Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2009

Incoherència

Imatge
Després de la clamorosa absència dels nostres representants polítics al comiat de Vicenç Ferrer, la Generalitat ha anunciat a bombo i platerets que vol apostar fort per la candidatura de la seva Fundació al premi Nobel de la Pau.
Recordem que Vicenç Ferrer va expressar que no tenia cap interès en rebre aquest guardó. Cito les seves paraules: "No vull el Premi Nobel. Per què? Podria ser com una punyalada trapera, i després què fas? et donen molt pocs diners i la gent no et deixa viure en pau".

Seria d’agrair una mica de coherència: menys aparador i més sentiment autèntic.

És demanar massa?

Maldat quotidiana

Imatge
Algunes persones que em consulten són víctimes del que podem anomenar maldat quotidiana. Res de baralles ni brutals agressions; es tracta d’una hostilitat diària que queda soterrada per la rutina i que sovint passa completament desapercebuda. Que no ens n’adonem, no vol dir, ni molt menys, que no ens afecti. Tot el contrari. Els símptomes que provoquen les agressions psicològiques són ben vius i manifestos. Els malvats quotidians tenen un sisè sentit per tocar-nos el punt dèbil i fins i tot fer-nos creure que som nosaltres els trastocats. És per això que és tan necessari desenvolupar un receptor mental per a detectar maltractaments. D’aquesta manera, amb els ulls ben oberts, serà més difícil que ens puguin fer mal. Una de les medicines que aplico en aquests casos és una frase atribuïda a Eleanor Roosevelt: Ningú pot fer-nos sentir inferiors sense el nostre consentiment. Aquesta mena de sentències, si s’utilitzen de manera benèvola, tenen la virtut de tocar el cor i fer-nos més consci…

Agressions a Passeig de Gràcia

Imatge
M'havia promès que no tornaria a escriure fins dilluns però sempre que passo uns dies a Barcelona arribo amb alguna historieta per explicar.
El dijous al migdia vaig quedar amb un familiar a Passeig de Gràcia, per anar a dinar plegats. El vaig trobar molt trasbalsat perquè una dona d’entre trenta-cinc i quaranta anys l’acabava d'agredir mentre passejava tranquil·lament prop de La Pedrera. Sense que vingués a tomb de res va veure com l’alienada senyora l’engrapava per un braç i l’encastava a la paret, mentre cridanva: No em vols ajudar!. Malgrat l’ensurt, se la va treure de sobre i la dona -totalment descontrolada- va continuar repartint llenya als vianants. Pel que sembla, és una vella coneguda de la zona. Va amb una carpeta blava sota el braç, pidolant pel carrer. Si no rep l’ajuda que sol·licita, pot reaccionar de manera violenta. En altres ocasions, havia tingut l’ocurrència de fer la traveta a una noia embarassada o li havia donat per punxar amb un llapis els vianants inso…

Bona Revetlla

Imatge
La Revetlla de Sant Joan no em fa cap il·lusió. Més aviat és mandra el que em provoca el fet d’haver de sentir els espetecs dels petards i aguantar els excessos dels altres. Per això fa temps que no surto de festa aquesta nit.
Els records més bonics que en conservo són de la infantesa. Les fogueres (entre altres coses, cremàvem llibres de text), els petards, les històries de bruixes, la coca i els focs artificials creaven una atmosfera difícil de descriure amb paraules. Una sensació vibrant, com de viure una vetllada irrepetible i màgica. Segur que sabeu de què us parlo. Si estic en companyia de nens, torno a gaudir d’una nit que d’altra manera em resultaria terriblement repetitiva.

Sigui com sigui, espero que passeu una bona Revetlla. Jo me n’aniré a dormir ben aviat, que demà m'haig de llevar molt d'hora. Si no hi ha novetats, ens retrobarem la setmana vinent.

