enfrontava l'Alaró i el Collerense. Imatge: Antena 3. Va succeir durant la festivitat del “dia del pare”, com si el destí hagués dictat que, a banda d’adquirir la imprescindible colònia a El Corte Inglés , havíem d’aturar-nos per reflexionar una estona sobre l’educació dels infants. Les imatges de la batussa al camp de l’Alaró han donat la volta al món i l’incident s’ha resolt, finalment, amb diverses mesures sancionadores. N’ha opinat tothom. Fins i tot a Jordi Cruyff li preguntaven en una entrevista a la ràdio pel trist episodi, a la qual cosa ell responia amb un previsible reguitzell de tòpics, tot emprant un castellà no gaire millor que el del seu famós progenitor (el català no cal ni esmentar-lo). Se suposa que aquests són els ídols del nostre ufanós país: és necessari ensabonar-los, elevar-los als altars, dedicar-los carrers. Per damunt de tot, hem d’agrair-...

Som més solidaris, un cop hem conegut l'adversitat?

Imatge
  Fotografia extreta d' El País Semanal   En un dels dominicals del diari El País vaig llegir un esperançador reportatge sobre l’edifici “Prestes Maia” de São Paulo (a la imatge), un imponent bloc de vint-i-dues plantes on hi resideixen   quatre-centes famílies amb pocs recursos.   En total, són mil cinc-centes les persones allotjades en aquesta antiga fàbrica tèxtil que avui fa la funció d’habitatge social, després que un grup d'expeditius ciutadans sense llar decidissin ocupar-lo. L’import mensual del lloguer és aproximadament d’uns vint-i-cinc euros, una quantitat que es dispensa als més pobres, malgrat que tots els habitants d’aquesta petita República estiguin obligats a treballar o bé a cercar feina, en cas de trobar-se a l’atur. Tot i la densitat poblacional, la rutina hi està perfectament organitzada. Entre altres iniciatives, en totes les plantes hi ha un mediador que gestiona les disputes entre els veïns per tal...

Consum responsable: no és tan fàcil

Imatge
  Arran de la darrera emissió del programa Salvados , dedicada a mostrar la cara fosca de les grans empreses del sector tèxtil, i també de la nova edició del Mobile World Congress , s'ha reobert l'etern debat sobre el consum responsable . Encara que habitualment no facin cap descobriment extraordinari, a Jordi Évole i al seu equip se'ls ha de reconèixer el mèrit de trencar tabús ben arrelats en els mass media ; en aquest cas, van aconseguir-ho en denunciar l'explotació present a Inditex -Amancio Ortega és un dels intocables als mitjans- i en deixar constància del profund temor que encara suscita criticar els gegants de la moda davant de les càmeres. Es van escoltar diverses veus, totes elles necessàries, però segurament en van mancar més, com les dels petits botiguers que han vist minvar significativament els ingressos -o fins i tot han estat abocats a tancar la barraca- a causa de la plaga de Zaras i altres cadenes del magnat gallec, que es troben arreu com la pud...

Les conseqüències de la inhumanitat

Imatge
Un grup de socorristes voluntaris ajuda famílies refugiades a arribar a la platja, a l'illa de Lesbos. Imatge de l'organització  Pro-Activa extreta del diari Público   Després d’un penós periple policial en terres gregues i d’haver entregat cinc mil euros de dipòsit per barba -una fortuna si tenim en compte les arques eixutes de les ONG- els bombers sevillans que tiraven endavant l’admirable tasca de rescat a l’illa de Lesbos van ésser deixats en llibertat . Aquesta incomprensible detenció és una mostra més dels constants pals a les rodes que es posen a Europa a l’acollida de refugiats, els quals, cal recordar-ho encara que sigui una obvietat, no truquen la nostra porta per caprici ni per robar-nos els recursos sinó perquè fugen d’atroços escenaris bèl·lics. En la majoria de casos, només tenen dues opcions: marxar-ne o morir. Les autoritats alemanyes, suïsses i daneses han optat recentment per la confiscació d’una quantitat de diners i béns a les p...

La mort sota les estovalles

Imatge
Imatge extreta de Google Fa uns dies, escoltava a RAC1 un debat animat sobre els temes de discussió més habituals en les sobretaules nadalenques. Els tertulians comentaven que, en el seu cas, els reptes laborals, els àpats i la política –l’assemblea de la CUP protagonitza converses enceses de les quals és complicat sortir-ne amb vida- eren algunes de les qüestions més comentades. Tot plegat, fantàstic: reunions entranyables, plats exquisits i plans de futur envejables. Una vegada més, entre tantes altres ocasions, que fullejo revistes o bado davant de la televisió, em vaig preguntar: a qui s’adreça exactament aquesta gent? No cal parlar de refugiats, ancians abandonats, infants maltractats o persones que malviuen al carrer per denunciar l’exclusió terrible que promouen aquestes Festes perquè cada cop són més amplis els sectors de la població que se’n senten al marge. A diferència dels debats radiofònics, en els consultoris dels psicòlegs hi apareixen temes recur...

Conte de Nadal sense joguines

Imatge
Infants jugant al carrer. Imatge extreta d' El Ventano Imagineu-vos un futur en el qual existís un dirigent amargat que proposés un decret en virtut del qual el Tió hagués de deixar de cagar i els tres Reis d’Orient no estessin autoritzats a portar més joguines a la mainada. Tots els troncs serien retirats de les llars i unes patrulles d’agents, amb molt males puces, pentinarien els camins per tal d’impedir que Ses Majestats i llur seguici els poguessin transitar. Així, els Mags no podrien arribar al nostre país, amb aquells sacs enormes, carregats de regals. A banda dels comerciants i els fabricants de joguines, els representants del meu gremi de ben segur que s’oposarien a la inhumana mesura, per l’efecte nefast que tindria en el desenvolupament infantil, atesa la conseqüent pèrdua de capacitat lúdica i un llarg ecètera de calamitats –exclamarien-, les seqüeles de les quals s’arrossegarien fins a l’edat adulta. Malgrat el rebombori generalitzat, ocasionat pel dràsti...

