Un blog sobre psicologia i actualitat

Imatge extreta de Pixers A les xarxes socials, cada cop més sovint s'hi pengen missatges que fan referència a la precarietat que de mica en mica s'apodera de nosaltres i ens deixa menys marge de maniobra, a l'hora de construir alguna cosa que s'assembli mínimament a un projecte de vida. Aquesta manca de control és a l'arrel de nombros os problemes psicològics, tal com hem apuntat en altres ocasions. Joves que desitjarien formar una família però ni s'ho plantegen perquè no aconsegueixen volar del niu . Homes i done s madurs que tornen a casa dels pares, a mb un munt de deutes a sota del braç . Persones grans , en l'edat del repòs , malvi vint permane ntmen t estressades a causa de les nombros es càrregues que encara han d 'assumir. Criatures amb la infància robada, vingudes de qui sap on. T ota la psicologia evolutiva ha estat  pos ada de cap per avall. No sabem quin mar naveguem. Precarietat com a eufemisme de pobresa i esclavitud co...

Gif de la comèdia negra « Monsieur Verdoux » (1947),  extret de «Matière et Révolution»  «Aquest és un món despietat i hom ha de ser despietat per enfrontar-s'hi»  Charles Chaplin, com a Monsieur Verdoux.  L'alegria dura poc, a la casa del pobre. El teatral i efímer  entusiasme expressat per la proposta del flamant govern «socialista»  d'acollir el vaixell «Aquarius» a la costa valenciana,   ha topat amb la terrible realitat dels  internaments als CIEs i altres intervencions inhumanes que probablement patiran centenars de persones indefenses i afectades greument per una perillosa travessia marítima. Un tracte de crueltat similar al que reben les dones explotades laboralment i abusades sexualment en els camps de maduixes de Huelva, que es mira de combatre amb  uns mitjans clarament insuficients.  De la mateixa manera,  podem referir-nos a les múltiples vexacions patides per infants i adolescents en els centres d'...

Imatge extreta de Divorce with dignity En el «mercat» de les teràpies de parella actuals hi ha un tipus de consell que agafa força, vinculat al fet que l'acceptació de l'altre, amb les seves virtuts i defectes, és de cabdal importància per aconseguir que la relació «tingui èxit». Deixem de banda el polèmic concepte de l'«èxit» matrimonial i centrem-nos en la primera part del problema. Si tenim al cap una persona que satisfaci totes les nostres expectatives, el més probable és que experimentem una profunda decepció, quan ensopeguem amb la sempre imperfecta realitat, que té ben poc a veure amb les fotografies idíl·liques de les vacances,  penjades a l'Instagram.  És prou fàcil que ens posem d'acord en aquesta premissa: l'exigència de perfecció no és una bona aliada de l'amor. De la mateixa manera, però, cal distingir quins han de ser els límits de l'acceptació perquè si hi ha persones que posen el llistó massa alt també n'hi ha que el sit...

Un grup de manters celebra la seva posada en llibertat. Foto extreta d'Economia digital. A l'inici del cèlebre Discurs sobre el colonialisme (1955), el poeta i polític martiniquès Aimé Césaire escrivia: "Una civilització que es mostra incapaç de resoldre els problemes que el seu funcionament suscita, és una civilització decadent. Una civilització que decideix tancar els ulls als seus problemes crucials, és una civilització malalta. Una civilització que escamoteja els seus principis, és una civilització moribunda". Les reflexions del pare del concepte de "negritud" són dolorosament necessàries per apropar-se a l'opressió dels africans del S. XXI, encara sota el jou colonial, i a la reacció bàsicament repressora dels europeus davant de la seva presència "incòmoda" perquè la violència i la misèria de la qual escapen no es pot comprendre sense emprar la paraula explotació ni el racisme institucionalitzat que els persegueix sense apel·la...

