Un blog sobre psicologia i actualitat

   L'escriptora  Carson McCullers  era una gran aficionada a la música i tocava el piano, abans de consagrar-se a la literatura. Aquesta passió és compartida pel personatge de la Mick Kelly, alter ego de l'autora a la novel·la  El cor és un caçador solitari , una noia talentosa i rebel, que ha de bregar amb la pressió sufocant de l'entorn on li ha tocat créixer.    Hi ha novel·les que provoquen una commoció en qui les llegeix. Són tan fondes les emocions que desperten i tan captivador l'imaginari que recreen que resulta pràcticament impossible no dir-ne res, no escriure'n res. És en la necessitat imperiosa de revelar a l'entorn el nou món que s'ha descobert, com si es tractés d'un paradís perdut del qual es senyala la ruta, que es reconeix la bona literatura. No podia imaginar que faria una troballa tan extraordinària amb la darrera novel·la que he acabat. N'he llegit i rellegit els paràgrafs, assaborint la profunditat poètica d'una poderosís...

La periodista, humorista i activista Stella Young exposa en aquesta xerrada TED els seus arguments en contra de la cosificació de les persones amb discapacitat, tot sovint usades com a objectes de motivació; una pràctica que ha batejat amb tota la intenció del món amb el nom de "porno inspiracional". El vídeo està disponible amb subtítols i transcripció al català: No sóc la teva inspiració, moltes gràcies . En un curs MOOC sobre autisme vaig descobrir aquesta xerrada de l'Stella Young i aleshores em vaig adonar de l'abast de la retòrica nociva de l'autoajuda que impregna sense cap mena de pudor el camp de la discapacitat. La vaig recordar recentment en veure una notícia a la televisió en què s'usava aquest enfocament obscè. Haig de reconèixer que en més d'una ocasió se m'han escapat les llàgrimes. Davant de l'emotivitat que aflora en els contextos informatius, d'un temps ençà, penso que cada cop convé tenir els ulls més oberts perqu...

Imatge extreta d'ADDtitude Fa una colla d'anys, en un pis assistit per a persones amb discapacitat i/o greus problemes psicològics vaig patir una agressió. No em va deixar "traumatitzada" ni va ser, de bon tros, la pitjor experiència que he tingut en aquesta professió, que té moments esperançadors però també francament amargs, especialment en èpoques de precarietat laboral com l'actual, en què els canvis de personal són freqüents i no afavoreixen, precisament, que es conservin els vincles amb els usuaris. L'estabilitat afectiva sempre és important però encara ho és més quan tractem amb persones en situació d'extrema vulnerabilitat. Porto l'anècdota a col·lació perquè em sembla necessari fer una petita reflexió al respecte. No penso que es tracti de cap episodi puntual ni exclusiu del nostre país pel que he pogut llegir en diversos fòrums. Era un matí qualsevol de cada dia, en què havia d'ajudar una dona jove diagnosticada d...

Imatge extreta de Gizmodo El mes passat em referia en un post als preocupants resultats obtinguts en alguns estudis sobre el percentatge d'abusos soferts en el col·lectiu de persones amb discapacitat (o diversitat funcional) i ho aprofitava per exposar els meus dubtes pel que fa a la dificultat afegida a l'hora de detectar-ne casos entre les víctimes que no s'expressen verbalment. ¿Com s'ho farà un persona autista per mostrar que ha patit una violació, en el supòsit que no pugui traduir la dura experiència en paraules i no es presentin lesions evidents ?  Si ja és prou complicat afrontar un procés judicial quan existeixen tot tipus de proves de l'agressió, el panorama es presenta encara més descoratjador en les esmentades circumstàncies. El discurs pervers, en aquest sentit, està ben servit. Atès que la persona assaltada no expressa obertament el malestar, no tenim perquè inferir-ne una experiència subjectiva d'humiliació ni cap dany psicològic...

 Malgrat els nombrosos testimonis que afloren a la superfície, encara no tenim capacitat per avaluar l'abast de la violència sexual contra les dones, especialment les més vulnerables. El passat dimecres vaig tenir l'oportunitat d'assistir, al teatre municipal de Sant Feliu de Guíxols, a la presentació de la campanya engegada pels Mossos d'Esquadra i el Dincat -Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual- per a prevenir i detectar diversos tipus d'agressions a persones amb discapacitat. Tal com   s'esmenta en la notícia que va publicar-ne l'endemà el Diari de Girona, a banda d'explicar en què consistirien els tallers promoguts pels agents , es van exposar diverses dades d'un estudi dut a terme pel Dincat, entre les quals s'hi apuntava que la meitat de les dones participants havien sofert victimització sexual com a mínim una vegada a la vida. Un de cada tres, quan es tractava dels homes. Aquestes dades esgarrifoses en ajuden a vi...

Meriel Jane Waissman / Getty Images Quan les tres germanes de la família Leal -Julia, Irene i Ascensión- van acudir a un esdeveniment comercial de benestar i salut al seu poble, Motilla del Palancar, poc es devien pensar el rebombori que generaria la seva presència. Els polèmics fets van tenir lloc el passat catorze de febrer en un hotel d'aquest municipi de Conca, quan un responsable de l'acte les va convidar a marxar pel fet que la Julia, de quaranta-nou anys i amb Síndrome de Down, donava mala imatge i espantaria la gent . Aquesta és la versió que han sostingut de bon principi les afectades però no pas la que defensava  inicialment l'empresa Medisalud, organitzadora del sarau publicitari, el gerent de la qual les va titllar de problemàtiques.  Segons el relat empresarial, les germanes Leal volien com a obsequi un mòbil cadascuna i en ser-los denegat el caprici van començar a protestar de tal manera que se les va haver de fer fora de la sala. El debat estava ser...

Imatge extreta d' Oford University Press Durant les llargues jornades de campanya electoral, que ja no es disputen tan sols al carrer ni tampoc en els mitjans tradicionals sinó que tenen un ring indiscutible a les xarxes socials, és habitual que circulin vídeos, gifs, imatges, articles i resums de tota mena, on es ressalten les virtuts del propi partit, alhora que es remarquen les ombres de l’adversari. Aquest darrer cas no exclou les relliscades més estrepitoses, extretes si cal de les profunditats de l’hem ero teca, amb la finalitat de deixar en evidència les formacions que no són del gust de qui les comparteix amb els altres usuaris. En el cas dels oponents de Ciutadans-Ciudadanos s’ha tractat recentment d’un vídeo esfereïdor, comentat amb encesa indignació i que considero que paga la pena destacar perquè expressa la pugna existent (i en absolut resolta) entre dues visions sobre la discapacitat que, ens agradi o no, estan presents en la nostra societat. Em refe...