Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2010

Tenir mal perdre

Imatge
En els darrers enfrontaments entre equips catalans i madrilenys, aquests últims han encaixat poc esportivament la derrota


Atlètic de Madrid-2, Espanyol-3. Quique Sánchez Flores protagonitza una enganxada important amb Luis García. Malgrat que el tècnic apel·la a l'honorabilitat dels colchoneros, queda clar que no entra dins de la seva competència rectificar el capità blanc-i-blau ni molt menys anar-lo a buscar un cop finalitzat el partit, per passar-hi comptes. Carlos Kameni evita un mal major. Després de la picabaralla, Flores no es disculpa pel seu rampell de mal geni sinó que el justifica.

Barça-5, Real Madrid-0. Un cop entomada la maneta, Sergio Ramos reparteix llenya a tort i a dret. Cristiano Ronaldo ja havia donat una empenta a Guardiola, arrel d'un malentès amb la pilota. Per altra banda, els homes de Mourinho abandonen el Camp Nou sense fer declaracions i deixen els periodistes amb un pam de nas. Sens dubte, una altra forma de menyspreu remarcable. La derrota i la reacc…

La metàfora de l'ou

Imatge
A dalt, una coneguda sentència de Humpty Dumpty, insertada en la il·lustració de John Tenniel. A sota, el portaveu del PSC s'eixugava un ou que li van llançar inesperadament a la closca



Durant la passada nit electoral, una de les imatges de la derrota fou un ou estampat a la closca de Miquel Iceta. Es pot discutir si calia donar tanta cobertura mediàtica a una bretolada com aquella però es fa francament difícil aturar-ne la divulgació, quan parlem d'una escena tan extremadament plàstica, després d'una patacada monumental a les urnes. Per altra banda, al marge que es tracti d'un fet condemnable -sens dubte, ho és- resulta igualment complicat no caure en la temptació de veure-hi una metàfora sobre el caràcter manipulador del poder i les conseqüències que se'n poden derivar. Els seus portaveus sovint es comporten com encantadors de serps, que no admeten una altra versió, diferent a la seva, mentre juguen amb les paraules, en funció de la conveniència del moment. Així h…

La màgia de la campanya

Imatge
Missió complerta. He estat moguda pel desig de no reviure el trauma dels dos darrers mandats. Res de grans aspiracions i renaixements miraculosos, només que no empitjori el panorama, ja en tindria prou. Conservo l'esperança -ingènua, probablement- que els dies que vindran seran menys funestos que els anteriors. Ho confesso amb la boca petita, per la recent visió del pútrid clavegueram dels partits, del qual només coneixem la tímida superfície. Els votants tenim una limitadíssima capacitat de transformació. Una democràcia de mínims. Potser una partitocràcia, com l'anomena un veí del meu poble, més afinadament. Els candidats escollits tampoc influiran de forma decisiva, si tenim en compte el tsunami econòmic. A vegades, em fa la impressió que són com homenets i donetes, que proven d'aturar un tornado o qualsevol altre fenomen atmosfèric incontrolable, mentre arrepleguen tot el que poden, en la inabastable comesa. Si són generosos, reparteixen paraigües i algun impermeable. U…

Cremats pel poder (però ells es presenten)

Imatge
Malgrat la nefasta gestió del foc d'Horta de Sant Joan, alguns capitostos d'Iniciativa no han tingut cap pudor a l'hora de presentar-se novament a les eleccions


La Conselleria d'Interior tal vegada sigui el llast més feixuc d'aquest extenuat tripartit, que ha arribat sense alè al final d'un interminable mandat. Serien diverses i variades les calamitats que podríem glossar-ne. En la meva modesta opinió, però, destaca per damunt de totes l'execrable gestió de la tragèdia d'Horta de Sant Joan, que s'ha reviscolat inesperadament, a pocs dies del 28-N. De ben segur que encara hi haurà algú que ho identificarà com un ventilador de darrera hora, perquè resulta un cop d'efecte gens menyspreable contra el partit de Joan Saura, que es presenta amb el lema Verd Esperança. Un color que ha esdevingut, d'un dia per l'altre, Negre Socarrimat. En qualsevol cas, benvinguda sigui la diligent investigació. Després d'un any i mig d'interrogatoris, la…