Refugiats afganesos al Mediterrani. Foto:Will Rose.  Davant de l'escàndol sexual destapat a Haití, que implica Intermón Oxfam i del degoteig de nous casos d'abusos perpetrats per cooperants en aquesta i altres ONGs, han sorgit dures crítiques al món de l'ajuda humanitària, esperables en situacions tan esfereïdores de violència sobre els més desemparats.   Per un costat, es qüestiona un model de "solidaritat" que en certs aspectes no fa altra cosa que perpetuar un vell despotisme colonialista. És innegable la posició de privilegi dels anomenats treballadors humanitaris: sens dubte, estem davant d'un important problema estructural que cal atendre amb urgència. Tanmateix,  hi ha veus que fan una esmena a la totalitat que trobo excessiva, especialment si tenim en compte les persones que es deixen la pell de debò en la tasca de pal·liar drames inenarrables i que, al damunt, han d'afrontar persecucions, atacs i amenaces pel fet d'haver denuncia...

Imatge extreta d' Oford University Press Durant les llargues jornades de campanya electoral, que ja no es disputen tan sols al carrer ni tampoc en els mitjans tradicionals sinó que tenen un ring indiscutible a les xarxes socials, és habitual que circulin vídeos, gifs, imatges, articles i resums de tota mena, on es ressalten les virtuts del propi partit, alhora que es remarquen les ombres de l’adversari. Aquest darrer cas no exclou les relliscades més estrepitoses, extretes si cal de les profunditats de l’hem ero teca, amb la finalitat de deixar en evidència les formacions que no són del gust de qui les comparteix amb els altres usuaris. En el cas dels oponents de Ciutadans-Ciudadanos s’ha tractat recentment d’un vídeo esfereïdor, comentat amb encesa indignació i que considero que paga la pena destacar perquè expressa la pugna existent (i en absolut resolta) entre dues visions sobre la discapacitat que, ens agradi o no, estan presents en la nostra societat. Em refe...

Imatge extreta de The Telegraph Fa dies que no puc deixar de pensar en la tragèdia de la Torre Grenfell de Londres, l'edifici on van perdre la vida -si la xifra no augmenta durant els propers dies, la qual cosa és probable que succeeixi- setanta-nou persones. És com si em cremés el cap. La notícia té quelcom de singular: una maldat glacial i alhora desimbolta, que em mortifica. Aquesta desgràcia és peculiar, al meu entendre, en el sentit que s'ha perdut qualsevol bri de vergonya a l'hora de menystenir els ciutadans pobres o aquells que, per un motiu o altre, fan nosa a qui remena les cireres. I això fa por. Ara ja és possible desempallegar-se barroerament dels veïns d'una zona cobejada de la ciutat. Se suposa que després podem passar, tranquil•lament, a un altre tema. Mentre bevem un glop de te i assaborim unes cookies . Una etiqueta diferent a les xarxes socials. Un ram de flors per una nova causa. Una llagrimeta per vessar, d'un color més vistós. Una c...

En els mitjans de comunicació, és freqüent que es presenti l'anomenada "depressió postpart" com un problema mèdic que afecta la mare, la qual necessita urgentment un diagnòstic i el corresponent tractament. Aquesta setmana, al telenotícies de TV3, s'ha emès un reportatge que omet novament el context de la criança i també el rigorós debat crític que existeix, tant en l'àmbit acadèmic com de l'activisme. La perspectiva esbiaixada dels mass media proclama als quatre vents que cal abolir l'estigma de les "malalties mentals" però, en canvi, no fa altra cosa que perpetuar-lo. És intencionat aquest enfocament? Després de veure el reportatge de TV3 sobre la “depressió postpart” vaig pensar que, finalment, hem arribat en un punt on s’ha aconseguit de medicalitzar totes les etapes de la vida. D’ençà que ets un fetus o un lactant fins que acabes els teus dies en una residència, el periple per aquest món és susceptible d’éss...

A la Biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós (Baix Empordà), han iniciat un centre d'interès anomenat Biblioteca Sostenible , un paraigua sota el qual s'organitzaran diverses activitats durant tot l'any, entre les quals s'inclouran presentacions de llibres, conferències i sortides, que tenen per objectiu informar i conscienciar sobre el costat fosc del capitalisme de consum, tot promovent alternatives ecològiques i solidàries, a l'abast de tothom. A la imatge, hi podeu veure una mostra del fons bibliogràfic que s'està creant amb el mateix propòsit.  En el marc d'aquest projecte cultural i social, m'han convidat per donar la següent xerrada, que explora principalment la forma a través de la qual el consumisme impacta en les nostres relacions interpersonals. Ho farem a través de la mirada de diversos autors, com ara Fromm, Bauman, Illouz, Lipovetsky i Klein. La proposta està orientada a generar un debat, obert a la participació de tot...

