Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

"Campofrío" i la despolitització

Imatge
Imatge extreta de Alternet.org

Aprofito l'espai d'aquest blog per unir-me a les queixes que han expressat, de moment, la Confederación de Salud Mental España, Salut Mental de Catalunya i la Asociación de Salud Mental de Ceuta per la imatge degradant de les persones que pateixen problemes psicològics greus, mostrada en l'anunci de Campofrío d'enguany, dirigit per la cineasta Isabel Coixet i que porta per títol Amodio. Com que la directora ja va preveure les crítiques per l'espot dels embotits i va declarar que no tenia cap intenció de rectificar, m'estalviaré de fer-li la humil petició que reflexioni al respecte.
La manca de sensibilitat és evident. L'anunci és d'una grolleria vertaderament primària i demostra una completa ignorància respecte el món que pretén retratar, encara que l'empri com a metàfora. Per un costat, no es té en compte que un percentatge important de les persones ingressades en centres psiquiàtrics ha patit abusos severs en el decu…

El gran derrotat del 21-D

Imatge
Imatge extreta de eleconomista.es

Els resultats electorals ens ajuden a reflexionar sobre la realitat que vivim al país tant per les victòries celebrades com per les amargues derrotes patides. En el primer punt -com és habitual-, hi ha parers contraposats en la premsa nacional: mentre que unes portades ressalten la posició assolida per Ciutadans-Ciudadanos, lesaltres remarquen la renovada majoria absoluta independentista, obtinguda en un context de repressió ferotge. En canvi, hi ha poques anàlisis que suscitin tant de consens, a dins i a fora del país, com la clatellada èpica que van suposar els tres diputats obtinguts pel PP, en una nit que va situar els catalans a un pas de l’infart de miocardi i a la formació de Xavier García-Albiol en l’últim lloc del Parlament, per darrere de la CUP. La cara dels companys de partit en la compareixença de rigor era un poema. Si la pantalla televisiva tingués capacitat per supurar sentiments, hauria suat sang, suor i llàgrimes.
Feia dies que al can…

Us volem a casa per Nadal

Imatge
Getty Images


Gràcies a la bona feina dels professionals de RAC1 els oients hem tingut l'oportunitat d'apropar-nos a l'experiència dels familiars que tenen persones estimades a la presó pel fet de defensar determinades idees polítiques a Catalunya. Durant les darreres setmanes hem pogut escoltar el testimoni de les companyes sentimentals de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -els Jordis-, confinats a Soto del Real i també el de les germanes del mateix Cuixart i de Joaquim Forn, el Conseller d'Interior de la Generalitat, encara retingut a la presó d'Estremera, juntament amb el vicepresident Oriol Junqueras. 

Evitaré la discussió de com cal anomenar-los perquè aquest debat no canvia en absolut la gravetat de la situació. Es tracta de persones innocents, privades de llibertat sense arguments jurídics que ho avalin. En el remot supòsit que haguessin comès algun delicte greu i el confinament fos necessari, el fet de trobar-se a centenars de quilòmetres de distància afegeix un c…

De l'eugenèsia a la diversitat funcional

Imatge
Imatge extreta d'Oford University Press

Durant les llargues jornades de campanya electoral, que ja no es disputen tan sols al carrer ni tampoc en els mitjans tradicionals sinó que tenen un ring indiscutible a les xarxes socials, és habitual que circulin vídeos, gifs, imatges, articles i resums de tota mena, on es ressalten les virtuts del propi partit, alhora que es remarquen les ombres de l’adversari. Aquest darrer cas no exclou les relliscades més estrepitoses, extretes si cal de les profunditats de l’hemeroteca, amb la finalitat de deixar en evidència les formacions que no són del gust de qui les comparteix amb els altres usuaris.
En el cas dels oponents de Ciutadans-Ciudadanos s’ha tractat recentment d’un vídeo esfereïdor, comentat amb encesa indignació i que considero que paga la pena destacar perquè expressa la pugna existent (i en absolut resolta) entre dues visions sobre la discapacitat que, ens agradi o no, estan presents en la nostra societat. Em refereixo a unes declara…

Els oblidats crims de llibertat

Imatge
La violència masclista presenta una cara invisible, que passa tot sovint desapercebuda però té un impacte social demolidor. Imatge extreta de Recover from emotional abuse.
Es calcula que quaranta-cinc dones han estat assassinades a mans de les seves parelles o exparelles a Espanya des del gener del 2017. Davant d’aquesta colpidora xifra, que amaga drames humans inimaginables, és comprensible que els titulars dels diaris o les campanyes institucionals se centrin en la mortalitat femenina, amb lemes com “Ens volem vives” o “Ni una menys”. Sense restar importància a la urgència de posar punt i final a aquests crims atroços penso que és necessari recordar que el gruix de la violència masclista desplegada en l’àmbit domèstic no es manifesta pas amb extrema crueltat sinó que adopta la forma d'una hostilitat de baixa intensitat, que perdura en el temps i pot esdevenir igualment letal perquè les conseqüències sobre la salut de les dones i el desenvolupament dels infants són devastadores -a…

