Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2008

Els millors desitjos

Imatge
Avui celebrarem el Cap d'Any. Una mica per inèrcia, farem arribar els nostres millors desitjos als amics, coneguts i saludats. Com és tradicional, a les dotze de la nit, els mòbils es col·lapsaran de missatges. "Que siguis molt feliç" o "que el 2009 et porti el millor a tu i a la teva família". N'hi ha que seran una miqueta més treballats i tindran un aire mig poètic, que no acabarà de reeixir del tot...En qualsevol cas, milions de paraules amables es transferiran d'una pantalla a l'altre, a vegades a centenars o milers de quilòmetres de distància. Malgrat les bones intencions, no crec que ningú s'acabi de creure això que tot un any pugui estar farcit només de coses bones. Seria una ingenuïtat de les grosses! Crec que era el filòsof alemany Friedrich Nietzsche que tenia per costum desitjar als seus amics que tinguessin problemes. D'aquesta manera, pensava, evolucionarien com a persones, cosa difícil si la vida és una bassa d'oli. Tal co…

Bombardeig despietat

Imatge
Fa un parell de dies ens vàrem llevar amb la notícia d'un dels bombardejos més mortífers que Israel ha deixat caure sobre la castigada Franja de Gaza. L'ofensiva no s'atura i les autoritats israelianes no descarten trepitjar fort sobre el territori. No ens podíem imaginar que acomiadaríem l'any d'una manera tan sagnant. Davant de la barbàrie, són poques les paraules que serveixin de consol. Del bell mig del caos, ens arriben veus que informen del sofriment del poble palestí, tantes vegades oblidat per la comunitat internacional. Us enllaço amb el bloc d'una mare i periodista palestina, nascuda a Gaza i m'acomiado (només per avui) amb els versos de Miguel Hernández, Para la libertad.

No caguis gaire, tió...

Imatge
Durant aquests dies, ja són uns quants els pacients que, a la consulta, m'han comentat que no estan massa satisfets amb el comportament dels seus fills. El rendiment acadèmic és baix, la conducta a casa no és bona o desobeeixen els professors. Els pares i mares, senten que els infants o adolescents no entenen el valor de l'esforç. En conseqüència, molts d'ells han decidit que el tió serà més garrepa aquest any. Els seu esfínter no deixarà anar tants regals com en anteriors ocasions. Com a molt, els cagarà material escolar o roba que necessitin... i para de comptar! És una manera d'ensenyar que les coses s'han de guanyar i que si no es fan certs sacrificis i renúncies, no hi ha res que plogui del cel. Crec que, en temps de crisi, aquest és un valor que hem de recuperar més que mai. El nivell de "generositat" del tió o dels reis és una bona manera de començar...

Loteria i felicitat

Imatge
No sé què es deu sentir quan et toca la loteria. Ahir al vespre, per la tele, li sentia dir a una afortunada guanyadora que era molt difícil d'expressar. En escoltar-la, em va venir al cap un concepte sobre felicitat que em van explicar quan estudiava el curs de doctorat. El podem anomenar, de manera casolana, la "teoria de la molla". Resumit de forma senzilla, quan a la vida rebem un impacte dolorós, com un accident de trànsit, per exemple, l'espiral que marca el grau de felicitat es comprimeix. Podem caure en un pou profund i tocar fons. Fins i tot sentir que la vida no val la pena ser viscuda. Tard o d'hora, però, la molla tornarà a la seva forma habitual. Gràcies als mecanismes d'adaptació, ens retrobarem, si fa no fa, amb el nivell de benestar que sentíem abans del succés traumàtic. Si l'esdeveniment és positiu, com en el cas que ens toqués la grossa, passaria exactament el mateix, però a la inversa. La molla s'estiraria, experimentaríem una gran…

Bon Nadal (sense finançament)

Imatge
Catalítics, catalítiques...se'ns presenta un Nadal d'allò més auster, sense finançament i amb una crisi que promet. No obstant això, us desitjo sincerament que passeu unes felices festes, a tots els que llegiu regularment aquest bloc (la majoria dels quals no conec) i també als passavolants. Espero que gaudiu menjant i bevent, i trobeu l'equilibri necessari entre la prudència i el plaer. Manteningueu la distància convenient amb els membres de la família als quals hagueu de veure per força, i acolliu la calor dels que us estimen de debò. Una abraçada a tots i totes: Bon Nadal!

David contra Goliat

Imatge
Quan vaig veure la imatge de les sabates voladores, em va venir al cap la fona de David, carregada amb una pedra i apuntant el front del gegant Goliat. Estic en contra de qualsevol forma de violència, però, aquesta vegada, haig de confessar que no m'hagués importat que el sabatot s'hagués estampat a la cara de Bush. El president va esquivar amb molta traça l'ofensiva podal. D'aquesta versió de la història, Bush n'ha sortit sa i estalvi, mentre que el periodista en qüestió ha estat víctima d'una repressió contundent. Malgrat tot, el símbol de la rebel·lió ha donat la volta al món...

L'altra cara d'Eto'o

Imatge
A part de la faceta futbolística, Eto'o, evidentment, té una altra vida fora del camp. Fa temps que segueixo de prop el litigi que l'afronta a la mare del seu fill, Marián Pineda, a causa dels presumptes abusos que hauria patit l'infant en mans d'un amic del crac. És un cas ple de llums i d'ombres. La llum de l'estrella mediàtica, que mou masses i fortunes, l'ombra dels abusos a un menor. Fa uns dies, el camerunès va declarar, una vegada més, a favor del seu col·lega en un judici. Us enllaço amb un vídeo del programa "Espejo público", a Antena 3. Escolteu atentament la informació...

Balanç de la jornada

Imatge
Vaig estar bona part del diumenge pendent de La Marató de TV3. Fa uns dies, us comentava que tenia cert temor a com s'explicarien les anomenades malalties mentals greus. Em permeto el luxe de fer el meu balanç particular (que, de ben segur, no serà compartit per tothom) del que va donar de si la jornada.
En la meva opinió, el programa va tenir punts forts i punts dèbils. Els exposaré de manera esquemàtica, per no avorrir-vos en excés:
PUNTS FORTS:
-Xou de qualitat: el programa va estar amanit d'espectacles diversos i d'alt nivell. Mentalisme, música, dansa o experiments científics van interessar i entretenir en el seu punt just. El llibre i el disc de La Marató representen un plus cultural afegit.
-Sensibilitat i respecte: les presentadores van abordar les entrevistes amb professionalitat i respecte, crec que van assolir amb escreix l'objectiu de sensibilització social que s'havien proposat. Em va agradar molt escoltar la veu dels afectats, les seves famílies i, sobr…

Narcisistes a facebook

Imatge
Avui ha sortit publicat un article a La Vanguardia sobre la creixent necessitat de posar certs límits a les xarxes socials a internet. Citen un estudi de dos psicòlegs que han detectat alguns trets per identificar les personalitats narcisistes a facebook. He buscat la investigació i, pel he pogut llegir, van passar un qüestionari de personalitat a 130 usuaris i van veure que els "narcisos" tenien contactes més nombrosos i superficials. Per altra banda, les fotos que posaven en el seu perfil eren més estudiades i glamuroses. Les persones que pateixen aquest trastorn, en un primer moment, són extremadament seductores però a la llarga fereixen els altres i els utilitzen pel seu propi profit. Finalment, acaben per fer-se mal a si mateixes. En definitiva, els narcisistes es comporten a la xarxa tal i com ho fan a la vida ordinària. També és interessant tenir en compte que, a través d'internet, en certa manera, es promou aquesta característica de la personalitat, encara que n…

La por, a Palafrugell

Imatge
D'ençà del brutal assassinat de Montserrat Sánchez, al centre del poble, Palafrugell no ha estat altre. El cas encara no està resolt. No se n'ha trobat l'autor, ni el mòbil, ni tan sols, pel que ha transcendit a la llum pública, l'arma del crim. El terrible homicidi ha destapat la caixa dels trons. El sentiment soterrat de por ha emergit de les més diverses maneres, durant aquests dies. La impotència, la ràbia i la incertesa ens acompanyen. Són com una fred humida, que s'arrapa a dins. La portes amb tu, encara que no te n'adonis.
Si bé és cert que, d'un temps cap aquí, la percepció d'inseguretat ha anat in crescendo, la por no és pas una emoció nova a la Vila. Es tracta més aviat d'un mal atàvic, que ha pres diverses formes, en funció del moment històric i al qual hem estat incapaços, batlles, policies i ciutadans (nouvinguts i de tota la vida), de posar-hi remei definitiu.

Al volum "El meu país", de l'irrepetible Josep Pla, hi llegeix…

Valències

Imatge
M'he passat el pont de la Puríssima a València. No la coneixia. Com que no tinc temps ni diners per viatjar a les quimbambes, normalment opto per escapades com aquesta. La veritat és que em passa sovint que, en el meu cap, m'he format una imatge del lloc que visitaré i sempre torno sorpresa de la diferència que hi ha entre el que m'havia figurat i la realitat que em trobo. La impressió de turista que m'he endut cap a casa és de contrastos molt vius. He vist una València provinciana, de casc antic, encisadora, d'orxata amb fartons i botigues de teles. M'ha enlluernat la ciutat de Calatrava, moderníssima, projectada al món, ubicada en un envejable pulmó verd, per on abans hi corria el curs del Túria. Al mateix temps, m'ha sobtat una València sorollosa, caòtica i marginal, aturada en el temps, darrere de l'agradable passeig del litoral. Allà s'hi amunteguen edificis d'una manera gairebé improvisada, aixecats aquí i allà, sense cap vocació de barri…

Al llit, borratxos

Imatge
Els adults ens fem un fart de donar la tabarra als adolescents. Que vigilin amb l'alcohol i les altres drogues. El dia 1 de desembre es va celebrar el Dia Mundial de la lluita contra la Sida i un col·lega em recordava que el consum de substàncies fa pujar de manera alarmant l'augment de les conductes sexuals de risc entre els joves. Si són consumidors, deia, és més probable que no utilitzin el preservatiu i que siguin més promiscus. Es tracta d'una opinió ben fonamentada perquè hi ha diversos estudis que ho corroboren. Us proposo un exercici. Situeu-vos mentalment en la vostra adolescència i mireu de recordar algun comportament de risc. Segur que en trobareu uns quants. La veritat és que, en recuperar aquests records, sovint ens fem creus de com n'érem de temeraris. De fet, l'adolescència és una etapa que comporta certa dosi de transgressió. A vegades resulta difícil distingir si ens trobem davant d'actituds pròpies de l'edat, per les quals és necessari pas…

Malalties mentals greus

Imatge
Tenim el Nadal a la cantonada. Als tradicionals torrons, cava, pessebre o tió s’hi sumen els programes solidaris, que proliferen incontroladament per les diferents cadenes de televisió. D’entre l’ampli ventall que hi ha, el meu favorit, sense cap mena de dubte, és La Marató de TV3. Em convencen la qualitat dels projectes als quals es destinen els diners, la transparència, la tasca de sensibilització social i l’elevat grau d’implicació ciutadana. No obstant això, penso que els espectadors tenim la responsabilitat de mantenir viu l’esperit crític, per tal que la iniciativa benèfica més nostrada no decaigui amb el pas dels anys.
La Marató del 2008 es dedicarà a les malalties mentals greus. Els responsables de la Fundació La Marató, després d’una revisió científica i de consultar professionals i familiars, van decidir que inclourien dins d'aquest grup l’esquizofrènia, la depressió greu, el trastorn bipolar, l’ansietat, el trastorn obsessivocompulsiu (TOC), el trastorn per dèficit d’at…

Desconfiança

Imatge
Amb prou feines podem recordar la primera vegada que ens varen fer mal. D'ençà d'aquell dia, que vam despertar a la consciència, han ocorregut un munt de coses. Un rosari d'esdeveniments que ens han fet la persona que som avui. Passen els anys i sentim a dir cada vegada amb més força que és difícil confiar en els altres. De males experiències en sobren. Un es pot refiar de si mateix i gràcies. En algunes persones estimades també s'hi pot comptar, amb una mica de sort... En aquest enrevessat camí d'alegries i desenganys és complicat mantenir-se ferm en determinats valors. Seguir construint, malgrat tot. És temptador deixar-se arrossegar per l'enveja, el rancor, la falsedat o la traïció. Ningú va dir que viure fos fàcil...

Els que no són ningú

Imatge
Quantes vegades no hem passejat per una ciutat, tranquil·lament, amb alguna bossa de shopping a la mà...amb prou feines hem parat esment als hostes silenciosos del carrer que són les persones sense sostre. Semblen criatures d'un altre món...
Diem els psicòlegs que la ment humana fa tot el que pot per apartar-se del sofriment. El mecanisme de dissociació permet posar en una "capseta" tots aquells aspectes de la vida que provoquen dolor. És una manera de sobreviure. Quan veiem un pidolaire, per exemple, és probable que mirem de col·locar-lo ràpidament en una categoria a la qual nosaltres no pertanyem: toxicòmans, malalts mentals severs, immigrants, delinqüents...
El magnífic programa de TV3 Sense Embuts, va emetre ahir al vespre un capítol dedicat als més pobres. Una de les temàtiques tabú de la nostra societat, per les quals els creadors de sèrie senten, afortunadament, especial predilecció. Vàrem escoltar veus de persones sorprenentment semblants a la nostra...
La crisi e…

Treballar l'hort

Imatge
Abans d'ahir em vaig assabentar pel TN de TV3, cada cop més insubstancial, dit sigui de pas, d'una proposta d'horticultura que ha tingut molt d'èxit entre la gent gran. No puc recordar el nom del municipi on s'ha dut a terme ni tampoc he trobat la informació per internet. Ja em perdonareu. Pel que puc recordar, el propietari d'un conjunt de petites parcel·les, de les quals no podia treure rendiment econòmic, va decidir cedir-les a un grup de jubilats per tal que poguessin conrear-hi un hort. La iniciativa em va semblar saludable a més no poder.
Poques vegades tens notícia d'un projecte espontani com aquest, que aglutini tants factors positius per a la qualitat de vida de les persones grans. En primer lloc, potencia l'activitat física i mental. En segon lloc, fomenta la relació social (els terrenys es troben l'un al costat de l'altre). En tercer lloc, s'obtenen verdures i hortalisses, productes frescos i locals, ideals per a una dieta sana i …

Romanticisme violent

Imatge
Les arrels de la violència masclista són tantes i tan diverses que es fa difícil abastar-les totes. Tradicionalment, l'educació de la dona s'ha basat en la submissió i el silenci, en la paciència i la recepció, més que no pas en l'acció directa i la participació en el món. S'ha fet créixer moltes dones amb la creença que l'existència femenina és poca cosa més que l'espera d'un home encantador amb qui formar una família per a tota la vida. El clàssic conte de fades que la crua realitat fa caure inevitablement, com un castell de cartes a la mercè d'un vendaval. La literatura romàntica, el cinema o la música, s'han posat al servei d'aquesta finalitat i han omplert el cap de papallonetes a milions de dones d'arreu del món, fent-les una miqueta més esclaves d'aquesta idea impossible.
La parafernàlia romàntica és, precisament, una de les estratègies de captura més habituals dels homes violents, que utilitzen el pretext de l'amor apassionat …

