Un blog sobre psicologia i actualitat

Imatge extreta de l' Australian Journal of Pharmacy Una de les peculiaritats de la crisi de la COVID-19 és que té la facultat de col·locar una lent de cinc-cents augments sobre les infinites crueltats de la màfia neoliberal, que ja causava estralls abans de l'esclat de la pandèmia. Ara les misèries s'han agreujat i posat encara més al descobert.  Fa unes setmanes els parlava de com la precarietat assistencial en el camp de la geriatria, derivada de les privatitzacions, constituïa un dels principals factors explicatius de l'elevada mortalitat dels usuaris de les residències. Aleshores esmentava  un article sobre la crua realitat coreana publicat a Los Angeles Times . Avui m'agradaria destacar algun dels excel·lents reportatges en què, a més a més, s'ha posat nom i rostre als responsables del profund deteriorament de l'assistència, en aquest cas a Espanya, com el que ha publicat CTXT :  Aparcamientos de ancianos S.A . , del qual recomano entus...

Les imatges publicitàries de les empreses que gestionen les residències per a persones grans acostumen a mostrar estampes idíl·liques, d'avis i àvies que porten una vida activa i són cuidats amb totes les atencions quan perden l'autonomia. La realitat, però, hi contrasta brutalment, tal com s'ha evidenciat en la crisi mundial de la COVID-19.  Les esgarrifoses notícies que ens n'arriben no són altra cosa que una versió augmentada de la precarietat habitual. Imatge extreta de webconsultas . Fa uns quants dies, em va cridar l'atenció un article publicat a  Los Angeles Times perquè estava encapçalat   per un titular sintètic i punyent: The mentally ill. The disabled. The elderly. The coronavirus hit hardest where the frail gathered [Els malalts mentals. Els discapacitats. Les persones grans. El coronavirus va colpejar més durament on els fràgils s'agrupaven]. El text recollia l'experiència de Corea del Sud amb els ciutadans que patien una situaci...

El portal Mundopsicólogos té una secció de consells psicològics i recentment m'han demanat si podia col·laborar-hi. Avui enllaço l'article que hi he escrit (en castellà), sobre la necessitat d'enfocar de manera rigorosa el tractament dels problemes de memòria, en persones de totes les edats. Cal evitar les actituds derrotistes però també les falses expectatives. Si els ve de gust llegir-lo, poden fer-ho clicant aquí .

El cas exposat és absolutament fictici. Ha estat inventat amb el propòsit de reflexionar sobre la tendència contemporània a cercar remeis "màgics" per abordar complicats problemes socials La senyora Josefina acaba de rebre la visita de l'Alba, la seva única filla, que viu a la ciutat, a més de cent quilòmetres de distància. Ella insisteix en el fet que no cal que vagi a veure-la cada cap de setmana perquè deu tenir altres coses importants a fer i després comença el dilluns cansada, entre la feina i la canalla. La realitat,  però, és que a la senyora Josefina no li agrada gaire que l'atabalin i l'Alba, a qui estima amb bogeria, és especialista en donar-li consells que no té cap ganes de seguir. Ara es penedeix d'haver-li explicat que pateix insomni perquè no para de repetir que s'ha d'animar i prendre melatonina , que ella n'ha donat al seu fill Pol i ha estat com posar oli en un llum. A més a més, ni tan sols cal que ho consulti amb el met...

Imatge extreta de Laser Natura Vull creure que a la majoria de lectors, davant d'un titular com el que encapçala aquesta entrevista a la doctora Cristina Villanueva , experta en medicina estètica i cirurgia plàstica, se'ls encén una llum vermella d'alarma. ¿És possible que el Botox ® ajudi realment en el tractament de la depressió? D'entrada, sembla que l'esmentada aplicació actuï per una via indirecta, atès que el fet de veure's més atractiva -la majoria de clientes són dones- podria repercutir positivament en  l'estat d'ànim. Però la recomanació de la doctora s'emmarca en una de les fonts d'ingressos més importants dels darrers anys per a les farmacèutiques que comercialitzen el producte, com ara Allergan ,  les quals extreuen un enorme profit de les seves cada cop més nombroses indicacions. Així doncs, la famosa neurotoxina antiarrugues s'injectaria específicament amb la finalitat d'abordar aquest trastorn psiquiàtric. Al ...

