Escàndol sexual

La premsa sensacionalista britànica ha esbombat la trobada de Peter Crouch amb Mónica Mint, una prostituta de luxe de Madrid

De tot aquest escàndol -no sé perquè l'anomenen així, si ja no ens sorprenem de res-, se n'ha derivat el que era previsible. L'escort de luxe en qüestió, de només dinou anys, es dedica a peregrinar els mitjans per explicar a l'audiència l'edificant experiència que va viure el mes de juliol amb el davanter del Tottenham. Malgrat que Crouch anava col·locat de no se sap exactament què, la va tractar amb força correcció. Mónica Mint aprofita l'avinentesa i també fa referència als futbolistes espanyols, que no deixa en tan bona posició. En les orgies en les quals ha participat amb jugadors d'elit, assegura, aquests s'han comportat com dives arrogants, gasives i prepotents. Segons ella, a molts els agraden els homes però contracten serveis de prostitució femenina perquè són tan capriciosos que no saben on abocar la immensa fortuna que guanyen. La noia s'embutxaca una quantitat gens menyspreable de diners, entre clients, declaracions i el topless de rigor a la revista Interviú. Sempre hi haurà algú que, en veure-la, pensarà que la seva trajectòria és envejable i llaminera. En definitiva, la història es repeteix. Encara tenim fresc a la memòria el tèrbol afer Ribéry-Benzema, del qual no n'hem tret l'aigua clara. La tirallonga de futbolistes implicats en gresques nocturnes és interminable, hauríem de consultar l'hemeroteca durant hores per poder-ne fer una relació acurada. Aquesta mena d'escàndols es podria traslladar perfectament al món del toreig, negocis d'alta volada i aristocràcia de pa sucat amb oli. Pensem en les interminables trifulgues de la nietísima Carmen Martínez-Bordiú i el seu marit, el rústec José Campos, amb el qual no se sap exactament si ha muntat un matrimoni o un holding d'exclusives. Recentment, la parella s'ha vist igualment embolicada en un afer de prostitució de luxe, amb acusacions, desmentiments i sospites de muntatge pel mig. I després, tots plegats, a passar per caixa, mentre el país llangueix davant de la televisió. Quan reviso mentalment tota la fauna, recordo l'enginyosa lletra de Todos menos tú, aquella cançó de Sabina, que encara manté la vigència. Suposo que el cantautor buscava desesperadament algú amb dos dits de front, que donés una mica de sentit al decadent festival.