Comunicar o no, aquesta és la qüestió


La cantant alemanya Nadja Benaissa, a l'edat de 17 anys, va transmetre el VIH al seu agent musical



Finalment, Nadja Benaissa no haurà d'ingressar a la presó per un delicte de lesions, per no haver informat el seu amant que era portadora del VIH. En casos similars, els imputats han hagut d'assumir multes importants i complir condemna però el penediment de Benaissa l'ha deslliurada de la reclusió. D'entrada, des d'un punt de vista ètic i jurídic, la qüestió sembla força clara. Els seropositius tenen el deure d'informar, si o si, els amants o parelles estables del seu estat de salut. Si analitzem el tema amb més profunditat, però, sorgeixen alguns dubtes. Si s'utilitza el preservatiu, és necessari comunicar-ho? Diversos estudis científics posen de manifest que si l'afectat segueix el tractament farmacològic indicat, el risc d'infecció es redueix pràcticament a zero. En el cas concret de Nadja, l'artista podria haver optat pel silenci com a via per assolir els seus objectius laborals. En l'esmentada conjuntura, quina actitud és més reprobable, la seva o la de l'agent? Es pot donar una situació en la qual el fet de callar sigui comprensible i acceptable? El company sexual, no té també el deure de posar les barreres necessàries? Fins a quin punt es pot acusar només el seropositiu de la infecció? I si el transmissor del VIH al·lega desconeixement perquè s'ha negat a fer-se la prova, seria del tot innocent? Per altra banda, el fet que es persegueixin aquests casos, pot suposar una criminalització injusta de les persones portadores? A través d'aquests procediments judicials, s'estaria reforçant l'estigma social, encara vigent?

Està clar que estem davant d'un tema complex. No és pas fàcil donar respostes aplicables a tothom. Fa uns quants anys, vaig assistir a un curs de psicoteràpia i Sida i recordo que la pauta que donava la terapeuta era que calia prendre sempre precaucions però no era estrictament necessari comunicar la infecció, sobretot quan es tractava d'una trobada sexual esporàdica. En aquell moment, vaig donar per bona la indicació però, fins i tot en aquestes circumstàncies, hi podria haver excepcions, no?


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia