Un blog sobre psicologia i actualitat

Imatge extreta de La mente es maravillosa. En el món de l'autoajuda i també de la psicoteràpia la millora de l' autoestima es proposa com una mena de solució per a tot , que pot posar-se en pràctica en el camp de l'educació, l'empresa o les relacions de parella. Els tallers per a fomentar-la brollen arreu; els omnipresents gurus ens asseguren que el treball que ens proposen repercutirà positivament en nombrosos aspectes de la nostra vida. Un dels mantres més coneguts és aquell que sosté que no podem estimar els altres, si abans no ens estimem a nosaltres mateixos. Qui no ha comprat mai aquesta promesa seductora, divulgada en revistes, llibres, blogs o xarxes socials? Si un a relació sentim ental f a aigües , po dem recórrer a una hipòtesi ràpida: deu haver-hi a lgun problema d'autoesti ma de fons... Difícilment ens aturem a qüestionar si en realitat existeix una relació de causa - efecte demostrada entre gaudir d'una bona autoestima i l...

  La blogaire Sarah Coffman va idear el projecte Line Series , una de les nombroses iniciatives crítiques amb els cànons estètics imposats a les dones que ha tingut èxit a la xarxa.   Foto: Terrance Smalls. Ahir llegia a La Vanguardia que una cadena de roba britànica havia decidit  tapar els miralls dels emprovadors de senyores perquè considerava demostrat que, en no agradar-los la imatge que veien reflectida, les potencials compradores eren menys propenses a adquirir la peça en qüestió. Per aquesta raó, havien decidit tirar pel dret: mort el gos, morta la ràbia. Evidentment, la dràstica mesura ha estat durament criticada perquè no té en compte per a res la tirania de la imatge, especialment cruel en l'univers femení. En comptes d'apostar per l'acceptació del cos, s'optava directament per la seva "aniquilació". Al meu entendre, aquest és l'estil de proposta destructiva en la qual també podem caure fàcilment quan ens endinsem en dietes restrict...

L’actriu Inma Cuesta va tenir el coratge de denunciar a través del seu compte d'Instagram   l’ús desproporcionat del Photoshop en unes imatges seves publicades al suplement Dominical del Periódico de Catalunya. A banda de tenir una marcada tendència al Photoshop informatiu El Periódico de Catalunya també incorre de tant en tant en el retoc fotogràfic, que ha esdevingut un hàbit complusiu en la majoria de publicacions. Generalment, aquestes modificacions van encaminades a oferir una imatge més esvelta i lliure d’ imperfeccions , malgrat que en algunes ocasions també s’han utilitzat per simular una edat més avançada –en anuncis de cremes antiedat, per exemple- o bé per ocultar costelles massa marcades i cares excessivament xuclades.   Arran de l’enorme polseguera que ha aixecat el cas, el director del diari, Enric Hernández, s’ha vist obligat a demanar disculpes però ha matisat que ells no van pas rebre l'original   sinó la versió retocada que va envia...

Foto: Holy Anorexia, de Cecilia Bullo Quan vaig acabar la carrera, tenia clar que no pensava esclafar el cap de les persones que decidissin confiar en mi amb la totxana del DSM ni tampoc aliar-me amb professionals que tinguessin “màniga ampla” amb la medicació. En el decurs dels anys, entre les lectures i l’experiència, m’he anat fent més radical en aquest aspecte, la qual cosa m’ha portat uns quants inconvenients. El fet de no combregar amb les "rodes de molí" del model biomèdic tanca moltes portes; fa que et sentis en solitud, alhora que pateixes més problemes econòmics. Amb tot, no m’he penedit mai d’aquesta decisió perquè no hauria sabut trobar cap altra manera de treballar. O escollia aquesta opció o canviava de feina (aquesta darrera, una alternativa que mai no he descartat). En el present blog procuro exposar de manera senzilla algunes problemàtiques derivades de la monumental confusió existent entre la medicina i la psicologia que és la mare de la...

La valenta intervenció d'Ada Colau, al Congrés dels Diputats, va recordar als banquers que els ciutadans som persones de carn i ossos, amb una dignitat que mai no podran manllevar-nos. Foto extreta d'El Punt/Avui. Aparentment, no és la notícia més dramàtica que hem escoltat els darrers mesos però el tancament del cinema Pisa de Cornellà em va deixar una indescriptible sensació de tristesa, que no puc estar-me d'expressar. La mestressa comentava als mitjans que alguns espectadors van plorar el dia de la clausura i fins i tot van assegurar-li que mai més no trepitjarien una sala. Quan als ciutadans ens manlleven els darrers refugis, no sabem on anar a raure. Ens sentim orfes i desamparats. Com si caigués una pluja torrencial i, en córrer a arrecerar-nos a sota un porxo, vingués un cop de vent huracanat i ens quedéssim novament a la mercè de la intempèrie. Les històries que ens expliquen els bons directors, guionistes i intèrprets tenen, al meu entendre, una cl...