Qüestió d'actitud

Imatge
El fantasma de l'Alzheimer és un dels més temuts per a moltes persones grans i els seus familiars. La idea de perdre la memòria és esborronadora. El futur és limitat per algú d'edat avançada i els records representen un dels tresors més preuats. També es posen damunt la taula qüestions tan candents com la mortalitat psicològica o la manca d'autonomia. En definitiva, la possibilitat de gaudir d'una vida digna fins al final.
Un dels "mites" més extesos és que aquesta malaltia neurodegenerativa està determinada genèticament i que poca cosa es pot fer per prevenir-la o aturar-ne l'avanç. Malgrat que els gens hi juguen un paper indiscutible, l'estil de vida també és determinant. El nivell educatiu, les emocions, l'actitud davant la vida, l'entrenament de la memòria, les relacions socials, l'alimentació saludable o la pràctica esportiva són alguns dels factors que afavoreixen una bona fisiologia cerebral. Potencien una major riquesa en les conne…

Un fenomen complexe

Imatge
Fa uns quants dies, us parlava del llarg camí que hem de recórrer abans no acabem amb el problema de la violència cap a la dona. Tenim tendència a fer grans escarafalls quan es produeixen fets dramàtics però ens tremola la mà a l'hora d'anar al fons de la qüestió. La violència masclista és un fenomen extremadament complexe, que va més enllà del clàssic esquema "bona dona ingènua cau en mans de pervers home maltractador", que tan sovint veiem representat als mitjans de comunicació. Algunes vegades, les dones maltractades són, al seu torn, maltractadores. Exerceixen la violència psicològica a la feina, amb els familiars propers o fins i tot amb els fills. Una de les flaqueses del feminisme ha estat, al meu entendre, el fet de no reconèixer prou la part fosca que també tenim les dones.Em trobo, no poques vegades, amb noies (solen ser joves) que exerceixen una tirania despietada sobre els seus companys sentimentals. També són prou conegudes les batalles acarnissades que…

Tots escrivim la història

Imatge
Tinc bastanta afició a llegir la premsa digital, tot i que sóc de l'opinió, no compartida per tothom, que mai podrà desbancar el paper de tota la vida. El format clàssic permet una lectura més pausada, tranquil·la i reflexiva, associada clarament al plaer de la lectura. A través del format virtual, en canvi, t'assabentes dels titulars principals del dia, aprofundeixes en notícies puntuals i també, cosa gens banal, tens l'oportunitat de participar directament dels seus continguts. Es tracta d'un fet insòlit abans de la irrupció d'internet a les nostres vides i permet una major democratització de la informació, menys vulnerable, al meu entendre, a caure en els monopolis de la veritat. Val a dir que només són alguns els rotatius virtuals que ofereixen aquesta possibilitat. N'hi ha que filtren els missatges grollers i n'hi ha d'altres, de pinzell gruixut, que permeten deixar-hi tota mena d'insults i barbaritats. Vull creure que, ara com ara, no hi ha ce…

Flipant en colors

Imatge
Llegir la premsa diària et proveeix d'una infinitat d'idees per escriure al bloc. Tot i això, has de prendre la precaució de no agafar-te les notícies massa a la valenta, perquè corres el risc d'acabar mig trastocada. Avui, concretament, he llegit diverses informacions que m'han deixat de pasta de moniato. En primer lloc, la despesa de la ja famosa "cúpula Barceló". He saltat de la cadira. No només pel conegut desviament de 500.000 €, teòricament destinats al desenvolupament, sinó perquè l'inefable Miguel Ángel Moratinos ha tingut l'ocurrència de comparar l'obra de l'artista mallorquí a la Cappella Sistina de Miquel Àngel. Home, Moratinos, s'agraeix l'eufòria però no cal que ens vengui la moto. La segona sorpresa l'he tingut en llegir una entrevista al director d'un centre mèdic, finançat amb fons públics, concebut i dedicat a atendre exclusivament a metges. El responsable ha argumentat les seves respostes però m'he quedat…

Quanta feina pendent!

