Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2018

Psicologia de la fama

L'actor Bob Harris (Bill Murray) participava en una soporífera sessió fotogràfica a « Lost in Translation »  (2003) de Sofia Coppola. Animació extreta de WiffleGif . A la directora Sofia Coppola se li ha retret en més d'una ocasió que en les seves pel·lícules es preocupi de mostrar les misèries de les celebritats: persones riques i aclamades, que no haurien de despertar precisament la compassió del públic, tal com està el món. No coincideixo amb aquesta crítica perquè, en la mesura que la cultura occidental està impregnada del culte a les estrelles, símbol del triomf individual en la societat capitalista, el fet de revelar-ne la cara amarga contribueix a qüestionar els somnis que perseguim. Aquesta també és, al meu entendre, una forma legítima de desemmascarar els mecanismes opressius del sistema neoliberal.  A banda del conegut «Lost in Translation»  (2003), un altre film de Coppola que retrata amb encert la psicologia de la fama és « Somewhere » (2010). L'es

Obesitat i «bullying»

Sunscreen de Haley Morris-Cafiero , una artista que revela la «lletjor» inherent a la mirada dels bullies. Qui resulta vertaderament desagradable en aquesta imatge?  L'estiu és una època nefasta per a nombroses persones amb obesitat. A banda de les mirades de menyspreu, que han de suportar sobretot quan van lleugeres de roba, també han d'entomar el bombardeig sense treva de missatges que conviden a portar un estil de vida actiu i saludable, aquell que permet mostrar un cos impressionant a la platja. En cas que acudeixin a algun servei mèdic, és possible que hagin d'escoltar novament el reguitzell de consells que se saben de memòria: cal menjar millor i practicar més exercici. Si tenen depressió, diabetis, apenees del son, càncer o problemes cardiovasculars en el futur serà responsabilitat seva. I només seva. Estan avisades.  Qu e no sigui dit que els professionals de la salut no lluiten amb cos i ànima contra l'epidèmia de sedentaris i golafres que assota

Sopars balsàmics

Un moment del sopar groc celebrat ahir a la Nau dels 50 metres de Palamós, en què el MHP Carles Puigdemont es va adreçar als comensals per videoconferència. Foto: Clara Esquena i Freixas. Mentre esperem que arribi una tardor que, per diversos motius -onze de setembre, aniversari del primer d'octubre, etcètera-, es preveu d'allò més intensa, els nombrosos actes que se celebren per donar suport als presos i als exiliats suposen un bàlsam que ens permet de recuperar forces i fer pinya per afrontar-ho. Els sopars grocs  -una idea de la cuinera Ada Parellada- han esdevingut un clàssic amb gran èxit de convocatòria. A Palamós, ahir ens hi vàrem aplegar cinc-centes setanta persones i en podríem haver estat moltes més si l'espai ho hagués permès. A banda de la contribució a la caixa de resistència, aquestes trobades representen un suport emocional important per a les persones represaliades i les seves famílies.  La germana de la Dolors Bassa ho agraïa ahir, amb gr

Asfíxia

Bleeding;  escultura de Guy Olivier-Deveau a South Padre Island . Imatge extreta de My Modern Met . Comencem per la notícia de l'estiu: les elevades temperatures. Sofrim una onada de calor que ha causat diversos morts, un dels quals, a Barcelona , podria ser una persona sense sostre i l'altre, a Múrcia , l'obrer d'una empresa que segurament incomplia la llei de prevenció de riscos laborals. Queda clar que l'accent de la informació, com molt bé han denunciat diversos tuitaires, es posa en l'aspecte climàtic i no pas en la vulnerabilitat a què es veuen abocats cada cop més ciutadans en la nostra societat. Engeguem el ventilador, que ja ens comencen a caure les primeres gotes de suor i no tenim prou pressupost per l'aire condicionat. Continuem amb el degoteig d'agressions feixistes. Aquestes podrien donar lloc a un telenotícies especialitzat en el tema. Durant les darreres setmanes, s'han produït atacs a  Badalona , Verges , Manresa , Pal