Escriptors que perden el temps

Imatge
"Pero el principal motivo de esta falta de solidaridad entre escritores es la televisión. La televisión es una golosina demasiado apetecible para el escritor. ¿Cómo negarse a salir en la pequeña pantalla cuando es gracias a ella que el escritor vende y escribe libros? A fuerza de salir en la televisión el escritor se transforma en actor, aprende a hablar bien, a moverse de la manera adecuada y a desenvolverse en ese medio como un verdadero profesional. Y así es como poco a poco el escritor se olvida de que escribe libros y se imagina que es un actor o un político (los mejores profesionales del medio televisivo), y en esta carrera inútil de ser el mejor del medio, el de más elevado índice de audiencia, el más comentado y parodiado, el escritor pierde una enormidad de tiempo, cuando no la ocasión de escribir su libro más selecto."
Nuria Amat. Viajar es muy difícil, pàg. 71.

Dones iranianes

Imatge
Tots sabem qui és Gisele Bündchen, Beyoncé Knowles, Britney Spears o Angelina Jolie. Tenim ben apamades les seves formes curvilínies, les ondulacions de les cabelleres i les trifulques de la seva vida sentimental. Si parlem de les advocades Nasrin Sotoudeh i Shirin Ebadi, la politòloga i sociòloga Azadeh Kian-Thiebaut o la cineasta Firouzeh Khosravani, la cosa es complica. No patiu, jo tampoc tenia ni idea de qui eren aquestes dones de l'Iran fins que m'he començat a interessar per elles, ara que tenen una mínima presència als mitjans de comunicació, atès el seu paper crucial en la transformació de la societat iraniana. Firouzeh Khosravani (a la foto) va participar a la Mostra Internacional de Films de Dones, que té lloc a Barcelona fins el 21 de juny. La cineasta es va fer ressò del model de dona imposat en el cinema del seu país, mare abnegada i nucli de la vida familiar. No hi ha lloc per a les intel·lectuals, polítiques, artistes i un llarg etcètera de possibilitats alter…

La felicitat, segons els nens

Imatge
La Vanguardia publicava ahir els interessants resultats d'un estudi sobre felicitat, que va tirar endavant la facultat d'Educació de la Universidad Complutense. Un equip de pedagogs va entrevistar 817 nens i nenes entre 6 i 12 anys, durant el primer trimestre de l'any. El grau de felicitat dels infants era 8'5 sobre 10, una puntuació que descendia a mesura que s'acostava la preadolescència. El més interessant no és la nota que posen les criatures al seu grau de benestar (hi ha una tendència general a trobar resultats optimistes en els estudis de felicitat, hauríem d'analitzar detingudament el perquè) sinó els motius adduïts pels menors. En general, els infants associen el terme felicitat a tenir una família (amb independència del model), sentir-se part de la mateixa i compartir amb els seus membres fins i tot les tasques més rutinàries. A mesura que es fan grans, el benestar s'associa, a més a més, amb tenir amics i sentir-se acceptat per ells. En sentit co…

Aquesta remor que se sent...

Imatge
Aquesta remor que se sent no és de pluja. Ja fa molt de temps que no plou. S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula pels carrers i les cases. Aquesta remor que se sent no és de vent. Han prohibit el vent perquè no s'alci la pols que hi ha pertot i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable. Aquesta remor que se sent no és de paraules. Han prohibit les paraules perquè no posin en perill la fràgil immobilitat de l'aire. Aquesta remor que se sent no és de pensaments. Han estat prohibits perquè no engendrin la necessitat de parlar i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix.
Miquel Martí i Pol Aquesta remor que se sent...