Imatge
Ahir vaig anar a Montjuïc a veure el partit Espanyol-Numància. Com que m'estimo més no parlar dels quatre gols que ens van colar, desviaré l'atenció cap a un altre tema. A l'entrada de l'Estadi, entregaven llaços de color violeta, símbol de la lluita contra la violència masclista. Me'n vaig col·locar un amb molt de gust i vaig comprovar amb satisfacció que també hi havia molts homes que el portaven posat. Aquestes iniciatives són positives, no es pot negar, però també és evident que no ataquen l'arrel del problema. La violència de gènere és una xacra social que s'ha de combatre des de molts fronts i, des del meu punt de vista, encara tenim bastanta feina pendent. Ja fa uns quants mesos, vaig llegir una entrevista a Àngels Barceló, al suplement dominical del diari El País. Segons la periodista, hi ha hagut un retrocés important en el paper de la dona en els mitjans de comunicació. Massa sovint, deia, qui dirigeix un informatiu és un home l'aparença del qu…

Fins sempre Montserrat

Imatge
En record de Montserrat Sánchez, veïna de Pals, brutalment assassinada ahir al centre del meu poble, Palafrugell. Estem commocionats per la teva pèrdua. Descansa en pau.

Els amants

Imatge
ELS AMANTS

La carn vol carn. Ausiàs March

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
compr…

Habitacions pròpies

Imatge
Fa gairebé vuitanta anys d'ençà que es va publicar per primera vegada "Una cambra pròpia", de la llegendària Virginia Woolf. Després de vuit dècades, es mantenen, més vigents que mai, les seves reflexions. Em pregunto quanta vida creativa es veu truncada encara per manca de recursos o per atendre obligacions imposades. ¿Quantes dones guarden al calaix novel·les magnífiques, que mai veuran la llum? La manca d'independència econòmica, psicològica i d'espai encara són un llast pel talent creatiu femení. Si alguna cosa hi hem guanyat, ha estat aquesta finestra al món que és internet. Un espai virtual on expressar-se. Afortunadament, s'obren milions de bitàcoles cada dia, on les paraules prenen cos, agafen vida. Blogs, pàgines, portals, fòrums, correus electrònics... modernes habitacions pròpies!

Els hereus de Neró

Imatge
Avui hem llegit a la premsa que els dos joves processats per agredir i cremar viva Rosario Endrinal (a la fotografia) en un caixer del barri de Sant Gervasi a Barcelona han estat condemnats a 17 anys de presó cadascun, acusats d'assassinat amb traïdoria i un delicte de danys. Com recordareu, l'any 2005, el cas va commocionar l'opinió pública i d'ençà d'aleshores se n'han analitzat tots els ets i uts. Potser el fet més destacable ha estat que els botxins de Rosario (reduïda tantes vegades a la paraula indigent) fossin nois de classe alta. Res no feia pensar que tres joves que han tingut l'oportunitat de créixer amb tota mena de comoditats poguessin cometre un crim d'aquestes característiques. Com si el benestar material fos garantia de bona educació! Permeteu-me que, per explicar-me millor, us faci un petit apunt biogràfic. Quan estudiava la carrera a Barcelona, em treia uns calerons treballant de monitora en menjadors escolars. No era una feina fixe sinó…

Gales solidàries

S'acosta Nadal. Entre els professionals del meu ram he sentit a dir un munt de vegades que són èpoques difícils en les quals es dónen un bon nombre de recaigudes, sobretot en els centres de salut mental. No he sabut mai del cert si és un tòpic o bé una veritat contrastada. De fet, no tinc notícia de cap investigació sobre el tema (de ben segur que n'hi ha alguna). A la consulta, almenys de moment, tampoc he notat res d'extraordinari... Com que són dates estretament vinculades a la família, se'ns remouen tota mena de sentiments. Passem estones agradables i d'altres de ben amargues, quan ens recordem de les persones que ens han deixat. Família a banda, una de les coses que m'irrita més d'aquests dies és la proliferació de gales solidàries a totes les cadenes de televisió. En temps de crisi ja no us dic com se m'aguditza l'al·lèrgia. Si col·laboro amb alguna causa, mai no tinc la certesa que els diners arribaran a lloc. De fet, us ho dic de debò, això …

En Molina està que trina

Imatge
Avui he sentit al programa d'en Toni Clapés, a RAC1, que a Tomàs Molina no li fa ni mica de gràcia la seva imitació al Polònia. Està que s'enfila per les parets. Que jo sàpiga, no passa gaire sovint això que els imitats reaccionin amb tan mal humor. En aquest sentit, s'ha de reconèixer la capacitat dels polítics per entomar les sàtires, a vegades bastant carregades d'àcid sulfúric. Suposo que estan tan avesats a tot que ja no els ve d'una crítica més. M'atreviria a dir que fins i tot els fa certa gràcia tenir un alter ego a Polònia. Tot sigui per sortir a la televisió...En una ocasió, li vaig sentir dir a Manel Lucas (un dels factòtums del programa i periquito com jo) que els polítics no els posaven entrebancs, cosa que no es podia dir dels personatges del món del futbol... Des d'aquesta humil bitàcola animo en Tomàs a relativitzar una mica la situació. La psicologia positiva ens ensenya que el sentit de l'humor és una de les millors armes per combatre …

