Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta politica

Desobeir o no, aquesta és la qüestió

Imatge
Una nodrida representació de la CUP es va donar un bany de masses al passeig Lluís Companys, després que els seus quatre diputats ocupessin l'escó al Parlament abans d'ahir a la tarda. Al centre de la imatge, el veterà Carles Riera amb el puny alçat.  Foto: Clara Esquena i Freixas. "Les rieres desborden els torrents" Llegit a Twitter el 30/01/2018. Al voltant de les tres, l'ambient era immillorable davant del parc de la Ciutadella, malgrat que des del matí ja se sabia que el ple  d'investidura havia estat ajornat pel president del Parlament, Roger Torrent (ERC), la qual cosa no deixa de ser un èxit extraordinari de convocatòria. A mesura que arribaven els manifestants, convocats per l'ANC, Òmnium i els CDRs de diferents punts del territori, el bullici anava en augment, així com la diversitat d'opinions sobre aquella sorpresa de darrera hora -tot un clàssic pels soferts seguidors del procés -. Per alguns dels congregats, que receptaven...

Venim d'on venim

Imatge
 Imatge de la repressió policial de l'u d'octubre: Reuters La terrorífica història dels membres d’ETA Joxean Lasa i Joxi Zabala, segrestats pels GAL a Baiona; salvatgement torturats al Palau de La Cumbre de Sant Sebastià; assassinats d’un tret al cap i posteriorment enterrats a Alacant potser és un dels episodis de brutalitat policial que més ha sacsejat l’opinió pública d’aquest país. El simple esment de la "calç viva" aixeca una polseguera difícil d'apaivagar, encara avui en dia, en el panorama polític espanyol. El verb "desinfectar", emprat recentment per José Borrell en un míting del PSC, en referència a la necessitat de tractar "la ferida", segons el seu criteri causada per l’independentisme català, també va contribuir a que es pronunciessin els mateixos mots, evocatius i polèmics, per part de nombrosos usuaris de les xarxes socials. Corria l’any 1983 quan mataren els joves bascos però el crim no fou sentenciat fins el 20...

"Campofrío" i la despolitització

Imatge
 Imatge extreta d' Alternet.org Aprofito l'espai d'aquest blog per unir-me a les queixes que han expressat, de moment, la Confederación de Salud Mental España , Salut Mental de Catalunya i l' Asociación de Salud Mental de Ceuta per la imatge degradant de les persones que pateixen problemes psicològics greus, mostrada en l'anunci de Campofrío d'enguany , dirigit per la cineasta Isabel Coixet i que porta per títol Amodio . Com que la directora ja va preveure les crítiques per l'espot dels embotits i va declarar que no tenia cap intenció de rectificar, m'estalviaré de fer-li la humil petició que reflexioni al respecte. La manca de sensibilitat és evident. L'anunci és d'una grolleria vertaderament primària i demostra una completa ignorància respecte el món que pretén retratar, encara que l'empri com a metàfora. Per un costat, no es té en compte que un percentatge important de les persones ingressades en centres psiquiàtrics ha pati...

El gran derrotat del 21-D

Imatge
Imatge extreta de eleconomista.es Els resultats electorals ens ajuden a reflexionar sobre la realitat que vivim al país tant per les victòries celebrades com per les amargues derrotes patides. En el primer punt -com és habitual-, hi ha parers contraposats en la premsa nacional: mentre que unes portades ressalten la posició assolida per Ciutadans- Ciudadanos, les altres remarquen la renovada majoria absoluta independentista, obtinguda en un context de repressió ferotge. En canvi, hi ha poques anàlisis que suscitin tant de consens, a dins i a fora del país, com la clatellada èpica que van suposar els tres diputats obtinguts pel PP, en una nit que va situar els catalans a un pas de l’infart de miocardi i a la formació de Xavier García-Albiol en l’últim lloc del Parlament, per darrere de la CUP. La cara dels companys de partit en la compareixença de rigor era un poema. Si la pantalla televisiva tingués capacitat per supurar sentiments, hauria suat sang, suor i llàgrimes. ...

Us volem a casa per Nadal

Imatge
Getty Images Gràcies a la bona feina dels professionals de RAC1 els oients hem tingut l'oportunitat d'apropar-nos a l'experiència dels familiars que tenen persones estimades a la presó pel fet de defensar determinades idees polítiques a Catalunya. Durant les darreres setmanes hem pogut escoltar el testimoni de les companyes sentimentals de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart - els Jordis -, confinats a Soto del Real i també el de les germanes del mateix Cuixart i de Joaquim Forn , el Conseller d'Interior de la Generalitat, encara retingut a la presó d'Estremera, juntament amb el vicepresident Oriol Junqueras.    Evitaré la discussió de com cal anomenar-los perquè aquest debat no canvia en absolut la gravetat de la situació. Es tracta de persones innocents, privades de llibertat sense arguments jurídics que ho avalin. En el remot supòsit que haguessin comès algun delicte greu i el confinament fos necessari, el fet de trobar-se a centenars de quilòmetres de distànc...