Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2015

Alfon, la tortura i el capitalisme

Imatge
En l’actualitat, el sistema neoliberal segueix vinculat a les tortures, gràcies a la complicitat d’alguns influents psicòlegs. Foto d’Alfon i la seva mare, Vallecas.com

Tendim a pensar que la tortura és cosa del passat i en els mitjans de comunicació i les institucions oficials es considera encara un tema tabú, malgrat que se sap del cert que és una pràctica habitual en les comissaries, els CIES o les presons perquè així ho han demostrat nombrosos organismes, tant nacionals com internacionals. Recentment, Elena Ortega, la mare del jove de Vallecas Alfonso Fernández, Alfon, detingut sense proves per tinença d’explosius casolans durant una vaga general i condemnat a quatre anys de presó, ha denunciat a la premsa que el seu fill ha estat internat sota el restrictiu règim FIES i ha patit maltractaments durant la detenció. L'Elena ha remarcat que la solidaritat ciutadana és necessària, no tan sols per defensar els drets de l’Alfon sinó perquè aquesta és una “guerra de rics contra pobres…

La "tècnica del semàfor" a Twitter

Imatge
Les acalorades tertúlies de plató i les piulades enceses a Twitter han desplaçat, en certa manera, els debats en profunditat que haurien de marcar el ritme de l’àgora política. L’actualitat ens en dóna mostres constants i aquí no és qüestió de fer-ne un examen exhaustiu. Sabem sobradament que, al marge dels seus incomptables avantatges, a les xarxes socials poden emergir-hi idees sanguinàries que romanen latents en la nostra societat i que esperen l’oportunitat per expressar-se de la forma més covarda. El feixisme, el masclisme, la catalanofòbia i un llarg etcètera de monstres poden atacar-nos en la foscor, gràcies a l’anonimat que confereix la vida online. Malauradament, la majoria de les barbaritats escrites romanen impunes, sembla que el vent se les emporti. Però cal matisar. Mentre que certs missatges tenen un ressò extraordinari –aquí no es contempla el dret a l’oblit-, n’hi ha d’altres que són intencionadament silenciats. D’aquesta manera, a banda de ferir els sentiments de l…

Isabel Preysler, cara i creu

Imatge
La parella de moda apareix a l’última portada de la revista ¡Hola! Foto: La Vanguardia.
Se’ns sol transmetre des de diverses tribunes científiques que per a comprendre de debò l’amor romàntic hem d’endinsar-nos necessàriament a l’interior del cervell i explorar el paper que juguen els neurotransmissors en l’enamorament: l’oxitocina, la serotonina, la dopamina, etcètera, alhora que s'han d'analitzar les estructures vinculades a les relacions de parella, com ara el còrtex prefrontal, l’amígdala o l’hipotàlem. Per altra banda, la monogàmia i la fidelitat, ens diuen els experts, en la mateixa línia biologista, també estarien lligades a determinats gens (Maureira, 2011). Aquest enfocament essencialista imposat per la ciència occidental, tal com recorda Saiz (2013), naturalitzael sentiment amorós i n’obvia la dimensió històrica, la qual cosa fomenta que es perpetuïn les desigualtats de gènere, atesa la conseqüent dificultat per teoritzar sobre l’amor com a construcció social.
Al meu e…

Leticia Sabater, un mirall

Imatge
Foto: ABC
A Leticia Sabater ja li havien col·locat implants a les mames però als seus quaranta-vuit anys encara tenia pendent una intervenció d’eixamplament de vagina i una altra de reconstrucció de l’himen, les quals ha decidit tirar endavant a Miami pel mòdic preu de sis mil euros. Com era de preveure, la notícia ha provocat un tsunami d’acudits àcids a la xarxa i als mitjans. Hi ha una mena d’humor que posa al descobert amb gran lucidesa les flaqueses de la societat en la qual vivim però n’hi ha un altre –al meu entendre bastant qüestionable- que s’assembla al teasing, una forma d’assetjament basat en bromes repetitives d’un gust dubtós, que fereixen profundament a qui les rep. Amb això no pretenc insinuar que s’hagi d’apostar per la censura sinó tan sols apuntar que, talment com en èpoques anteriors, l’atac sistemàtic als personatges considerats freaks es pot entendre com un reflex de la necessitat col·lectiva que tenim d’identificar bocs expiatoris per les angoixes que ens aclapar…

La conflictiva "cultura del dormitori"

Imatge
Imatge extreta de Google

A l’hora d’abordar la teràpia amb adolescents, a diferència de dècades anteriors, els psicòlegs hem de tenir en compte necessàriament el paper que juguen les noves tecnologies en la seva rutina diària. Quan és l'hora de parlar amb els pares, no és pas estrany que aquests es queixin del mal ús que en fan, la qual cosa genera conflictes de tota mena. Entre els més freqüents –si més no per la meva experiència- hi trobem l’escàs control de la despesa, la manca de concentració a l'hora de fer els deures o les sorolloses picabaralles que esclaten –de vegades, amb diversos germans implicats- quan els adults proven de limitarl’ús de l’ordinador, el mòbil, les tauletes, etcètera. Un altre problema habitual és l’aïllament dels fills a l’habitació, una mena de “fortificació privada”, que dificulta el diàleg familiar, tot impedint, al seu torn, que es resolguin els conflictes domèstics de manera més fluïda. En relació a aquest darrer punt, malgrat que les orientaci…

Traducció del blog