Imatge extreta del blog Jubilares Aquest cap de setmana vaig llegir un petit reportatge a La Vanguardia que em va fer reflexionar una estona. L’article recollia l’experiència pilot d’una residència a Sant Hilari Sacalm, on s’aposta perquè els usuaris tinguin un rol autònom en el centre. A grans trets, el típic model assistencialista rígid ha estat substituït per un altre de més flexible, que s’adapta a les peculiaritats de cadascú, alhora que potencia la presa de decisions, en un context respectuós i no patologitzador. Es tracta d’una filosofia d’atenció bastant propera al “senior cohousing” , sorgit en països del nord d’Europa i que, progressivament, s’ha anat escampant arreu del món. Aquests projectes proven d’evitar l’impacte dramàtic de la solitud i l’aïllament als quals tan sovint ens veiem abocats en el darrer tram de la vida, en les societats occidentals. Vaig pensar que si les residències, diguem-ne “convencionals”, es començaven a decantar per les esmentad...

"Consells per treballar la memòria, dia a dia" A càrrec de Clara Esquena i Freixas Psicòloga Divendres 21 d'octubre, a les 19h Biblioteca de Palafrugell Sala polivalent C/ Sant Martí, 18 Entrada lliure. Cal portar paper i llapis. Resum: En aquesta xerrada repassarem alguns conceptes bàsics sobre la memòria i exposarem com aquesta es transforma, a mesura que ens fem grans, sofrim algun tipus de dolor o travessem per un procés depressiu. Revisarem quins són els oblits quotidians més freqüents i desgranarem quines estratègies cognitives podem seguir per evitar-los, tot basant-nos en el caràcter associatiu de la memòria. Sabies que el consum de determinats fàrmacs pot ser perjudicial, mentre que l'adequada gestió de l'estrès pot resultar beneficiosa? Com ens influeixen l'exercici físic o l'ús de les noves tecnologies, a l'hora de consolidar els records? No t'oblidis d'apropar-te a la biblioteca per d...

Imatge extreta de Google Fa uns dies, escoltava a RAC1 un debat animat sobre els temes de discussió més habituals en les sobretaules nadalenques. Els tertulians comentaven que, en el seu cas, els reptes laborals, els àpats i la política –l’assemblea de la CUP protagonitza converses enceses de les quals és complicat sortir-ne amb vida- eren algunes de les qüestions més comentades. Tot plegat, fantàstic: reunions entranyables, plats exquisits i plans de futur envejables. Una vegada més, entre tantes altres ocasions, que fullejo revistes o bado davant de la televisió, em vaig preguntar: a qui s’adreça exactament aquesta gent? No cal parlar de refugiats, ancians abandonats, infants maltractats o persones que malviuen al carrer per denunciar l’exclusió terrible que promouen aquestes Festes perquè cada cop són més amplis els sectors de la població que se’n senten al marge. A diferència dels debats radiofònics, en els consultoris dels psicòlegs hi apareixen temes recur...

Un jove porta un modern aparell d'estimulació cerebral, suposadament dissenyat per a millorar la memòria. Imatge extreta de Pinterest. N'hem parlat diverses vegades, en aquest blog. No és necessari fer cap immersió intensiva per Internet per tal d'ensopegar amb fraus de tota mena sinó que als mitjans o al consultori del metge ens ofereixen constantment fórmules màgiques per tal que els infants deixin de moure's i de distreure's d'una maleïda vegada o aconseguim disminuir la nova "malaltia" que amenaça les nostres vides: el colesterol, tan sols prenent cada dia una beguda cosina germana del iogur. Juntament amb les locions que prometen frenar l'alopècia; les píndoles que ens ajudaran a augmentar el desig sexual o les dietes que acabaran definitivament amb l'obesitat, un dels "productes miracle" que més triomfa en el mercat és aquell que assegura que, sense fer massa esforços, serem capaços de mil...