Els límits de l'amor

Imatge
Avui és una jornada especialment adequada per cridar l'atenció sobre un dels dèficits que tot sovint precedeix el drama de la violència domèstica. Com sabem, existeixen diversos factors psicològics que fomenten l'inici i el manteniment de la virulenta espiral tòxica, entre els quals s'hi troba la dificultat per posar límits a l'amor, que afecta principalment les dones, encara que també hi hagi homes atrapats en aquesta dinàmica. Per la meva experiència, però, els homes tenen més facilitat per desvincular-se d'una relació patològica, mentre que les dones, principalment per raons educatives i econòmiques, experimenten moltes més complicacions. La llarga tradició masclista ha deixat una empremta profunda, que dificulta que es doni pas a nous patrons de relació, molt més saludables i productius per ambdós gèneres. Penso que és crucial donar més importància a l'empoderament femení, tant des de la perspectiva dels recursos materials com de la salut mental. Considero …

Envelliment actiu, un exemple

Imatge
En el penúltim capítol d'El convidat, van visitar l'actriu Montserrat Carulla, dona propera a la vuitantena, que gaudeix d'una autonomia envejable, la qual, probablement, es deu en part al seu important nivell d'activitat. Vaig pensar que ella i el seu marit, per diferents motius, eren exemples clars de la vivència d'un envelliment satisfactori. Encara bastant insòlit, tant per raons psicosocials com genètiques. Si fos possible escollir-ho, segur que una aclaparadora majoria signaria ara mateix per viure plenament fins al final. Hi hauria algú que apostaria més per la quantitat que per la qualitat? Existeixen infinitud de components que no controlem, certament, però cal recordar que hi ha eleccions determinants, de les quals potser tampoc no som prou conscients. En l'àmbit de la medicina, encara es manté una praxi tronada, exclusivament dedicada a pal·liar la morbidesa, a base de química farmacològica, malgrat que fa anys que sabem que el futur passa per compri…

La seva vida. Capítol vuitè.

Imatge
No tots els dracs han mort exactament com ens han explicat

Benvolguts lectors, perdonareu aquest canvi de veu però la meva esposa, la princesa Ventafocs, es troba al llit amb un refredat que l'ha deixat indisposada i m'ha demanat que escrigui aquestes línies per a vosaltres, perquè fa molt de temps que té la biografia mig abandonada. Entre la filla, les intrigues de Palau i els deures laborals anem més de bòlit del que convindria. No és necessari que em presenti perquè ja em coneixeu, sóc el Príncepblau. Com us ha explicat la meva dona, sóc mestre i ara estic plenament dedicat a organitzar uns comicis per escollir els millors representants dels ciutadans a la cort del rei, el meu pare. Entre nosaltres, espero que acabi aviat perquè em porta més maldecaps que una altra cosa. També preparem un torneig entre els cavallers més influents del reialme i no es parla de res més en tot el dia. Comicis i torneig. Torneig i comicis. He rellegit l'últim capítol i també els anteriors amb…

Aroma de Champions

Imatge
Un altre diumenge a Cornellà-El Prat. L'han qualificat de fortí i la veritat és que ha donat molta força a l'equip i l'afició, en una etapa bastant complicada. Avui hem dormit en zona europea i estem assaborint el bon moment, sempre tocant de peus a terra, és clar. Em pregunto que és el que fa realment atractiu el futbol, un esport força simple, si t'ho pares a pensar fredament. Al marge dels aspectes que afecten estrictament la pilota, no es pot negar que el ritual és important en el manteniment de l'afició. El viatge, l'arribada, l'himne, l'entrepà, la trobada amb els altres aficionats, la premsa esportiva i un llarg etcètera de components emotius i conductuals que reforcen el sentiment de pertinença al teu club. Per altra banda, ja ho he escrit en altres ocasions, considero que determinats elements que abans formaven part de la religiositat s'han incorporat progressivament al món del laïcisme (gens agressiu, des del meu punt de vista). He visitat…

Ha renascut el masclisme desacomplexat?