La desconeguda història d'en Lluïset Companys

Imatge
Foto de Lluïset i son pare, extreta del diari Ara: Josep Maria de Sagarra i Plana, ACN.
El passat dijous, el vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, es va penedir públicament de les incendiàries declaracions del 9 d’octubre -el dia abans de la proclamació “interrompuda” d’independència- quan va comparar el destí que podia córrer Carles Puigdemont amb el dissortat final de Lluís Companys. En aquell context, Casado es va mantenir, volgudament o no, en l’ambigüitat i va obviar si es referia a la condemna de presó de l’any 1934, després de la proclamació de l’Estat català dins de la República federal espanyola, o bé tenia al cap la tortura i l'afusellament del “president màrtir”, l’any 1940, a mans del franquisme. En qualsevol cas, el popular hauria d’haver estat conscient de què representa el fet de burxar la ferida oberta, encara més en un moment polític de tanta tensió.


Malgrat la profunda tristesa causada per aquestes paraules, paga la pena recuperar un episodi prou desc…

TDAH: alguna cosa es mou

Imatge
Durant els darrers anys s'ha fet un esforç per contemplar visions alternatives al diagnòstic de l'arxiconegut TDAH i el seu tractament. Imatge: Bigstock.

Els lectors d'aquest blog potser recordaran la sonada polèmica sorgida a Catalunya l'any 2015 arran de la proposta del Departament de Sanitat de tirar endavant un protocol per al tractament de l'anomenat TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat). Atesa la important problemàtica de patologització i medicalització de la infància que es pateix a casa nostra, hi van reaccionar saludablement en contra desenes d'associacions i també el Síndic de Greuges, el qual va insistir en la necessitat d'ajornar-ne la posada en marxa i d'obrir un debat professional al respecte.
D'aleshores ençà, no es pot negar que s'han desplegat diverses iniciatives en aquesta direcció, especialment fecundes des de l'àmbit psicoanalític, habitualment crític amb el model biomèdic.  Diversos mitjans de comu…

Violència i psicosi: trenquem el mite

Imatge
Cartell promocional de l'estrena de l'esperançador documental Veus contra l'estigma emès el passat dimarts al programa 'Sense ficció' de TV3

Des d'un punt de vista científic no s'ha trobat cap associació forta entre les experiències psicòtiques i l'exercici de la violència però notícies impactants i tràgiques com la recent matança perpetrada en un església d'un poble de  Texas, per part d'un exsoldat que s'havia escapat d'un hospital psiquiàtric l'any 2012, contribueixen a reforçar la idea de la suposada perillositat de les persones diagnosticades amb algun trastorn mental sever. Al meu entendre, aquesta perspectiva esbiaixada legitima implícitament l'ús d'intervencions que vulneren els drets més bàsics dels usuaris dels serveis de salut mental.  Caldria analitzar detingudament per quin motiu a l'hora d'informar dels tirotejos massius als Estats Units habitualment s'accentuen els problemes psicològics dels anomenat…

La massa irracional

Imatge
Un ciutadà disfressat de psiquiatre oferia els seus “serveis” als passavolants de la Plaça Sant Jaume de Barcelona, el passat dimarts. L’ “expert en trastorn límit de la nacionalitat” feia les delícies dels nombrosos mitjans de comunicació allí presents, dels quals cridava l’atenció tant com podia. Foto: Clara Esquena.


Existeixen diferents maneres de perseguir una idea política: la repressió policial o la judicial, per exemple, constitueixen intents de minimitzar la influència de la dissidència en una societat que es vol mobilitzada exclusivament al voltant d’un programa únic. A través del model del boc expiatori, penalitzat per les seves conviccions, es contagia la por als ciutadans que podrien veure’s temptats de seguir el mateix camí de confrontació del poder. Una altra estratègia recurrent és la denigració de la base social o la militància “rebel” a través de la propaganda deshumanitzadora dels mitjans de comunicació, que volen minar la moral de l’adversari tot reduint-lo a una con…

L'intercanvi

Imatge
Imatge difosa pel Comitè d’Empresa de TV3


En aquest blog hem qüestionat en diverses ocasions la informació transmesa pels mitjans públics de Catalunya, de la mateixa manera que n’hem elogiat treballs d’una enorme qualitat; en ambdós casos, sempre en relació amb la psicologia, que és el centre d’interès que aquí ens ocupa. TV3, Catalunya Ràdio i l’Agència Catalana de Notícies vindrien a ser com aquell familiar amb el qual ens discutim de tant en tant però, si mai li passés res greu, tindríem un disgust de mort. Ara que el Gobierno pretén posar-li les seves brutes grapes al damunt -Gabriel Rufián dixit- me n’adono de fins a quin punt les trobaríem a faltar, en el cas que l’enèsima garrotada a la democràcia mai arribés a triomfar en tota la seva plenitud. Allò que es pretén és substituir el nostre entranyable familiar per un actor de segona fila, que hauria vingut des de Madrid per suplantar-lo, sense ni tan sols passar per un trist càsting.
¿Quin sentit tindria criticar-ne o celebrar-ne …

Les barbes del veí

Imatge
Foto: Gabriel Bouys / AFP


“Cuando las barbas del vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar”
Dita popular espanyola.