  Imatge: justjust.org “ Qui concedeix importància encara a una mort ben acabada? Ningú.” Michel Foucault. Filòsof francès. La primera vegada que vaig sentir parlar del Death Café vaig pensar que potser era una mena de beguda enverinada que s’emprava quan es pretenia “liquidar” algú que feia nosa –a l’estil de la pel·lícula Arsènic per compassió - però evidentment no es tractava d’això. A aquells que no hi estiguin avesats pot semblar-los una proposta una mica macabra perquè són reunions convocades en diferents ciutats del món, amb la finalitat de debatre sobre el tema de la mort, tot prenent un cafè i menjant pastissos. El Death Café va néixer a Suïssa l’any 2004 de la mà del sociòleg Bernard Crettaz, que promogué els Cafés Mortels ; la idea fou exportada posteriorment al Regne Unit, per Jon Underwood i la seva mare, la psicoterapeuta Sue Barsky. Els impulsors britànics calculen que d’ençà del 2011 se n’han organitzat uns 1.526, entre Europa, els Estats Unit...

Una imatge de l’obra de teatre En el estanque dorado A la gran pantalla van ser Katharine Hepburn i Henry Fonda, els actors que van protagonitzar una peça que ja havia estat representada a Broadway i que més endavant viatjaria cap als teatres de París. En l’adaptació que es pot veure actualment al nostre país, les agredolces vivències dramatitzades a On Golden Pond (1981) han retornat a l’escenari. En aquesta ocasió, Lola Herrera i Héctor Alterio (a la foto) es posen a la pell d’Ethel i Norman Thayer, un matrimoni que afronta amb tendresa i humor el darrer tram de la vida, en una casa d’estiu a la vora d’un llac. L’estada se’ls complica una mica quan reben la visita de la seva filla Chelsea –Jane Fonda, en la versió cinematogràfica-, acompanyada del seu promès Bill, divorciat i amb un fill adolescent.   Aquesta bonica obra del dramaturg Ernest Thomson em sembla interessant des d’un punt de vista psicològic perquè, entre altres aspectes, posa en relleu les mancanc...

Imatge extreta de Google Fa una colla de dies, vaig anar a tallar cabells i la perruquera em va preguntar si no temia quedar-me calba en el futur. Segons ella, tenia tots els números perquè arribés ben aviat aquest fatídic dia, de tan castigat com tenia el cuir cabellut. Vaig respondre-li que en el moment oportú ja prendria les mesures que convinguessin o que ho deixaria córrer, si calia. La resposta no va satisfer-la en absolut i va començar a alliçonar-me, com si parlés amb una excèntrica desadaptada, que menystenia la importància del factor estètic. Va recordar històries de clientes d’edat avançada que es lamentaven amargament que en la seva època no haguessin existit productes per prevenir les entrades i les clapes. Si haguessin nascut uns quants anys més tard, assegurava, haurien pogut frenar l’apocalipsi capil·lar. Ara ja no hi eren a temps, les pobres! ¿Com podia ser que no estés amoïnada? ¿Per què no aprofitava les meravelles que m’oferien els avenços de la ciència i ...

Un voltor reposa sobre la barana d’una terrassa al barri de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat. Com si obeïssin el dictat d’una al·legoria macabra, aquests carronyaires han començat a desplaçar-se als nuclis urbanitzats , lluny del seu hàbitat muntanyenc habitual. Foto: Ajuntament de l’Hospitalet. Un fuster sense sostre que demana ajuda a les entitats suposadament solidàries i només hi troba negatives. Veu com els seus responsable viuen a cos de rei, a costa de la caritat. En una ocasió, va sofrir un atac de cor i, mentre jeia a terra, dues dones van aprofitar per robar-li el telèfon i els diners. Assegura que ha deixat de confiar en l'espècie humana: Ha començat a pensar en un arbre i una corda. Un avi que mata el seu company d'habitació, a cops de bastó, en una residència de Toledo. L'assassí pateix Alzheimer incipient i aquesta podria ser la causa de la seva agressivitat, asseguren els experts. D'on surt la violència? De les plaques amiloides de...