La febre Obama

Imatge
Finalment, Barack Obama s'ha imposat de manera aclaparadora al republicà John McCain. El seu missatge espiritual i populista ha pogut amb tot. No és que m'agradi anar contracorrent (bé, potser una mica si) però a mi aquest home no em convenç. No acabo d'entendre que un polític ultradretà com ell sigui, a la vegada, un defensor a ultrança dels drets humans. ¿Es pot parlar de valors i alhora defensar la pena de mort? S'escapa de la meva comprensió. Potser és necessari viure als Estats Units per entendre la "febre Obama". He mirat uns quants vídeos dels seus discursos al Youtube i quan he vist tota la massa enfervorida, amb els ulls plens de llàgrimes, he sentit una mena d'inquietud. Pensareu que desbarro, m'ho podeu dir tranquil·lament, però hi veig certa similitud amb el sentiment que desperta sobre la gent el discurs d'Hugo Chávez o de tants altres líders xarlatans que sedueixen el poble recorrent a quatre tòpics suats i una magnífica posada en e…

De morts i de somnis

Imatge
Dia de Tots Sants a Palafrugell: cementiri, flors, pluja i panellets. Pensaments sobre la mort i el seu misteri.
Avui m'he llevat amb el record d'un somni on hi sortien persones que ens han deixat. No m'ho invento a propòsit de la diada, és del tot cert. A vegades (com a tantes persones) em passa que somio amb difunts. Els morts, a vegades persones properes, d'altres no, em saluden o em fan preguntes que no sé com contestar. Aquests somnis no són com tots els altres perquè em trasbalsen d'una manera que no sé com explicar. En algunes cultures hi ha la creença que els somnis d'aquesta mena són una forma de comunicació amb els difunts. Potser si. Qui sap si són una experiència a través de la qual els humans ens fem a la idea que ja no veurem més les persones que van morir. Una forma d'acomiadar-nos o d'elaborar un dol. No ho sabem del cert. No tenim respostes per a tot...

Vellesa feliç

Imatge
Un dels àmbits de la psicologia que més m'interessa últimament és el de l'envelliment satisfactori. De fet, fa poc que he presentat un treball de recerca sobre el tema. També m'agrada portar grups de persones grans. No puc dir res més que és una meravella treballar-hi. Per la meva experiència, no hi ha cap col·lectiu més agraït. No em feu explicar perquè, però és així...
Fa poc he traduït un qüestionari per treballar amb persones grans en els tallers d'entrenament de la memòria que organitzo. Es tracta que els participants el llegeixin i mirin de contestar si les afirmacions que s'hi enumeren són vertaderes o falses. És un exercici que pretén desmentir alguns dels falsos tòpics que giren al voltant de l'edat. L'última afirmació del qüestionari diu així: Properament sortirà una pastilla que assegurarà la vellesa feliç. La majoria de persones, encertadament, assenyalen que es tracta d'una afirmació falsa i argumenten sàviament la resposta. De fet, hi ha m…

L'eterna campanya

Imatge
Que s'acabin les eleccions als Estats Units, si us plau. Que votin els nord-americans i que ens deixin tranquils d'una vegada. Després de sobreviure al pols esgotador amb la candidata demòcrata Hillary Clinton ara hem de patir dia i nit la campanya "Obama versus McCain".
Què me'n dieu de l'onada febril de suport mediàtic a Obama? És francament extenuant. Només pel fet que tingui aquesta aura messiànica ja fa un tuf que no es pot aguantar. Com si la història no ens hagués ensenyat mil vegades que els grans líders no salven la humanitat. A veure com s'ho farà el senador, si arriba a president, per convertir en acció política el seu bell discurs. El món seguirà si fa no fa igual. Una mica per llançar-lo a les escombraries. Almenys descansarem una mica, que ja toca!

Suïcides penedits

Imatge
Avui, al Periódico de Catalunya, he llegit una interessant entrevista a Carmen Tejedor, una psiquiatra que treballa a l'Hospital de Sant Pau atenent persones que han intentat suïcidar-se, evidentment, sense èxit. La doctora ha desmentit el tòpic, extès per algunes corrents filosòfiques, que la decisió de suïcidar-se és una elecció irrevocable i lliure, que no hauria de ser qüestionada per ningú. Segons Tejedor, la majoria de persones que sobreviuen al suïcidi expliquen que, en llançar-se al buit, per exemple, tenen un sentiment de penediment i els agradaria tornar enrere. "El suïcidi s'evita parlant-ne", ha estat la frase destacada de l'entrevista. També ha ressaltat que, entre els primers motius de suïcidi, s'hi troben les ruptures sentimentals. A la foto, hi podeu veure una imatge de la pel·lícula Wilbur se quiere suicidar. És una història explicada com un conte i, al meu parer, retrata amb molta sensibilitat aquest tema tabú. El seu protagonista prova de …

Botons de traducció

Imatge
Avui he afegit uns botons de traducció automàtica a la barra lateral del bloc. Ara, Si plores perquè has perdut el sol..., també es pot llegir en espanyol, anglès, francès i alemany. Encara que el resultat està lluny de ser perfecte, crec que és prou digne. Si teniu un bloc en català i desitgeu incloure aquests botons, heu d'entrar a: www.empresadata.com/trad. Tan sols haureu de copiar els codis per a cada idioma i enganxar-los a la plantilla del bloc. Si teniu algun dubte, us atendran molt amablement a través del correu electrònic. Ja ho veieu, amb el català també s'arriba lluny!