La transformació de María Teresa Fernández de la Vega ha  reactivat la polèmica sobre l'ús i abús de la cirurgia estètica. Foto: diari Ara. Al meu entendre, el debat es cenyeix a una pregunta fonamental: on és el límit? Aquesta qüestió, per la seva banda, conté una doble cara. La més coneguda és la del negoci, que  presenta serioses dificultats per posar barreres a certes pràctiques. Ho hem dit moltes vegades, en aquest blog, l'afany de lucre, malauradament, guanya massa sovint la partida a la bona praxi professional, sense que es prenguin mesures efectives per evitar-ho. Si es posen els números en un platet de la balança i a l'altre hi col·loquem la preocupació per la salut dels pacients, és altament probable que el compte corrent tingui un pes superior, que acabi per decantar-la. Però hi ha una altre desequilibri, de la mà de l'usuari, que té la responsabilitat d'estar ben informat i cercar les teràpies més adequades i efectives...

Percebo un cert desconeixement pel que fa al concepte d'autoestima, que tendeix a confondre's amb la prepotència. Precisament, la persona que fa ostentació continuada dels seus èxits és sospitosa de no estimar-se gaire (no en tindria cap necessitat si se sentís a gust a la seva pell). El tema s'agreuja quan s'acompanya aquesta actitud de gestos de menyspreu, que prenen formes més o menys subtils i solen anar units a la supèrbia. Personalment, trobo d'una vulgaritat insofrible aquells individus que inverteixen hores i hores parlant de si mateixos, sense preocupar-se en absolut pel parer o els sentiments dels companys. Sense alegrar-se de la felicitat o compadir-se de la tristesa alienes. Només cal donar un cop d'ull a l'entorn per adonar-se que hi ha multitud de temes interessants als quals referir-se, més enllà del propi melic... Tant se val que siguis un prestigiós cirurgià, un actor reconegut mundialment o un polític de carrera fulgurant. Posar-se a la pe...

Una de les obsessions estivals per antonomàsia és perdre quilos de manera ràpida, per a poder lluir un cos ideal , ben lleugeres de roba. Al voltant d'aquesta voluntat d'estar prima (parlo en femení perquè afecta especialment les dones) hi ha tota una indústria que fa l'agost -mai més ben dit-. Malgrat que alguns s'emplenin les butxaques, perdre pes bruscament no és un bon negoci; les dietes restrictives comporten un efecte rebot i no parlo des del punt de vista nutricional -que també- sinó psicològic. Alguns terapeutes apunten que en les societats opulentes el menjar no té una funció estrictament de supervivència sinó que està estretament lligat al plaer. Si eliminem de la dieta el goig i la satisfacció el més probable és que fracassem de manera estrepitosa. Per altra banda, es fa realment difícil que certes persones entenguin que alimentar-se de manera adequada és una cursa de fons i no una marató de quatre dies. Canviar els hàbits alimentaris no és un propòsit de re...

"Independentment de l'ús que en facin les societats civilitzades, el fet és que els miralls són estris essencials per a qualsevol acte heroic i violent. Així s'explica que Napoleó i Mussolini insistissin amb tanta porfídia en la inferioritat de les dones, perquè si elles no eren inferiors, ells no augmentaven de mida . Això és útil per explicar, en part, per què sovint les dones són tan necessàries als homes. I explica perfectament el neguit que els produeix la crítica d'elles; la impossibilitat que una digui aquest llibre és dolent, aquesta pintura no val res, o qualsevol cosa semblant, sense desencadenar molt més sofriment i atiar molta més fúria que qualsevol home que hagués dit el mateix. Vist que, si ella gosa dir la veritat, la imatge del mirall s'encongeix; la vida se li posa de través." Virginia Woolf . Una cambra pròpia , pàg 48.

Algunes vegades escric sobre els problemes dels quals m'ocupo a la consulta. És una manera com una altra de fer referència a l'actualitat i als dilemes que planteja la nostra societat. Aquests últims dies, com era d'esperar, m'he trobat amb molta gent que té por d'agafar l'avió. No us penseu que són pacients amb agorafòbia o amb un trastorn d'ansietat especial. Hi ha famílies que han cancel·lat vols i han canviat a última hora els plans de les vacances a causa del terrible accident a Barajas. Imagineu-vos fins a quin punt el tractament sensacionalista d'una notícia pot influir en la salut mental de la població. Suposo que us parlaré més extensament d'aquesta qüestió en un altre moment. Un tema freqüent que sorgeix a la teràpia és el de l'acceptació de la pròpia personalitat. En general, tenim una relació difícil amb els nostres "defectes". El desig de perfecció no és només relatiu a l'aspecte físic sinó també al psicològic. Volem un...