Si plores perquè has perdut el Sol...

Gif de la comèdia negra «Monsieur Verdoux» (1947),  extret de «Matière et Révolution» 

«Aquest és un món despietat i hom ha de ser despietat per enfrontar-s'hi» 

Charles Chaplin, com a Monsieur Verdoux. 


L'alegria dura poc, a la casa del pobre. El teatral i efímer  entusiasme expressat per la proposta del flamant govern «socialista»  d'acollir el vaixell «Aquarius» a la costa valenciana,  ha topat amb la terrible realitat dels  internaments als CIEs i altres intervencions inhumanes que probablement patiran centenars de persones indefenses i afectades greument per una perillosa travessia marítima. Un tracte de crueltat similar al que reben les dones explotades laboralment i abusades sexualment en els camps de maduixes de Huelva, que es mira de combatre amb  uns mitjans clarament insuficients. 

De la mateixa manera,  podem referir-nos a les múltiples vexacions patides per infants i adolescents en els centres d'acollida, prou conegudes pels professionals del ram i publicades …

Imatge extreta de Divorce with dignity

En el «mercat» de les teràpies de parella actuals hi ha un tipus de consell que agafa força, vinculat al fet que l'acceptació de l'altre, amb les seves virtuts i defectes, és de cabdal importància per aconseguir que la relació «tingui èxit». Deixem de banda el polèmic concepte de l'«èxit» matrimonial i centrem-nos en la primera part del problema. Si tenim al cap una persona que satisfaci totes les nostres expectatives, el més probable és que experimentem una profunda decepció, quan ensopeguem amb la sempre imperfecta realitat, que té ben poc a veure amb les fotografies idíl·liques de les vacances,  penjades a l'Instagram. 
És prou fàcil que ens posem d'acord en aquesta premissa: l'exigència de perfecció no és una bona aliada de l'amor. De la mateixa manera, però, cal distingir quins han de ser els límits de l'acceptació perquè si hi ha persones que posen el llistó massa alt també n'hi ha que el situen a un nivell…

Foto: AP.

Una de les nombroses proves del retrocés en matèria de drets humans que es pateix a Europa el trobem en la grollera maniobra de maquillatge que va suposar la concessió de la nacionalitat al jove de Mali Mamoudu Gassama, després que s'hagués fet viral un vídeo on se'l veia escalant àgilment quatre plantes de la façana d'un edifici per a salvar la vida d'un infant que havia quedat penjat a la part de fora del balcó del pis on viu. Si donem una ullada al YouTube veiem més clarament l'espectacle global protagonitzat per qui ha estat batejat com a «home aranya». Mamoudu, rebut pel president Emmanuel Macron al Palau de l'Elisi -a la imatge- i felicitat per estrelles internacionals com Rihanna, ha aconseguit també una feina de bomber com a compensació per la seva heroïcitat -així podrà rescatar molts més francesos en situació de perill. 
A París, on va actuar «monsieur Spiderman», es van desallotjar aquest dimecres mil cinc-cents immigrants d'un campament …

La doctora Lauren Hale de la Universitat Stony Brook de Nova York explica en aquesta xerrada TED la relació bidireccional existent entre diversos problemes relacionats amb el son i les desigualtats socials. La seva interessant exposició és en anglès i poden visualitzar-la amb subtítols en castellà. Els la recomano vivament. Vídeo extret de Youtube.



Quan es parla de problemes psicològics, en aquest país, generalment escoltem els mateixos «gurus» i «afectats»  de sempre, que acostumen a oferir consells similars des de fa anys. Una, dues o tres cares conegudes per a cada categoria diagnòstica. En el cas dels anomenats «trastorns del son» penso que és especialment urgent actualitzar les informacions transmeses a través dels mitjans de comunicació per tal que es tinguin en compte els resultats obtinguts en la recerca més recent. Nombroses investigacions posen de relleu la influència dels canvis constants que es produeixen en el nostre entorn. Evidentment, si el context es transforma també h…

Imatge extreta de Gizmodo

El mes passat em referia en un post als preocupants resultats obtinguts en alguns estudis sobre el percentatge d'abusos soferts en el col·lectiu de persones amb discapacitat (o diversitat funcional) i ho aprofitava per exposar els meus dubtes pel que fa a la dificultat afegida a l'hora de detectar-ne casos entre les víctimes que no s'expressen verbalment. ¿Com s'ho farà un persona autista per mostrar que ha patit una violació, en el supòsit que no pugui traduir la dura experiència en paraules i no es presentin lesions evidents? 
Si ja és prou complicat afrontar un procés judicial quan existeixen tot tipus de proves de l'agressió, el panorama es presenta encara més descoratjador en les esmentades circumstàncies. El discurs pervers, en aquest sentit, està ben servit. Atès que la persona assaltada no expressa obertament el malestar, no tenim perquè inferir-ne una experiència subjectiva d'humiliació ni cap dany psicològic. 

Està clarque la vi…

Algunes estrelles de Hollywood són admirades per la seva tasca d'activistes a favor dels drets de les persones amb problemes de salut mental. 
La desapareguda Carrie Fisher, diagnosticada de trastorn bipolar, va ser una fervent defensora de la teràpia electroconvulsiva (TEC). El paper de princesa Leia a la Guerra de les Galàxies li conferia un gran poder de persuasió, ara bé: era una autèntica lluitadora o va passar-se al costat foscde la força? 


El passat quatre de maig es va celebrar el dia d'Star Wars i l'etiqueta #maythe4thbewithyou va fer furor novament a les xarxes socials. Em va cridar l'atenció que l'expresidenta de Xile, Michelle Bachelet, la utilitzés per destacar l'assoliment de diversos objectius polítics al seu país. Per acompanyar la piulada, Bachelet va optar per una il·lustració d'ella mateixa, caracteritzada de princesa Leia subjectant la imprescindible espasa làser. A mi aquesta saga m'avorreix més que un nacionalista espanyol donant la …