Imatge
La publicitat també ha contribuït a cultivar l'agressivitat desacomplexada cap a la dona. A dalt, una campanya nord-americana mostrava les conseqüències que es podien derivar del fet d'equivocar-se de marca de cafè. A sota, un anunci espanyol legitimava la tolerància a la violència de gènere, en un to marcadament irònic. Vivim un renaixement d'aquesta cultura?


Les imatges que il·lustren el missatge d'avui haurien de ser records d'un passat llunyà i abominable. La cultura masclista més rància estava en franca decadència. Havia mudat la pell cap a formes més subtils, encara que estessin vives i fossin lacerants. O això volíem creure. Malgrat els innegables avenços, les xifres no confirmen una tendència creixent a la convivència pacífica entre gèneres. Al meu entendre, la infomació que apareix a la premsa indica més un estancament o un retrocés que una evolució cap al respecte mutu. La criminalitat esquitxa dramàticament les pàgines dels diaris i el temporal no té pint…

La caiguda del mite Kapuscinski

Imatge
A L'hora del lector van conversar ahir amb Artur Domoslawski, autor de la polèmica biografia 'Kapuscinski non-fiction'


Abans que sortís publicada la polèmica biografia de Kapuscinski -èxit de vendes a Polònia i no autoritzada per la vídua- era prou fàcil experimentar algunes sensacions contradictòries en llegir-ne l'obra. Sé que és molt fàcil escriure això un cop s'han conegut certs detalls de la seva vida, fins i tot pot semblar un xic fatxenda exposar-ho ara, però estic convençuda que molts lectors arreu del món ja havien escoltat més d'un grinyol sonor en el pensament, en llegir algunes de les impagables cròniques del mític reporter. Personalment, trobava força curiós que es repetís un patró narratiu semblant, en relació a les trames més rocambolesques que hom es pogués imaginar. Per què sempre es veia embolicat en situacions extremes? Pagava la pena exposar-se fins a límits inversemblants? Ja sabem que la realitat supera la ficció però el caràcter reiteratiu…

Bombetes, orgasmes i vídeos porno

Imatge
En el polèmic videojoc del PP, actualment revisat, Alicia Croft llançava bombetes contra immigrants i independentistes



Després de la carnavalesca precampanya, no n'esperàvem gran cosa, del tram final. Malgrat tot, no imaginàvem -si més no, parlo per mi- que la barroeria assoliria cotes tan insuperables i sublims. La petició de vot ha esdevingut una cursa esperpèntica, en la qual s'ha confós l'exposició del programa amb un caspós espectacle de teleporqueria. Tot sigui per esgarrapar uns quants minuts de protagonisme. Algú encara dirà que els ciutadans tenim el que ens mereixem. Pensionistes amb l'aigua al coll, aturats sobrequalificats, empresaris ofegats, joves hipotecats o immigrants allunyats de la família... s'han preguntat què sentim davant d'aquesta exhibició de desesperació electoralista? Fins a quin punt els preocupa, als candidats, el futur del seu país? En sortir al carrer, veuen persones o una massa amorfa de votants? Quan més necessitem propostes seri…

Falsos aneguets lletjos

Imatge
La sèrie de Disney Channel Patito Feoha rebut moltes crítiques, pels valors superficials que transmet