Quatre paraules

Imatge
Algunes persones vénen a la meva consulta amb la pretensió que les ajudi a controlar el consum de cocaïna (la freqüència, la quantitat, la dosi...). Missió impossible per a mi. Un dels trets distintius de l'addicció és, precisament, la il·lusió de control o la falsa creença que és possible dominar-se, sense veure's engolit per l'espiral destructiva. Altres característiques de les persones drogodependents són l'obsessió per la substància, el deteriorament en diferents àrees de la vida (família, treball, parella, salut, economia...) i la negació del problema. Encara que siguin trets molt bàsics i generals, resulten francament útils a l'hora de distingir les persones amb hàbits de vida poc saludables d'aquelles que necessiten un tractament de desintoxicació. Atès que en temps de crisi econòmica augmenta el risc de patir addiccions, val la pena tenir presents aquestes paraules: il·lusió de control, obsessió, deteriorament i negació. Potser algú de l'entorn nec…

Addictes a Larsson

Imatge
Es veu que aquest dijous surt la tercera part -a la imatge- de la trilogia Millennium, del malaguanyat escriptor suec Stieg Larsson, que va passar a millor vida sense conèixer ni gaudir del seu èxit aclaparador. Segurament, aquesta mort prematura ha contribuït a inflar encara més el fenomen literari de l'any. El que corre pel boca-orella és que les seves novel·les generen una addicció insuperable. Fa un parell de dies, vaig veure a TV3 com l'escriptor Ferran Torrent explicava que s'havia estat tres nits senceres sense dormir, literalment enganxat a La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Francament, no sé si n'hi ha per tant. La història té ganxo, no es pot negar, sobretot per la singular Lisbeth Salander, una atípica heroïna que ja ha fet el salt a la gran pantalla. Segons vaig poder llegir, algunes hackers expertes ja han detectat diversos errors en els procediments de la Salander. Com us podeu imaginar, no es tracta d'alta literatura...
Personalment,…

Desafecció

Imatge
Treuen, però no donen


V. M. B. (Barcelona)
Vaig cotitzar durant 50 anys a la Seguretat Social i quan em vaig jubilar, als 64 anys, només em van reconèixer 35 d’aquests 50 anys i em van descomptar el 8% perquè em faltava un any per complir els 65. Al gener, a causa del temporal de vent, van caure dos pins d’un veí sobre una casa que tinc al Baix Llobregat, però no he rebut ni un cèntim –ni cap ajuda– del veí, ni de l’ajuntament, ni de la Generalitat, ni de l’Estat. Al maig, vaig observar que quan Manuel Chaves va anar a visitar José Montilla, els cotxes oficials no cabien a la plaça de Sant Jaume i van haver d’aparcar-los al carrer de Ferran. Sumo tot això i se’m treuen les ganes de tornar a votar.
(Publicat avui a El Periódico de Catalunya)

Teràpies naturals fora de joc

Imatge
Ahir llegia a la premsa que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat el decret que la Generalitat va aprovar el gener del 2007 per regular les condicions per a l'exercici de determinades teràpies naturals, en considerar que vulnera la legislació estatal en matèria de salut.
El tribunal ha estimat així el recurs contenciós administratiu presentat pel Consell General de Col·legis Oficials de Metges contra el departament de Salut, el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya i la Federació d'Associacions de Professionals de Teràpies Naturals de Catalunya, en entendre que el decret era arbitrari doncs permetia que "aquells que no són professionals sanitaris exerceixin una professió sanitària".
El decret, en què la Generalitat regula les condicions per a l'exercici de teràpies com la naturopatia, la cinesiologia, l'acupuntura o la reflexologia podal, també ha estat impugnat pel Ministeri de Sanitat i pel Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya.
La …

La depressió com a negoci

Imatge
Aquest diumenge, La Vanguardia publicava un interessant article, signat pel professor del Iese José Luis Nueno, sobre la maquiavèlica indústria farmacèutica.
Atès el creixent malestar emocional que s'experimenta arrel de la crisi econòmica, el mercat dels psicofàrmacs està en expansió. Els laboratoris que venen hipnòtics als Estats Units gaudeixen d'un creixement del 7% i els antidepressius d'un 15%. Aquest darrer mercat mou a Espanya 480 milions d'euros i va créixer a un ritme del 3% en unitats el 2009.
Les consultes dels psicòlegs i els psiquiatres, diu el professor, tampoc noten la recessió tot i que puntualitza que molts pacients abandonen la teràpia perquè no se la poden costejar. Penso que aquest és un punt especialment important, sobretot en el nostre país, perquè la salut mental fa temps que és la germaneta pobra (indigent diria jo). Es dóna la paradoxa que cada cop hi ha més demanda però l'atenció que es dóna és completament insuficient. La manca de recurs…