En l’article Democracy’s broken windows, l’escriptora Liz Castro se serveix de la metàfora de les finestres trencades de la coneguda teoria de sociologia urbana per il·lustrar una idea que no es cansa de repetir: la vulneració de drets fonamentals soferta a Catalunya no és un afer que afecti exclusivament el nostre territori sinó que, en la mesura que aquí es degrada progressivament la democràcia, existeix el perill que la deixadesa s’escampi també als altres països europeus, si aquests s’ho miren des de la distància indiferent i no fan res per protegir-la. Vindria a ser una advertència similar a la de la dita popular que encapçala aquest escrit i ha corregut aquests dies per les xarxes socials.
La mateixa idea de “contagi” es transmet en l’emotiu vídeo penjat després de l’empresonament dels pacifistes Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium), als quals ha posat entre …

La revolució dels somriures congelats

Imatge
Un sector de les files independentistes va experimentar una profunda decepció després de la declaració interrompuda del president de la Generalitat. Foto del moment posterior a la suspensió de la República catalana, de 8 segons de durada, al Passeig Lluís Companys: Laura Cortés/ACN.

Me'n vaig anar cap a casa cuita-corrents, amb un pam de llengua enfora per viure el gloriós instant a través de la televisió, quan se suposava que ja havia començat la sessió parlamentària. Pujo les escales d'una revolada; obro la porta nerviosa; em desempallego del bolso; miro la pantalla expectant i, oh sorpresa, la llargament esperada DI s'havia posposat a causa de no sé quina novetat de darrera hora. Malament rai. 
Pel que es veia encara es produïen entrades i sortides dels despatxos; es recorrien passadissos, amunt i avall. Aquell moment solemne tenia una escenificació de cabina dels germans Marx: alguna cosa grossa es coïa i, encara que es podia tractar d'una millora inesperada, més …

Els nostres avis no es toquen

Imatge
Una imatge de la mobilització d’ahir al matí, al passeig de Palamós. Foto: Clara Esquena.

Si la quantitat d’esdeveniments polítics que estem intentant de pair aquests dies fos comparable a un banquet, podríem dir que estem entaulats en un d’aquells restaurants xinesos en els quals, abans que t’hagis acabat l’arròs tres delícies, ja et porten els rotlletsde primavera i el pollastre amb ametlles. Així successivament: ens presenten un rosari inacabable de plats d’un regust que passa del dolç a l’amarg en un tres i no res. Ahir no em sentia preparada per afrontar amb cap mena d’entusiasme la vaga general perquè l’angoixa per la repressió de l’u d’octubre -a mesura que passen les hores cada cop em sembla més una operació bèl·lica, amb la corresponent conversió de víctimes en botxins per part de l'aparell de poder espanyol- amb prou feines em deixava respirar. Suposo que a molta gent el disgust li devia sortir de dins el dia després. Només cal una nova imatge, unes paraules, un record de…

Somnis i malsons, camí del referèndum

Imatge
La vulneració de drets democràtics fonamentals és una de les greus preocupacions amb les quals afrontem el darrer tram del camí cap al referèndum

Aquests dies, que són com anys, he parlat amb diverses persones que m'han expressat com, arran de l'excepcional situació política que vivim a Catalunya, els costa de conciliar el son. Quan escoltem els nostres representants a la televisió, percebem les fosques ulleres que exhibeixen -no pas les dels "fabricants de faixes" sinó les altres- i el semblant de preocupació amb el qual responen les preguntes dels periodistes, que també estan amb l'ai al cor, per si la policia els denuncia per haver comès qualsevol delicte o bé irromp inesperadament per intervenir-los el mitjà. 
La quantitat de sobresalts que sofrim respecte l'assetjament de l'estat espanyol sobre les nostres institucions és una prova de foc no apta per a cardíacs. Presenciem amb impotència com es violen llibertats fonamentals, un fet que ens transporta …

En defensa de la democràcia

Imatge
Imatge extreta del compte de Twitter d'@AlbertLloreta de Gran Via amb Rambla Catalunya


Després dels gravíssims fets ocorreguts aquest matí a Catalunya, expresso la meva adhesió al posicionament democràtic dels Col·legis Professionals davant del referèndum d'autodeterminació que s'ha de celebrar d'aquí onze dies. Mai no m'havia sentit tan orgullosa de les nostres institucions i dels seushonorables representants. L'alcalde del meu poble (Palafrugell), Josep Piferrer (ERC), ha hagut de comparèixer avui davant de la fiscalia per haver comès "el greu delicte" de defensar l'1-0. Aprofito l'avinentesa per traslladar-li el meu suport des d'aquest racó de la xarxa.


No sé fins on arribarà el partit feixista que ens vol oprimir però, en qualsevol cas, la seva repressió tindrà les cames curtes perquè no es pot sotmetre durant gaire temps tota una comunitat en contra de la seva voluntat, si no és el cas que pretenguin entrar de ple en una dictadura. Les …

Traducció del blog