Mite eròtic

Marilyn en el paper de Sugar Kane, a Some like it hot de Wilder

Sempre Marilyn. Cada mes d'agost la recordem. Quaranta-vuit estius sense la voluptuosa actriu. Enguany, l'efemèride ve amanida pel fet que no sigui Scarlett Johansson l'escollida per a interpretar-la -l'opció més aclamada- sinó Angelina Jolie. Bona o mala tria?

M'interessa el terme mite eròtic, símbol sexual. Se suposa que Marilyn perviu en l'imaginari col·lectiu per aquesta raó. Sense negar-ho, trobo el qualificatiu francament contradictori, fins i tot pertorbador, si revisem la biografia emocional de Norma Jean. Per començar, una infància viscuda amb continus canvis de domicili i nucli familiar; denúncies d'abús sexual i mancances diverses. Més endavant, matrimonis frustrats o de conveniència, diguem-ne com vulgueu. Desequilibris anímics, addicció a la beguda i als barbitúrics. Pops i sangoneres pertot arreu. Pèrdua creixent de facultats, amb desenllaç mortal i teories conspiratives incorporades. Sense l'halo glamurós del cel·luloide, com descriuríem la seva trajectòria? Al meu entendre, Marilyn encarna el prototip de dona marcada per nombroses cicatrius afectives, que transita en un carreró sense sortida. Això no ha impedit que sigui el major mite eròtic de tots els temps. Sexe i amor, en completa oposició. Si penso en la Venus o Afrodita clàssiques, de procedències orientals, manca l'esperit lliure, el poder i la decisió. Marilyn és un mite purament patriarcal, buidat de qualsevol essència femenina autònoma. Una fal·làcia moderna. És impossible ser feliç, en tan penoses circumstàncies!