Interessos, sentiments

Segueixo amb molt d'interès el cicle de clàssics europeus, a la Filmoteca 33. En sóc fan. És pel plaer de veure cinema de qualitat, en versió original i sense interrupcions, encara que estigui asseguda al sofà de casa. Cansada de mutilacions indiscriminades, trobo que és un gust gaudir d'un conjunt de pel·lícules plantejades amb tanta sensibilitat.

Ahir vaig quedar fascinada amb el film de Jacques Rivette, Ne touchez pas la hache, una adaptació de la novel·la de Balzac, La Duchesse de Langeais. El tema de fons és un vell conegut en les històries que ens han explicat els grans mestres de la literatura del S.XIX i que s'ha reproduït incansablement en tantes produccions artístiques. Un estira-i-arronsa sentimental, entre una duquessa infeliç en el seu matrimoni i un rústec general, acostumat a posseir tot allò que desitja. L'efervescència passional es fa difícil de concretar perquè topa amb el turmentat decòrum de la noblesa. De bon principi, se n'entreveuen les dramàtiques conseqüències. Més enllà de les circumstàncies històriques i els condicionants de classe i gènere, allò que fa interessant la pel·lícula, al meu entendre, és que mostra l'eterna tensió entre les exigències de la prosaica realitat i els impulsos derivats de l'etèria fantasia amorosa. Això és el que sentencia un dels personatges, en un intent d'aconsellar la duquessa: Tota la vida és un conflicte entre interessos i sentiments.