El sexe, segons Márai

Imatge
L'estranya, de l'hongarès Sándor Márai, és un dels darrers llibres que m'he llegit. Malgrat que no és la seva millor novel·la (almenys pel meu gust) conté alguns fragments memorables. Sándor Márai em captiva perquè m'inquieta profundament. Em costa comprendre el comportament dels seus personatges, condemnats a un destí fatal. Sempre penso que ho podrien haver evitat, que no era necessari arribar fins a l'abisme. Conservo l'esperança que, per molt decepcionant que hagi estat l'existència, sempre hi ha una possibilitat de canviar la pròpia vida i dirigir-la cap a un lloc millor. Hi ha quelcom d'inexorable en les històries de Márai que no aconsegueixo copsar. No sé si és el destí o els condicionants socials que les aboquen a un final tràgic. Val a dir que Sándor Márai es va suïcidar l'any 1989 a Califòrnia, una decisió que, tot i respectable, sempre és costosa d'acceptar. No sé fins a quin punt això pot explicar la naturalesa de les seves novel·les…

El cos del delicte

Imatge
L'altre dia comentava amb una col·lega que els casos de trastorns alimentaris són ben escassos a les consultes. Per cada un que ens n'arriba, en vénen trenta d'altres problemàtiques. Podria ser per tres motius. Un, que ha baixat el percentatge de persones afectades. Dos, que encara els costa demanar ajuda professional. Tres, que acudeixen a centres especialitzats i no pas a psicòlegs "generalistes". No us prengueu aquestes hipòtesis com a res científic. Són divagacions meves. Últimament noto menys la pressió cap a l'esveltesa per part dels mitjans de comunicació. Diria que no m'equivoco en afirmar que el model de dona que s'està fent un lloc en el món de la moda és més voluptuosa i curvilínia que la de les últimes dècades. Podríem dir que es tracta d'un pas endavant, però encara queden altres fronts on batallar. L'obsessió per cuidar-se és molt present en el psiquisme femení. Un virus que, lentament, també s'apodera dels homes. Si bé és c…

Atracadors de pega

Imatge
Aquest diumenge vaig viure una d'aquelles aventuretes surrealistes amb les quals et sorprèn la vida de tant en tant.

Vaig anar a passejar per Platja d'Aro, sense ànims de comprar res perquè tinc la butxaca ben escurada... Al fons d'una botiga outlet vaig adonar-me que hi havia la baronessa Thyssen amb el seu seguici d'assistentes personals. No és tan estrany topar-se amb Carmen Cervera per aquests rodals. Com probablement sabeu, té una casa a Sant Feliu de Guíxols i passa força temporades a la nostra comarca. En altres ocasions, ja havia vist el seu fill Borja i la controvertida Blanca Cuesta de shopping pel mateix municipi.
El cas és que, en un obrir i tancar d'ulls, em vaig veure tancada a la botiga, plena de mossos i amb un individu acorralat en un provador. L'aparador tampoc va trigar a emplenar-se de curiosos, que tafanejaven l'interior, a veure què havia passat. Vaig pensar que tot aquell rebombori tenia alguna cosa a veure amb la presència de la baro…

Amb la droga a la motxilla

Imatge
Avui us faré un petit apunt sobre un problema social no gens agradable: la venda de droga als instituts. Un tema tabú del qual pràcticament ningú no vol sentir a parlar. A vegades, ni els propis mestres o directors dels centres educatius. Malgrat tot, és una realitat dura que preocupa seriosament molts pares i mares. El consum de tabac, cànnabis, drogues de síntesi o cocaïna és un fenomen que afecta adolescents cada vegada més joves. En certs instituts es coneix sobradament la dinàmica de compravenda de substàncies al voltant del recinte educatiu, quan no dins la mateixa escola. Ho saben els mossos, els professors, els pares i, òbviament, els nois i noies que consumeixen. Es donen quadres de dependència entre els menors que em recorden als de drogodependents amb uns quants anys d'historial de consum.
Tot i la gravetat del problema, a l'hora d'agafar el toro per les banyes, és dóna el clàssic fenomen de la patata calenta. L'escola posa la culpa a la família, la família …

Paraules, silencis

Imatge
Les paraules tenen un poder enorme. Poden salvar o destruir un ésser humà. A la meva professió, la paraula és l'única eina de la qual disposo per guarir les persones (a part d'una capsa de kleenex, que sempre tinc a prop). Els grans escriptors o escriptores han ajudat la humanitat a prosperar. Els dictadors han destruït milions de vides amb el verí del seu discurs. Els periodistes omplen pàgines i més pàgines. Els tertulians radiofònics i televisius ens inunden diàriament amb tones de banalitat...

Abans d'escriure aquest missatge em preguntava si no abusem de la paraula, tots plegats. Penso que el silenci també és valuós i l'hauríem de practicar sovint. És infinitament més intel·ligent callar que deixar anar qualsevol absurditat. Evitaríem tant soroll inútil!

