Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2019

La torxa de Kate Millett

Imatge: Frank Tewkesbury Un dels llibres que m'ha acompanyat aquest estiu ha estat Viaje al manicomio de l'artista, autora feminista i activista en nombrosos fronts Kate Millett , traduït al castellà per Aurora Echevarría. Val a dir que el títol fa honor a la travessia de la qual esdevindrem espectadors horroritzats. Millett transmet magistralment la indefensió provocada per la reclusió forçada de què va ser víctima en diverses ocasions de manera que, passats uns dies, encara cal fer esforços per sortir del túnel claustrofòbic al qual ens ha transportat amb tanta eficàcia. Com una Günter Wallrraff involuntària, Millett fa una immersió en un univers on els drets de les persones es vulneren amb total impunitat, sota la capa d'una pretesa teràpia i en torna abatuda però més sàvia, amb un relat espaordidor a sota el braç. No és una lectura gens fàcil ni complaent, principalment per a les persones que tenim consciència del nivell de deshumanització al qual s'a

Discapacitat i "porno inspiracional"

La periodista, humorista i activista Stella Young exposa en aquesta xerrada TED els seus arguments en contra de la cosificació de les persones amb discapacitat, tot sovint usades com a objectes de motivació; una pràctica que ha batejat amb tota la intenció del món amb el nom de "porno inspiracional". El vídeo està disponible amb subtítols i transcripció al català: No sóc la teva inspiració, moltes gràcies . En un curs MOOC sobre autisme vaig descobrir aquesta xerrada de l'Stella Young i aleshores em vaig adonar de l'abast de la retòrica nociva de l'autoajuda que impregna sense cap mena de pudor el camp de la discapacitat. La vaig recordar recentment en veure una notícia a la televisió en què s'usava aquest enfocament obscè. Haig de reconèixer que en més d'una ocasió se m'han escapat les llàgrimes. Davant de l'emotivitat que aflora en els contextos informatius, d'un temps ençà, penso que cada cop convé tenir els ulls més oberts perqu