Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2017

Taller de memòria (segona part)

"Més consells per treballar la memòria" A càrrec de Clara Esquena i Freixas, psicòloga Divendres 3 de febrer, a les 19h Biblioteca de Palafrugell C/ Sant Martí, 18 Sala polivalent. Entrada lliure. Adreçat a totes les edats. Farem servir paper i llapis. Si no s'ha vingut a la primera sessió, es pot assistir perfectament a la segona. Resum : En la segona part d'aquest taller, seguirem explicant conceptes bàsics per entendre el funcionament de la memòria però sobretot donarem consells pràctics per a mantenir o millorar el nostre rendiment cognitiu. Parlarem d'estratègies concretes, que podem desplegar quotidianament en diferents contextos però també del paper que hi juguen l'estil de vida i l'entorn on hem crescut. També introduïrem nous continguts, que ens ajudaran a comprendre fenòmens com l'amnèsia o la repetició invasiva d'alguns records. Prepareu-vos per un nou viatge, a través del sorprene

Humor macabre, una reflexió

Imatge extreta de Youtube És probable que qualsevol persona que hagi compartit moments distesos amb el personal d'infermeria o de medicina d'algun hospital, s'hagi sorprès de la propensió que tenen a les bromes macabres sobre la patologia, la decadència i la mort que presencien en la seva pràctica quotidiana. Haig de confessar que la primera vegada que vaig ser-ne testimoni me'n feia creus d'aquells comentaris; desitjava amb totes les meves forces no haver-me de trobar en la situació de dependre de professionals tan desaprensius com aquells, que es mofaven obertament de la cara de pomes agres que feia un difunt o de la poca mà esquerra amb la qual un company havia comunicat un mal pronòstic a un pobre pacient, que tenia un futur ben fosc per davant.  Mai no he aconseguit sentir-me còmoda amb aquesta mena d'acudits perquè sempre tinc el temor que puguin derivar en una mena de sarcasme crònic, que dificulti l'empatia amb l'altre, però avui

El triangle de la violència

A la magnífica quarta temporada de l'aclamada sèrie The Wire (2002-2008) , l'espectador segueix els passos de Dukie, Randy, Michael i Namond, quatre adolescents que han crescut en l'entorn de la guerra contra la droga, en un suburbi de la ciutat de Baltimore. Imatge: HBO. Quan m'assabento a través dels diaris dels estremidors episodis de bullying que costen la vida a tants adolescents -aquesta darrera setmana hem conegut alguns detalls del cas de la nena de 13 anys que es va suïcidar a Múrcia -, m'adono que generalment se sol parar atenció a la punta de l'iceberg. És a dir, que els mitjans de comunicació acostumen a posar el focus damunt de l'hostilitat directa exercida damunt dels infants i adolescents als centres educatius, per part del seu grup d'iguals. Els actors que apareixen habitualment en escena són els agressors, els testimonis passius, les víctimes, la família d'aquestes i els responsables de l'escola, implicats en

Les trampes del pensament positiu

"Pensament positiu: és necessari per afrontar l'adversitat?" A càrrec de Clara Esquena i Freixas , p sicòloga Dimecres 11 de gener a les 19.00h Biblioteca Camp de l'Arpa-Caterina Albert C/ Indústria, 295 Entrada lliure Resum El pensament positiu és un llop amb pell de xai. En un primer moment sembla beneficiós però, a la llarga, com un bumerang, se'ns pot girar en contra. P er tal de no ensorrar-se en una depressió, segons les teràpies actuals, és necessari aprendre a acceptar les emocions desagradables, més que no pas enredar-se en perseguir una falsa positivitat. No o bstant això, e ls gurus de l’autoajuda ens repeteixen que cal fomentar-l a per tenir èxit en tots els àmbits de la vida. No és estrany que veiem reproduïda aquesta ideologia en anuncis de televisió, entrevistes a celebritats, xarxes socials o fins i tot en aplicacions de mòbil.  Quins interessos s'amaguen darrere d’aquesta moda?  Plegats des

Estafades per l'home ideal

Determinats desenganys es narren de forma reiterada, en els consultoris dels psicòlegs, en boca de clientes heterosexuals que no tenen lligams entre si, malgrat que una de sola també pot sofrir-los repetidament en el decurs de la vida. Allò que se’n diu col·loquialment ensopegar dos cops -o més- amb la mateixa pedra. El drama amorós d’avui l’he sentit en tantes ocasions que no les sabria comptar. Per exposar-ho gràficament i perquè ens entenguem, el desencís que porta les dones a cercar teràpia es podria resumir en el moment en el qual, en fer-li un petó, contràriament a allò que succeeix en els contes de fades moderns, el príncep seductor es converteix en un gripau llefiscós. I resulta que l’animaló ni tan sols és carismàtic ni aventurer, com aquell que acompanya la Tiana. Tampoc ajuda l’heroïna a superar els obstacles que troba pel camí. Més aviat és una mala bèstia que escup verí per la boca i sempre està preparada per ferir-la. Un cop desfet l’encanteri, res de bo no se’n pot