Homer versus Aído

Imatge
Impossible no comentar l'anècdota d'enguany de la temuda Selectivitat.
La prova de català incloïa entre les seves opcions una poesia de Josep Carner (rebutjada majoritàriament per l'alumnat) i un comentari de Jaume Pòrtulas sobre la Ilíada d'Homer. L'examen de castellà, en canvi, contenia un fragment de la novel·la Julia, d'Ana Maria Moix i una notícia sobre un estudi publicat per la ministra d'igualtat, Bibiana Aído, del qual s'ha posat en dubte la sintaxi.
Voldria trencar una llança a favor de la minstra perquè després del cèlebre miembros y miembras, ha demostrat sobradament la seva capacitat d'innovació lingüística. Que no confonguin l'error dels ignorants amb la transgressió dels genis. Per compensar políticament la qüestió, proposaria que l'any vinent s'inclogués un extracte del nou llibre de José María Aznar, España puede salir de la crisis. És un text imprescindible...

Tot això no és res

Imatge
"Als pocs dies, el pare va morir i sempre tindré present les seves darreres paraules: amb un ample moviment dels braços, com si volgués abraçar-ho tot, em digué: "Tot això no és res". Vaig entendre que volia dir-me que, davant la imminència de la mort, amb tots els seus enigmes, totes les coses d'aquest món, subjectes al temps i a l'espai, cauen en una aclaparadora insignificança. Sempre més he tingut presents aquestes paraules de comiat, que em van obrir els ulls i m'han servit de consol davant les penes i les adversitats, i de fre i de moderació davant dels plaers i desitjos, en considerar el caràcter efímer i fal·laç de totes les coses."
Moisès Broggi. Anys de plenitud, pàg 56. Memòries d'un cirurgià (segona part).

Francis Franco

Imatge
Si hi ha alguna cosa edificant en el fet de veure programes del cor és que et pots instruir àmpliament sobre psicopatologia. Els estudiants que tinguin interès en veure encarnat el manual de diagnòstic psiquiàtric només han de posar la televisió. És probable que, a qualsevol hora del dia, en una o altra cadena, t'hi trobis un personatge de dubtós equilibri mental posant-se en ridícul públicament. Els platós són un autèntic mostrari d'individus que necessiten urgentment una teràpia.
Ahir al vespre, vaig ensopegar amb el netíssim Francis Franco Martínez-Bordiú, a DEC. Francis volia defensar el seu honor perquè se sentia ultratjat. L'havien titllat de violent i xenòfob a causa d'un incident provocat a l'AVE Saragossa-Madrid. Es veu que en aquesta família tenen certa tirada a anar al programa. Jaime Martínez-Bordiú, condemnat per maltractament i addicte a la cocaïna, hi va acudir fa poc. Una de les perles que va deixar anar per la boqueta va ser que se sentia molt orgu…

Sardines

Imatge
Hi ha un camp de recerca molt interessant, que investiga la relació existent entre determinats aliments i la salut mental. El peix blau, per exemple, és un excel·lent antidepressiu. Llegint el mestre Josep Pla, he trobat una mostra del seu potencial terapèutic:

“¿Hi ha res més exquisit a la primavera que un plat de sardines a la brasa? Grosses, fresques, vives… En les escates tocades de foc, l’oli hi lluu d’una manera somorta i densa. En les escates blavisses, la llum hi fa petits punts rutilants, com un formigueig lluent. Hom pot menjar-ne moltes: una porta l’altra. En el meu organisme, aquesta alimentació produeix una segregació sentimental intensa. Les sardines em fan efusions de bondat, amor a la justícia, a la humanitat. I a la bellesa, és clar. Per fortuna, aquests sentiments tendeixen a l’abstracció, i això els dóna molta inocuïtat. Aquest fenomen és em mi tan objectiu que de vegades he pensat si els estats d’esponjament sentimental i poètic dels celtes no podrien provenir de la…

