Impossible imitar Björk

Björk a l'obra mestra Dancer in the Dark de Lars von Trier

No he viscut res semblant en una sala de cinema. La majoria d'espectadors sangloten i es moquen. A la sortida, amb els ulls envermellits, proven de recuperar la serenitat perduda. Dancer in the Dark és una obra mestra que no deixa indiferent ningú, encara que soni a tòpic. Malgrat que destestis Lars von Trier, et caigui grossa la cantant islandesa o no puguis entendre la reacció de la protagonista davant l'adversitat. El resultat és una de les adaptacions més actualitzades del problema del mal en el món. La inoblidable Selma és una immigrant txeca que treballa i estalvia sense descans en una fàbrica per a poder tractar la malaltia del seu fill. Tot es complica quan comença a perdre la vista... Ho recordo a propòsit de l'estrena a Dinamarca d'una òpera basada en la pel·lícula. Per cert, no han demanat assessorament al polèmic director, de qui la mateixa Björk, que també va ser artífex de la brillant banda sonora, va quedar saturada (diuen que fins a tal punt que va avorrir el cinema per sempre). L'actriu que donarà vida a Selma damunt de l'escenari danès ha declarat que no tindrà com a referent la gran pantalla sinó que provarà de crear el seu propi personatge. És comprensible, seria un fracàs anunciat procurar imitar Björk. Recentment, a Estocolm, la singular estrella ha rebut el premi Polar. Li han reconegut, cito textualment, la seva marca indeleble en el pop i la cultura moderna, el seu esperit avantguardista i la seva condició de força indomable de la naturalesa, una artista que no marxa al compàs de ningú, que no sigui ella mateixa. Hi estem d'acord.