Psicosi

Imatge
A la vida quotidiana, a vegades utilitzem paraules importades de la psicologia que, tot sovint, no s'ajusten al significat científic. Aquest matí he anat a fer el cafè de rigor i la cambrera que m'ha atès, en el temps de servir-me, m'ha parlat de la psicosi que té tothom de perdre la feina, d'arruinar-se o de passar gana en el futur. També m'ha explicat que ara no treballen tant com abans, que es passen molta estona mà sobre mà i que potser algun dia arribaria l'amo i despatxaria la meitat del personal. Després m'ha parlat de la xafogor, que si no vindrien unes pluges terrorífiques, com aquelles que es veuen per la tele. Per tirar més llenya al foc, li he deixat anar una dita de la meva àvia: el foc té aturador, que l'aigua no!
Bé, tot això per puntualitzar que la psicosi és un trastorn mental que comporta un trancament amb la realitat. Explicat d'una forma planera, les persones malaltes viuen en un món paral·lel de deliris i al·lucinacions. Dins l…

Amor tòxic

Imatge
Els problemes de parella són un dels molts motius pels quals les persones decideixen anar al psicòleg. En aquest cas, les primeres preguntes que em faig, abans fins i tot que se les formulin els propis pacients són: la relació és igualitària? n'hi ha un que vampiritza l'altre? existeix el respecte mutu? El tema és francament delicat perquè a vegades no s'està preparat per obrir els ulls a la realitat. Les respostes a aquestes qüestions no són evidents i cal treure'n l'entrellat al ritme adequat de manera que, si existeix una víctima en la parella, aquesta pugui adonar-se'n a temps i buscar una vida millor. També és cert que a, vegades, les relacions no se sustenten en la cura de l'altre, el fet de compartir valors, interessos, afecte o admiració mútues. En ocasions, la parella és, simplement, una mena de contracte temporal de convivència en el qual tots dos es comprometen a complir uns punts imprescindibles perquè la vida conjunta no esdevingui un infern. …

Recuperar la vida

Imatge
El dissabte vaig començar un curs sobre psicologia de les emergències. La veritat és que la temàtica trenca tots els esquemes dels psicòlegs avesats a treballar en una consulta. Confesso que hi va haver moments en els quals vaig tenir ganes de marxar corrent. No sé si mai arribaré a assistir ningú en una emergència, en qualsevol cas, crec que les eines que obtindré em seran molt útils (imprescindibles, fins i tot) per a la pràctica clínica. Malgrat que els pacients ens narren tota mena de sofriments, l'actuació en una emergència és completament diferent en el sentit que t'obliga a submergir-te en el caos i assumir el repte de posar-hi una mica d'ordre. T'ubiques d'una manera més real en la situació de la persona que sofreix perquè l'atenció es dóna en el lloc dels fets. Es tracta d'oferir assistència psicològica a persones afectades per atacs terroristes, incendis, inclemències del temps, explosions de gas, accidents de trànsit i un llarg etcètera de catàst…

Ingenuïtat

Imatge
És una mica temerari moure's per la vida pensant que tothom du bones intencions. Anar amb el lliri a la mà pot portar conseqüències nefastes. Tots hem passat per aquell moment, per aquell ritual iniciàtic, d'emportar-nos grans decepcions amb les persones de l'entorn. Amics, parella, familiars o companys de feina que crèiem de la nostra confiança i que, quan menys ens ho esperàvem, ens han traït vilment. Després del "gran desengany" passem per un procés psicològicament interessant. Tenim l'opció de replegar-nos en nosaltres mateixos, tornar-nos escèptics, paranoics o malpensats crònics. També podem fer com si no hagués succeït res i continuar endavant, tancant els ulls a la realitat, fent veure que no ha passat el que ha passat... Recordo que, per superar un desengany (no recordo quin) em van ajudar les paraules de la psicòloga Clarissa Pinkola Estés, autora del llibre Mujeres que corren con los lobos. Clarissa distingia entre ingenuïtat i innocència. La perso…

Què passa amb les víctimes?

Imatge
Fa poc que ens hem assabentat del desmantellament d'una xarxa de pedofília, que es dedicava a traficar amb imatges pornogràfiques d’infants per internet. El resultat de l’operació policial -“l’Operació Carrussel”- van ser 121 detinguts i 96 imputats, tots ells varons, 49 dels quals operaven a Catalunya. Es van confiscar milions de vídeos i fotografies extremadament dures que implicaven menors de 13 anys, fins i tot nens i nenes molt petits, gairebé nadons.
Vosaltres, companys internautes, us preguntareu amb lògica indignació quin futur els espera als criminals. Com a resposta, i perdoneu el meu pessimisme, em referiré al cas d’Uwe Bradler, un pedòfil detingut a Roses l’any 2006, que estava en possessió de material pornogràfic infantil i a qui l’Audiència de Girona ha condemnat recentment a la pena d’un any de presó. Pel que s’ha pogut demostrar, "només" utilitzava l’esmentat material (profundament violent i vexatori) pel seu ús personal.
Pel que fa al tractament mediàtic …

Traducció del blog