Qui va dir socialisme?


Trinidad Jiménez llueix una de les joies de Felipe González


Trinidad Jiménez competirà en les primàries per a la Comunidad de Madrid amb el seu company de partit, Tomás Gómez. Alguns diaris ja han posat en marxa enquestes previsibles, sobre si Jiménez hauria d'abandonar el càrrec al Ministerio de Sanidad. Com també era de preveure, el PP ha sol·licitat la seva dimissió, mentre que els socialistes han defensat que ambdós propòsits són perfectament compatibles, en el nostre sistema democràtic. En aquesta ocasió, i sense que serveixi de precedent, estic absolutament d'acord amb els populars. Les dues ocupacions em semblen un excés de responsabilitat i d'ambició política, una autèntica desmesura. Trobo abusiu el sol fet de presentar-se a les eleccions, encara que deixés el ministeri, si assolís la cadira d'Esperanza Aguirre. No són prou vàlids els altres candidats? O és que no són tan vistosos? Tot plegat em recorda que les polítiques socialistes fa temps que brillen per la seva absència, en l'executiu espanyol. Penso en els congressos fastuosos; en aquell 'ex ex' president tan viatger, que ara es dedica a vendre joies, a 6.000 € la peça; en María Teresa Fernández de la Vega, vestida per al Vogue, en cada ocasió; en la liviana González-Sinde, cosmètica com ella sola. Com oblidar Carme Chacón, aquell piset privilegiat i la seva vida ideal, amb sou astronòmic incorporat. O el misteriós patrimoni de José Bono. Una façana de luxe que està perfectament en sintonia amb la retallada de les pensions i amb tantes mesures, que han abandonat sense pudor qualsevol rerefons ideològic. Qui va dir socialisme?


Comentaris

Traducció del blog