Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2011

Jaén, Madrid, Barcelona

Imatge
Engego la televisió i em trobo amb un devessall de notícies tràgiques, que posa la carn de gallina. Mare ofega els seus dos fills a la banyera. Pertorbat dispara contra una embarassada a l'interior d'una església i després se suïcida, procuren salvar el nadó però es troba en estat greu. Prometedor poeta, Salvador Iborra, és apunyalat al barri Gòtic, embolicat en la baralla per una bicicleta. Cinc víctimes mortals, en un tres i no res. Inseguretat ciutadana, malaltia mental, crisi econòmica, etcètera. Davant la pantalla, fa la impressió que l'existència humana perd valor, com si s'hagués desplomat en alguna borsa macabra. Justícia, malauradament, també és una paraula devaluada. Viure és una aventura perillosa.

Els aduladors de Duran

Imatge
El fitxatge de Joan Barril , treballador d'una ràdio pública, per part de Duran i Lleida, ha generat un considerable rebombori Darrerament, em fa la impressió que es perden les formes democràtiques a marxes forçades. Al marge de les conseqüències derivades de les sagnants retallades, la precipitada reforma constitucional o la brutalitat policial, hi ha una qüestió de barroeria desacomplexada, que pertorba profundament. A les portes del 20-N, ja no aspiro a què els nostres suposats representants reprimeixin la seva ambiciosa naturalesa, em conformaria amb què la dissimulessin una mica. Només que no es reproduís l'esperpèntica cursa electoral cap a la Generalitat, marcada per les mentides compulsives, em donaria per satisfeta. Mireu si poso el llistó baix. Pel que fa al dia de les urnes, tinc bastant clara quina serà la meva opció. Per primera vegada, d'ençà que tinc dret a vot, canviaré la meva actitud vers els comicis. Al meu entendre, un dels exemples més flagra

Anonymous, el debat continua obert

Imatge
La famosa màscara que representa Anonymous està inspirada en la que portava Guy Fawkes, a la novel·la gràfica V de Vendetta, un heroi prototípic que batallava contra un estat opressor Som Anonymous. Som legió. No oblidem. No perdonem. Espereu-nos. Vet aquí la inquietant targeta de presentació del conegut grup de ciberactivistes Anonymous , organitzat de forma horitzontal a través de la xarxa. És habitual topar-se amb la característica màscara de la imatge en les movilitzacions de protesta, contra el poder polític o financer. Com en el cas de Wikileaks , desperten tota classe de reaccions, que oscil·len des de l'admiració devota fins a la profunda suspicàcia. Val a dir que el codi Penal ja ha fet moviments per a castigar amb penes de presó els hackers subversius. Uns ciutadans hi volen veure rectes defensors dels drets civils, mentre que els altres els acusen de ser vulgars extorsionadors - aquí hi podeu trobar les seves operacions més destacades, arreu del món-. A l'Est

Conte de tardor, amb vistes a la Ciutadella

Imatge
No vaig poder resistir el contrast de bellesa i horror. Avui ho sé, després de tants anys. La primera vegada que vaig veure-la va ser en un recital a la Ciutadella. Llegia Baudelaire, prop de l’escultura de Llimona. Acabava d’arribar de París, posseïa la mena d’encant dels artistes que han begut de fonts franceses. No entenia un borrall dels poemes. El francès no ha estat mai el meu punt fort. Vaig aprendre’l més tard, amb penes i treballs. La connexió que vaig creure establir-hi era més profunda. De tot, menys escorça. L’auditori l’escoltava amatent, com jo mateix, perfectament seduït. Érem a l’aire lliure, deixàvem enrere l’estiu, ens embolcallava l’agradable atmosfera dels inicis. La captivadora declamació, la pell bruna i els ulls ametllats. No podia deixar de contemplar-la, embadalit i babau. Aquell embruix tardoral va impedir-me l’accés a l’evidència. Ho hauria d’haver entès. Una dona com aquella no s’hauria fixat mai en mi, si no hagués estat pel pare. El pare. Ella volia brilla

