Diferència d'edat


A Prime Uma Thurman manté una relació amb un noi més jove, Bryan Greenberg, fill de la seva terapeuta


Malgrat que no suporto les comèdies romàntiques nord-americanes actuals -remarco actuals- hi tinc una estranya tendència. Fins i tot hi ha pel·lícules que he vist diverses vegades, tot i produir-me una irritació considerable. Paradoxes de l'espectador, que mira Sálvame i després en diu telescombraria. Un dels esmentats despropòsits és Prime, traduïda barroerament com a Secretos compartidos. Adverteixo d'entrada que avui faig el desagradable paper d'spoiler, si la voleu veure, no continueu llegint. El primer motiu per detestar la història és la visió que ofereix dels professionals de la salut mental. Cau en el mateix tòpic suat de sempre. La psicòloga -Meryl Streep- necessita més tractament que la pacient -Uma Thurman-. No dic que no pugui passar, evidentment - la vida és dura i aquesta és una professió de risc- però, en principi, no és el més recomanable ni tampoc habitual. Hem vist infinites vegades aquest desequilibri en nombroses paròdies al cinema sobre psiquiatres. També a la petita pantalla. A la sèrie Huff o a la cridanera La que se avecina, per posar els primers exemples que em vénen al pensament. La segona raó és la relació que estableix la pacient amb el fill de la terapeuta, un noi bastant més jove que ella. Malgrat que hi ha química entre ells dos, tenen interessos comuns i es respecten, la relació no pot prosperar, atesa la diferència d'edat. Toca't el nassos. Després d'haver vist Sean Connery, Woody Allen, Richard Gere o Harrisson Ford amb noietes que podrien ser les seves filles, Uma Thurman ha de claudicar perquè el company és un jovencell que necessita viure la vida. Proposo que, posats a practicar la inversemblança ensucrada, ho fem amb igualtat de gènere. Així comencem a trencar amb els tòpics, d'una vegada per totes!



Comentaris

Clidice ha dit…
Genial l'article que linkes. Al final sempre és el mateix: tòpic sobre tòpic i res no canvia.
Sembla mentida, amb la quantitat de bons guions que els deuen arribar, que caiguin sempre en els mateixos estereotips penosos... Si l'home és madur, encara que sigui difícil de veure, es liarà amb una joveneta atractiva, la dona madura, en canvi, només ho farà per concedir-li al noi jove l'experiència 'iniciàtica' que buscava...
Clidice ha dit…
Sempre es parla que, en altres cultures, mitificades de forma poc enraonada, l'edat és un grau. Normalment sol ser l'edat dels homes, per suposat. En tot cas, en la nostra cultura, cada dia més, la madures és una broma cruel i macabra. I no sembla que hi hagi ningú disposat a emetre un missatge diferent. Senzillament, es dediquen a explotar la vessant morbosa que patim tots plegats i a omplir caixa. Fins i tot fan bo el tòpic que, a l'estiu, tot ha de ser "lleuger", el cinema inclòs. Força depriment, la veritat.

Traducció del blog