Divulgació barata

Imatge
La gent que fuma porros em treu de polleguera. No ho puc evitar. Principalment, em carreguen els que pretenen colar-te el consagrat discurs del poder psicoterapèutic del cànnabis. Et vénen amb el sermonet hippy que la droga t’obre portes del cervell, et connecta amb altres dimensions i no sé quantes aventures galàctiques i paradisíaques. Es passen el dia penjats del globus i encara els has de riure la gràcia. Això no treu que després els arribi la factura com a tothom. Atacs de pànic, addicció, pèrdues de memòria, símptomes psicòtics i desgràcies mentals vàries. Ja he escrit sobre aquesta qüestió en altres ocasions, no em voldria pas repetir, tot i que considero que és un tema molt preocupant, especialment quan afecta els adolescents.

La tolerància social a la droga afavoreix el consum i l’addicció. Em costa d’entendre que encara hi hagi adults que siguin aliens als efectes destructius de certes substàncies i es mantinguin anclats en supòsits new age, que mai no han estat demostrats. …

Nosaltres no torturem

Imatge
Recentment, la premsa s’ha fet ressò d’una informació referent al vincle que existeix entre la tortura i el terrorisme. La reconeguda neuròloga danesa Inge Genefke, que va inspirar Isabel Coixet en la colpidora La vida secreta de las palabras, en una visita a Barcelona, alertava que el maltracte als detinguts engendra més terroristes. En aquest sentit, va reconèixer la tasca del president Obama en la seva croada contra els abusos als presos i detinguts (els propòsits són nobles però encara estem pendents de com surt de l’atzucac de Guantánamo). Vaig recordar les il·lusionants i contundents paraules del prometedor senador nord-americà, en plena campanya: We don’t torture.

Genefke ha tractat víctimes durant trenta-cinc anys i va assegurar que justificar la tortura per promoure la seguretat no només és un delicte sinó que provoca l’efecte contrari al proclamat. Es veu clar el terrible abast que poden arribar a tenir els cruels interrogatoris de la CIA (quanta violència li devem a l’admin…

Del plató al psiquiàtric

Imatge
Era d'esperar. La plàcida vida de l'escocesa Susan Boyle havia canviat massa. La fama li ha caigut d'un cinquè pis i no l'ha sabut pair. Allò que semblava un conte de fades, s'ha convertit en un malson. Després de quedar segona a la final de Britain's got talent, la cantant va començar a mostrar-se hostil i a l'hotel on s'allotjava van alertar que tenia una actitud estranya. La policia la va haver d'acompanyar a un hospital psiquiàtric al nord de Londres. Diagnòstic: esgotament mental. No és la primera vegada que som testimonis d'una història semblant. A Rosa de España també li va passar factura la sobtada aventura amb els escenaris i els flaixos. Els nens d'Slumdog Millionaire, per posar un altre exemple, van ser arrabassats de la misèria per ser traslladats al glamur de Hollywood. Quan van retornar a la crua realitat, estaven tristos i apagats. Deprimits. Ja no acceptaven la vida d'abans. Fins i tot es va especular que els familiars v…

Celebració cervesera

Imatge
Us recomano l'article, Que la cerveza no se nos suba a la cabeza, de Sergi Pàmies, publicat avui a La Vanguardia. L'escriptor fa una interessant reflexió al voltant de l'alcoholitzada celebració del triplet blaugrana. És cert que alguns aficionats i Mossos han donat un pèssim exemple, però tampoc cal oblidar el penós espectacle que, al meu entendre, van oferir els herois nacionals. Les crítiques són necessàries i benvingudes en moments d'eufòria cega. Si vénen de part d'un culer reconegut, encara millor.

Traducció del blog