El clàssic de Hans Christian Andersen ha estat interpretat de diferents maneres en els mitjans de comunicació, tant en sèries com en realities, en els qualsl'evolució del personatge cap a un canvi visible representa un reclam que pràcticament garanteix l'èxit del producte. Aquest conte conté un poderós missatge que mai no caduca, ho saben bé els qui maneguen els fils de la petita pantalla. La conquesta de la identitat sempre serà un tema vigent, més si tenim en compte els interminables obstacles de l'entorn, que tampoc no desapareixeran, evidentment. Aprendre a transitar pels múltiples paranys que posa la vida, a la recerca d'un lloc on ser un mateix, és una tasca psicològica fonamental. En aquest sentit, el rerefons educatiu és interessant per als infants i adolescents, sempre que es plantegi de manera adequada. No cal dir que l'enfocament que donen algunes sèrie…

Som demòcrates (malgrat la guerra)

Imatge
Ahir parlàvem dels GAL i la porqueria que és capaç d'ocultar una pretesa democràcia, amb la finalitat de no mirar la veritat a la cara. És suficient amb construir una versió paral·lela, succedània de l'original, que no vagi al fons de la qüestió. La impunitat i el desvergonyiment amb el qual es despatxen els barroers crims d'Estat, sense la més mínima vocació de revisió històrica ni judicial fa pensar que hem avançat ben poc, d'ençà que el dictador va morir al llit. Qui abans fou sospitós de dirigir una trama de pistolers maldestres, avui és entrevistat amb tots els honors. I aquí no ha passat res. La mateixa llei de la redempció es pot aplicar a les infames memòries del criminal de guerra George Bush, que ara pretén fer creure que ell era el principal dissident en la gran mentida de les armes de destrucció massiva. Encara resultarà que l'haurem de compadir, per la mort de centenars de milers de persones innocents. Més demencial, impossible. Si les pàgines escrites…

Quan el senyor X ensenya la poteta

Imatge
L'entrevista de Juan José Millás a Felipe González portarà cua. Un dels nombrosos fantasmes del llarg mandat felipista ha sortit novament de l'armari, per esclarir un dels enigmes més ben guardats dels darrers anys. Ja queden menys dubtes sobre la identitat del senyor X, tot i que sempre hi haurà qui defensi el contrari. I també qui exigirà justícia immediata, davant de la suposada impunitat de l'Estat. Tampoc cal oblidar el rol dels mitjans de comunicació, en el tèrbol afer de la guerra bruta contra ETA. A les pàgines de Pedro J. Ramírez al desnudo, el periodista José Díaz Herrera demostra exhaustivament -el volum és com una petita hemeroteca- de quina forma el director de El Mundo ha fet tots els papers de l'auca, en funció dels interessos partidistes o particulars del moment. Actualment, alguns columnistes defensen la necessitat de ser expeditiu, a les files del seu rotatiu. A veces toca matar, relativitza Salvador Sostres. Em pregunto qui és qui, en aquest sagnant …

La tècnica dels llimacs

Imatge
Aquesta imatge apareix avui a la portada de La Gaceta. Montilla se traga el sapo de las catalanas, en referència als mals resultats que li auguren els sondejos


Vet aquí un consell pels visitants d'aquest modest blog, que comparteixin el mateix vici recalcitrant que una servidora. Clarice Lispector sostenia que l'escriptura és una maledicció que salva. Hi estic d'acord però això seria tema per un altre post i no és qüestió d'anar-se'n per les branques. Al gra (tot i que segurament no us descobriré res de nou). Hi ha dies ens els quals la inspiració arriba com una bella música celestial, el text surt gairebé sol. Només cal una petita empenta. Estàs tan carregada d'experiències que treure-les és una necessitat i per tant no es requereix un esforç extraordinari. Ans al contrari, les paraules són un bàlsam redemptor, un flux benigne que brolla alegrement. Però també n'hi ha d'altres -no són pocs, precisament- en els quals sents el teu cervell com un tros de s…

Un quadre guardat a les golfes

Imatge
Detall del Guernika de Picasso


Trauma i oblit. Un debat científic inquietant. Una ràfega de preguntes, sorgeix de forma inevitable. Cap a quina direcció ha d'avançar, la recerca? És raonable eliminar selectivament de la memòria les vivències doloroses? Pesarien més els guanys o les pèrdues, si això fos possible? Quina afectació patiria, la identitat? Com hauríem de construir la nostra història, individual i col·lectiva, després de l'oblit? Aquest delete, tindria un efecte perniciós, sobre les generacions futures? Seria viable controlar el risc d'utilitzar les noves tècniques, amb finalitats perverses? Des d'un punt de vista individual, sense entrar en massa tecnicismes, un col·lega donava el seu parer, a través d'un exemple molt il·lustratiu, en un curs sobre psicologia de les emergències. Argumentava que experimentar un trauma era com viure en un museu, en el qual hi havia un quadre horrible, col·locat a la sala principal. De bon matí, et llevaves en presència del …

Desintoxicació? No, gràcies!

Imatge
They tried to make me go to rehab I said, no, no, no


El tema Rehab, de la controvertida Amy Winehouse, podria ser ben bé un himne macabre sobre la patologia mental. Si hagués de resumir amb només dues paraules els problemes més habituals dels quals m'ocupo al consultori, ho tindria banstant clar. Droga i violència. Amb tots els matisos que calgués afegir-hi. Cadascuna d'elles agafa una forma diferent i presenta major o menor gravetat, en funció de cada persona. Centrem-nos en la primera. Una qüestió francament preocupant és la poca consciència que existeix al voltant del perill que suposa el consum de substàncies. I encara més, la seva mescla descontrolada. Això inclou els psicofàrmacs, naturalment, habitualment receptats amb un excés de màniga ampla, sense uns consells prou adequats al voltant d'un ús responsable. Per més explicacions que em donin, mai no podré entendre perquè un metge no adverteix del risc que comporta el fet de barrejar ginebra amb alprazolam, per exemple…

La magnitud de la tragèdia

Imatge
La investigació i la divulgació sobre les conseqüències psicològiques dels abusos a menors afavoreixen la presa de consciència a nivell social


El Mundo es fa ressò avui d'un interessant estudi que posa de manifest la relació existent entre abusos sexuals a menors i el risc que tenen les víctimes de sofrir esquizofrènia. Les greus seqüeles són prou conegudes de fa temps però actualment adquireixen una major rellevància, tant a nivell clínic com jurídic. La recerca i la seva divulgació em semblen igualment fonamentals per a conscienciar la població, encara massa permissiva amb aquesta mena de delictes, de terribles conseqüències. La ignorància i el silenci que han embolcallat els abusos durant segles encara prevalen en el cor de la societat, la qual cosa fomenta l'encobriment, la justificació o la minimització del sofriment dels menors. Recordem l'episodi recent de l'infame escriptor i el recolzament que ha rebut per part d'alguns col·legues, suposadament ben informat…

Seguim a un pas de l'atac de nervis

Imatge
L'estrena de l'adaptació teatral de Mujeres al borde de un ataque de nervios ha tingut una tèbia acollida a Broadway



El divendres a la nit vaig seguir un interessant debat a Millennium que girava al voltant de la figura de Giacomo Casanova. Van finalitzar el programa amb l'apunt que caldria haver-ne parlat també en clau femenina ja que bàsicament s'havia fet esment a diferents galants, literaris o de carn i ossos, amb notables aptituds per enlluernar, a través del cos i la paraula. Una habilitat, en la seva vessant positiva, bastant en crisi darrerament. La impaciència i la lassitud del nostre temps han devaluat l'imprescindible art de la seducció. Caldria recuperar-lo, per donar més caliu a una empobrida vida eròtica. Els convidats de Ramon Colom tampoc van tenir temps per reflexionar amb profunditat sobre la petjada que havien deixat els consumats seductors, en les nombroses dones que van passar pel seu llit. Val a dir que unes quantes es van sentir maltractades. …

Encara ens queda la comèdia

Imatge
No trobeu que Mariano Rajoy i Shangay Lily formen una parella estupenda?