Resposta a Carlos Martínez Viña (alertador contra la corrupció)

Imatge
Imatge extreta de Google El dimarts vaig rebre un amable correu electrònic de part del senyor Carlos Martínez Viña. Tal com consta en la fitxa del documental en el qual va participar, Corrupción: el Organismo nocivo , és inspector de cursos de formació ocupacional des del 1986, primer a la INEM i posteriorment al SOC, a Catalunya. L’any 2007 va denunciar a la Fiscalia el presumpte desviament de centenars de milions d’euros en centres de formació -en realitat la xifra ascendia a milers de milions, com ell mateix m'ha confirmat- però la causa fou arxivada, tot adduint que tan sols es tractava d’errades administratives.   En l’actualitat, segueix treballant per divulgar aquesta mena de fraus i aconseguir  prou suport social, que permeti fer pressió perquè els procediments tirin endavant. Tal com li vaig transmetre en la meva resposta personal, crec que és oportú fer alguns apunts respecte la seva interessant aportació. En l'e-mail m’explicava que hav...

Els perills de l'adulació

Imatge
Gravat de Gustave Doré sobre la faula del Corb i la guineu En donar una ullada als contes actuals constato que encara es reediten les faules provinents de la tradició oral, recollides per l’esclau Isop de Samos , com la del lleó i el ratolí, de les quals van beure altres mestres del gènere -Jean de La Fontaine, a França, o Félix María Samaniego, a Espanya-. El pas dels segles no ha erosionat l’interès per les històries d’animals antropormorfs perquè aquestes ens remeten a veritats humanes universals, perfectament adaptables a diferents contextos, històrics i culturals. Si les llegim amb fruïció és perquè encara les necessitem per entendre el món que ens envolta. Només cal que algú comenci a recitar unes quantes paraules: En un panal de rica miel… i de segur que evocarem de memòria les desventures de les mosques de Samaniego, que ens mostren quin pot ser el nefast destí d’aquelles persones que es deixen arrossegar pels excessos. No ens en cansem mai, de les faul...

Alertador, l’antagonista del corrupte

Imatge
Il·lustració: Whistleblower , de Michael Morgenstern Si haguéssim de cercar el perfecte antagonista del corrupte, segurament no trobaríem cap millor figura que la de l’alertador, un perfil conegut en psicologia social, malgrat que potser no prou estudiat. Es tracta d’una persona que, cansada de mirar cap a una altra banda, denuncia uns fets que considera greus perquè afecten l’interès públic i arran d’aquest comportament ètic, en comptes de rebre el suport de l’entorn, tal com s’esperaria, esdevé la diana d’un assetjament despietat i sense treva –desqualificacions, amenaces, maniobres d’exclusió i de culpabilització, etcètera-. De vegades, es confonen les represàlies amb el mobbing , malgrat que en aquest darrer cas no sempre queda clara la motivació dels agressors. A partir del moment en què aixeca la llebre, l’alertador iniciarà un procés profundament dolorós, al llarg del qual és probable que perdi la salut, l’esperança, la feina i/o el cercle d’amistats. En el pitjor ...

"Productes miracle" per a la memòria, un altre frau

Imatge
Un jove porta un modern aparell d'estimulació cerebral, suposadament dissenyat per a millorar la memòria. Imatge extreta de Pinterest. N'hem parlat diverses vegades, en aquest blog. No és necessari fer cap immersió intensiva per Internet per tal d'ensopegar amb fraus de tota mena sinó que als mitjans o al consultori del metge ens ofereixen constantment fórmules màgiques per tal que els infants deixin de moure's i de distreure's d'una maleïda vegada o aconseguim disminuir la nova "malaltia" que amenaça les nostres vides: el colesterol, tan sols prenent cada dia una beguda cosina germana del iogur. Juntament amb les locions que prometen frenar l'alopècia; les píndoles que ens ajudaran a augmentar el desig sexual o les dietes que acabaran definitivament amb l'obesitat, un dels "productes miracle" que més triomfa en el mercat és aquell que assegura que, sense fer massa esforços, serem capaços de mil...

La humanització dels refugiats, política i psicologia

Imatge
  Paral·lelament a l’aterridora realitat dels refugiats, aquests dies donem la benvinguda a algunes iniciatives solidàries i humanitzadores, tant en el camp de la política com en el de la investigació; en aquest darrer cas, amb la finalitat de comprendre millor la dolorosa experiència i facilitar una adequada assistència psicològica als afectats. Imatge de sirians a Jordània, extreta de World Help.   En contrast amb l’expressió deshumanitzadora del primer ministre britànic, David Cameron, que va qualificar els milers de persones que emigren cap al seu país d’ eixam i l’actitud mesquina del president Mariano Rajoy, a l’hora de regatejar el nombre d’acollits, com si es tractés de mercaderia indesitjable, de la qual hom es vol desempallegar, hem de celebrar la iniciativa solidària sorgida del consistori barceloní , amb l’alcaldessa Ada Colau al capdavant, que ha estat ràpidament subscrita per altres ciutats, entre les quals Madrid i València. De la mateixa ma...