Wall Street agafa el toro per les banyes

Imatge
Un flyer de l' acampada del 17-S a Wall Street convidava els participants a agafar el toro per les banyes: take the bull by the horns En el fascinant Diccionario de símbolos , Juan Eduardo Cirlot fa referència al complex simbolisme del toro. Explica que en les cultures paleorientals la idea de poder venia representada per aquest animal, mentre que en la llengua dels acadis l'expressió trencar la banya significava afeblir-lo. De Mesopotàmia fins a Nova York: la bèstia encarna avui la prepotència inhumana dels mercats. El popular bull de Bowling Green ha esdevingut un objectiu simbòlic a combatre, per part dels activistes que s'han atrinxerat pacíficament en el melic del capitalisme. Com era de preveure, l'animal ha reaccionat amb violència. A la ciutat dels gratacels et poden arrestar per estar en un parc públic després de les 22h i està prohibit que més de vint persones es congreguin al carrer sense permís. Els policies han començat la seva tasca repressiva, sot

Precarietat, precarietat, precarietat... i esperança

Imatge
La pel·lícula Cómo acabar con tu jefe és una entretinguda paròdia dels abusos laborals Les històries que escolto darrerament tenen a veure amb tota classe d'humiliacions a la feina. Vivències esfereïdores, vinculades a la crisi econòmica, que posen de manifest la cara més fosca de l'ésser humà, quan se sent lliure per explotar sense reserves persones que es troben en situació de vulnerabilitat. Acomiadaments improcedents, vexacions psicològiques, sous infrahumans i un llarg etcètera de tortures quotidanes. L'estrès sostingut és un problema greu de salut que pot desembocar en severes patologies. Aquesta mena de violència constitueix una xacra que colpeja profundament la societat. Malgrat que sovint passi desapercebuda, no hauria de quedar impune. El Consell de Ministres ha acordat recentment suspendre el límit d'encadenament de contractes temporals . Una nova garrotada. Amb paraules de l'economista Santiago Niño Becerra: Si fins avui hi havia precarietat, ara es t

La grollera 'sinceritat' dels poderosos

Imatge
El nét del dictador va assistir a la fastuosa boda de Felipe i Letizia Jaime Martínez-Bordiú , conegut per haver patit greus problemes amb la justícia, ha declarat recentment que su abuelito era un gran tío, una buena persona. Murió cuando yo tenía casi 12 años pero recuerdo que era divino y muy familiar . Les declaracions no m'han sobtat perquè un altre dels néts del criminal que va oprimir Espanya durant 40 anys, Francis Franco , ja ens havia delectat en un plató amb afirmacions força semblants. Per la seva banda, Cristiano Ronaldo ha donat la volta al món amb les conviccions sobre la seva bellesa, riquesa i gran talent futbolístic, que provoquen enveja i fomenten, segons ell, que pateixi agressions injustificades. En la mateixa línia de desacomplexada sinceritat, trobem un expert en la matèria, Silvio Berlusconi , que va qualificar Agela Merkel d' infollable cul greixós, segons unes escoltes recentment publicades per la premsa italiana. Vet aquí uns quants exemples de

Modesta retallada en despesa militar (una vegada més)

Imatge
La ministra Chacón informava sobre una operació militar a Líbia Cada cop de tisora anunciat per les autoritats competents és una patacada a l'estómac del ciutadà. Les conseqüències a llarg termini encara no podem avaluar-les detalladament però intuïm una ferida sagnant, complicada de cicatritzar. Atesa la manca de criteri professional a l'hora de retallar, el benefici a curt termini pot repercutir en un agreujament futur de la crisi. Segons alguns experts, les mesures plantejades tindran l'efecte oposat al que pretesament persegueixen. Queda clar que ens haurem d'estrènyer el cinturó en l'àmbit sanitari, social i també educatiu però ¿què succeïrà amb l'armament? Si es combaten amb tanta passió les grans estafes del PIRMI ¿no caldria explicar, fil per randa, quins seran els estalvis en matèria de recerca militar? Malgrat la seva formidable contribució al deute públic, aquesta no és una necessitat informativa de primer ordre. Segons el Centre d'Estudis per la

L'home que somiava George Clooney i la seva casa del llac Como

Imatge
L'estil de vida de George Clooney desperta admiració en alguns homes Les dones tenim experiència en defensar diferents tipus de feminitat. L'ancestral discriminació que patim ens ha conduït a reivindicar, incansablement, que no volem ser relegades a simples objectes sexuals ni tampoc encasellades en certs rols dins de la societat. Aquest reduccionisme ens resulta més que familiar i per això perseverem en la lluita, malgrat la vulneració dels nostres drets fonamentals i les recurrents invectives dels masclistes de torn. Val a dir que quan he exposat aquesta realitat en alguna xerrada , m'ha sorprès agradablement constatar com també hi ha homes sincerament interessats en conèixer la psicologia de la dona així com la seva pròpia part femenina. En ocasions, amb un entusiasme que supera fins i tot el de les dones. És esperançador constatar com, en tantes ocasions, remem en la mateixa direcció. Tal vegada no potenciem prou els moments de màgica connexió. La identitat masc