Llegir els diaris és un exercici desolador. Tens per costum seguir determinats columnistes, pels quals sents certa simpatia, fins i tot oberta admiració. Vols creure que a la premsa hi ha una escletxa per on s'escola la llum, una espurna d'interès per dilucidar la veritat, més enllà dels interessos partidistes o els tentacles obsessius del poder econòmic. Ho vols, és clar que si, però el desengany s'imposa amb una força demolidora. Com una pota d'elefant, que esclafa una papallona indefensa, la il·lusió defalleix indefectiblement, a mans de la tossuda realitat. Ja em perdonareu la pueril metàfora. S'obren noves capçaleres amb les mateixes cares, les veus mel·líflues de sempre, les no parlem massa, que perdríem la cadira. Barrem el pas, als que no siguin dels nostres, que porten problemes i què voldran. Compte, que no critico res a ningú. Entenc la lluita per la supervivència, sincerament, sé qu…

Una altra paraula tabú

Imatge
Eutanàsia. Cada vegada que algú pronuncia aquesta paraula en l'àgora pública es genera un rebombori important, prou semblant al que desperta encara l'avortament. En funció de quin discurs escolti, hom té la impressió d'haver viatjat a través del túnel del temps. Vet aquí un dels apocalíptics missatges publicitaris del Canal Interconomía: Él está en contra de eliminar ancianos para ahorrar en sanidad.Eliminar ancians. Per estalviar en sanitat. Vaja. Al marge de les respectables creences espirituals que professin alguns ciutadans, penso que és necessari donar un punt de vista científic a l'eutanàsia, per a tractar-la amb l'imprescindible rigor. No es tracta de despatxar el debat de manera frívola, a favor de la mort, això seria tremendament cruel, però tampoc de donar-li un enfoc criminalitzador, que s'allunyi de la polièdrica realitat. És ben sabut que decreix la cultura de l'esforç i la consciència que tenen els joves de fins a quin punt cal respectar les p…

L'absurd negoci de la prostitució

Imatge
Alguns estudis indiquen que la majoria d'usuaris de la prostitució se senten insatisfets i frustrats amb el contacte sexual de pagament


Al voltant de la prostitució existeixen una quantitat extraordinària de falsos mites, els quals se sustenen majoritàriament gràcies als abundants prejudicis que ha generat la cultura masclista, tan perjudicial per ambdós gèneres. Ja he expressat amb anterioritat en aquest blog -m'he ocupat del tema en nombroses ocasions- que considero necessari un marc legal consistent que reguli la tèrbola activitat, que mou al voltant d'uns 18.000 milions d'euros anuals a Espanya i sota la qual es camuflen tota mena d'abusos i atrocitats, que afecten els sectors més vulnerables de la societat. Una xacra brutal, que deixa milers de víctimes silencioses. Amb tot, l'abolicionisme encara em sembla una etèria quimera, que no resol massa problemes de la crua realitat. El focus d'atenció se sol localitzar en les persones vexades i les màfies que…

Violència matinal, tot el dia val

Imatge
He anat a buscar el pa de bon matí i la dependenta m'ha explicat que ahir van apunyalar una noia al Lidl, també que van atracar un home gran, que havia anat a treure diners al caixer. Després, els tòpics de sempre, cada dia fa més angúnia sortir al carrer, no hi ha vigilància per enlloc, etcètera. Tan aviat com he pogut, he cercat les notícies per internet i només he trobat la segona. Desconec si la primera és un rumor, més tard ho sabré, encara que la senyora de la fleca acostuma a estar ben informada. En qualsevol cas, com és inevitable, he recordat el crims que darrerament esquitxen les pàgines de successos, amb una regularitat preocupant. Les dificultats econòmiques poden explicar parcialment la situació però està clar que hi ha altres qüestions de fons. De tota manera, no sabràs mai del cert on està l'origen del mal, per més que hi busquis les necessàries i raonables explicacions. Voldries una resposta senzilla. Localitzar el germen de l'horror en un punt determinat,…

Traducció del blog