“La depresión se caracteriza por ser un “hundimiento vital” en el que se sufre en todo el ser, se sufre por vivir. El hecho de la depresión es universal, pero su manifestación sintomática es diferente en las diversas culturas. En occidente, la depresión constituye el fenómeno epidemiológico más importante, con tendencia a crecer. Podríamos decir que la frustración derivada del individualismo occidental lleva a la depresión, y ésta a la drogadicción. Estudiar, pues, la depresión nos permite comprender al hombre actual, desde su dimensión más frágil, como ser práctico y mortal ” Ángel Aguirre Baztán, doctor en psicologia i filosofia. Hi ha determinats temes sobre els quals em sento empesa a escriure perquè els escolto habitualment i penso que és important compartir-los. Un d’ells és el tipus de frustració que experimenten bona part de clients que estan deprimits. Un dels temors que expressen -a diferència dels tòpics, segons els quals les persones amb problemes psicològics...

A la magnífica quarta temporada de l'aclamada sèrie The Wire (2002-2008) , l'espectador segueix els passos de Dukie, Randy, Michael i Namond, quatre adolescents que han crescut en l'entorn de la guerra contra la droga, en un suburbi de la ciutat de Baltimore. Imatge: HBO. Quan m'assabento a través dels diaris dels estremidors episodis de bullying que costen la vida a tants adolescents -aquesta darrera setmana hem conegut alguns detalls del cas de la nena de 13 anys que es va suïcidar a Múrcia -, m'adono que generalment se sol parar atenció a la punta de l'iceberg. És a dir, que els mitjans de comunicació acostumen a posar el focus damunt de l'hostilitat directa exercida damunt dels infants i adolescents als centres educatius, per part del seu grup d'iguals. Els actors que apareixen habitualment en escena són els agressors, els testimonis passius, les víctimes, la família d'aquestes i els responsables de l'escola, implicats en...

Imatge d’algunes membres de Les Kellys de Mallorca, que també se sumen a la lluita contra la violència masclista. Foto extreta de La Directa . Probablement trobaríem pocs sectors tan invisibilitzats o caricaturitzats com el de les treballadores de la neteja. A trav é s dels mitjans de comunicaci ó -en s è ries de ficci ó o a les not í cies- se les sol representar a través de l’estereotip de la choni analfabeta o bé el de la gemegaire que es fa la víctima però que, en realitat, té poques ganes de pencar. El col · lectiu de “ Las Kellys ” - las que limpian - trenca amb els tòpics habituals i potser per això resulta tan incòmoda la seva veu. Elles no sofreixen en silenci ni tampoc munten cap numeret histriònic -al més pur estil d’ Aída - sinó que denuncien amb coratge i contundència l’esclavatge del mercat laboral. I ho fan a múltiples nivells, d’una manera ben poc habitual, malgrat trobar-se en una posició d’extrema precarietat -un percentatge gens menyspreable ...

Il·lustració extreta de Nueva Tribuna “El desmantellament de les pensions públiques per part de la dreta no és un error de gestió o de càlcul. És el full de ruta d’un projecte econòmic que ha de fer descarrilar qualsevol gestió pública per, a continuació, dir que no funciona i promoure les privatitzacions” Pascual Serrano. Periodista. Durant les darreres setmanes he conegut diverses persones grans que se sentien profundament atemorides pel que pogués succeir en un futur no massa llunyà amb les seves pensions de jubilació. La por expressada no estava relacionada només amb el propi poder adquisitiu sinó que també els amoïnava la situació amb què es podrien trobar els fills i els néts, el dia que ells ja no hi fossin. Recordem que l’ansietat és un problema psicològic estretament vinculat a l’anticipació d’un demà incert i, ara mateix , aquest no sembla precisament encoratjador. Si tenim en compte que una de cada quatre llars espanyoles se sosté gràcies a la pen...