Amor estiuenc







Un clàssic mediàtic de la temporada és l'amor d'estiu. Se suposa que el tema refresca una mica el personal, entre tanta crisi i turista aficionat a saltar pel balcó. Articles d'autoajuda o famosos enxampats in fraganti, són el més habitual. Parelles que apareixen amb la calor i s'evaporen amb l'arribada del temut setembre. Altres que es consoliden amb el pas temps i aconsegueixen transitar, amb més o menys encert, d'una estació a l'altra.

Anit vaig veure Summertime de David Lean i vaig recordar Ingmar Bergman i Eric Rohmer. També l'escriptora francesa Colette i el seu inoblidable blat tendre. Passions caloroses, totes elles. Vàlides a qualsevol edat i aptes per a tots els públics. Penso que convindria reivindicar encara amb més èmfasi l'amor que neix a la maduresa i la vellesa, potser perquè adoro Katharine Hepburn o perquè els temps estan difícils pels que voldríem fer anys sense massa complexos (si és que això fos possible!). Permeteu-me que citi Ortega y Gasset (pàgs. 193-200):


"Nuestro tiempo se ha caracterizado por el extremo predominio de los jóvenes (des de finales del siglo XIX) [...] hoy el hombre y la mujer maduros viven casi azorados, con la vaga impresión de que casi no tienen derecho a existir [...] con la obligación de hacernos más jóvenes de lo que somos [...] Los usos, los placeres, costumbres y modales están cortados a medida de los efebos"




Comentaris

Traducció del blog