Maneres incòmodes d'explicar l'11-S

Imatge
George Bush començava la seva croada contra l'horror, al costat d'un bomber, en una coneguda imatge de la Zona Zero En una cèlebre sentència, John Lennon afirmava que la vida és allò que et succeeix mentre estàs ocupat en altres coses. El mateix es podria dir de la notícia, la qual transcorre quan estàs bocabadat davant de la televisió. Darrerament, trobo interessant cercar visions alternatives a la versió oficial de l'Onze de Setembre. Us recomano que no poseu el peu en aquesta aventura paral·lela perquè després us serà difícil poder-ne sortir. Si els atacs terroristes van ser realment un inside job del Govern dels Estats Units, els esdeveniments posteriors agafen un sentit radicalment diferent. La parafernàlia de la guerra contra el terror no respondria a una necessitat de defensar-se de l'amenaça islamista fonamentalista sinó a una brutal voluntat de dominació i afany de lucre. Tal i com exposava en el darrer post , el corrent dissident no constitueix en absolut un b

Onze de setembre: paranoies conspiradores o creïbles evidències científiques?

Imatge
La veritat sobre l'onze de setembre és encara una incògnita. Foto extreta de Google. Fa dies que m'he endinsat en la incommensurable obra de Robert Fisk, La gran guerra per la civilització. Resulta complicat desenganxar-se d'un llibre que arranca amb tres entrevistes a Ossama Bin Laden. La primera, al desert sudanès i les altres a l'Afganistan, en un entorn entre hostil i surrealista. Es fa estrany pensar que l'home que descriu Fisk sigui el temible comandant del terrorisme islamista més abominable. Bin Laden és vanitós, posa davant la càmera i es neteja les dents amb un petit instrument de fusta. Parla de Déu i del Diable, de la mateixa manera que ho faria George Bush fill. Està desinformat i mostra una convicció torbadora, sense fissures, en els seus principis fonamentalistes. En la darrera trobada, el líder d'al-Qaeda afirma una fèrria voluntat de venjança dels Estats Units d'Amèrica, per tot el dolor causat al poble àrab. El mític reporter de l'Orie

Harry Potter ha estat alcohòlic

Imatge
Daniel Radcliffe, en estat d'embriaguesa Imagino que bona part de mortals pot recordar aquella febril etapa en la qual folrava les carpetes de l'institut amb les imatges dels seus ídols. Empaperava la paret de l'habitació amb pòsters de les estrelles més fulgurants del món del cinema i de la música. Mirava certes pel·lícules una vegada rere l'altra, fins que s'aprenia els diàlegs de memòria. Era capaç de muntar un sidral momumental, amb la finalitat de no perdre's el concert de rock més al·lucinant de la temporada. Viscut des de fora, devia ser un comportament prou enutjós. Està bé recordar-lo per tenir present que tots hem tingut 15 anys i sempre hi ha històries que es repeteixen. Els meus favorits eren Whitney Houston i Tom Cruise. Em semblaven tan absolutament meravellosos que hauria estat incapaç de trobar-los un sol defecte. Altres preferien Kurt Cobain o Courtney Love, per la vessant obscura de les seves vides turmentades. Una faceta que no era percebuda

Per a un renaixement de les amazones

Imatge
En una visita a Itàlia, el coronel Gaddafi va declarar que a Líbia es respectava més la dona que a Occident . Darrere del rais, una jove de la famosa guàrdia amazònica / Efe. Els investigadors discrepen sobre el fet que es tracti únicament d'una fabulació mitològica. Existeixen diverses evidències que sostenen la hipòtesi que realment va existir un grup de dones guerreres disposades a defensar-se amb vehemència de l'enemic. Posteriorment, aquestes inspirarien la creació de les implacables seguidores d'Àrtemis. Les esmentades heroïnes han tingut continuïtat en l'imaginari col·lectiu, a través de personatges de culte com Wonder Woman . Stieg Larsson també recorda el seu paper en la Història, en començar la tercera part de Millenium . El lector està amb l'ai al cor perquè ignora quin serà el destí de Lisbeth Salander, una altra guerrera contemporània. Líbia és un dels escenaris en els quals es situen les proeses bèl·liques de les amazones. Aquest deu