dilluns, 9 / novembre / 2009

Negocis bruts


De bon matí, he llegit un post que m'ha posat els pèls de punta: Laporta i la pornografia, basat en una informació publicada al setmanari El Triangle.

Pel que es veu, quan es tracta negocis, tot és possible: penjar-se la medalla per la col·laboració amb Unicef o per la lluita contra la violència i, al mateix temps, tenir contactes amb un món de sordidesa indescriptible que, en la majoria de casos, vulnera clarament els drets humans més fonamentals.

On hi hagi diners, qui vol els principis?

divendres, 6 / novembre / 2009

Regeneració


[El Roto]

dijous, 5 / novembre / 2009

Sacerdoci teatral


Ahir llegia una entrevista a Álvaro de Luna, que lamentava la pèrdua de José Luis López Vázquez i, al mateix temps, reflexionava en veu alta sobre l'ofici interpretatiu. El veterà actor, expressava que el tipus de compromís de la seva generació era probable que desaparegués, per la pròpia transformació de la societat:

"Los actores ahora vivimos mejor, tenemos más presencia en los medios, podemos abrir debates o reflexionar en voz alta de muchas cosas. Ahora el actor está más cerca de la sociedad. Antes solo vivía en ese mundo del espectáculo. En Madrid, por ejemplo, había 18 teatros y cada uno tenía compañía propia. Esta profesión tenía algo de sacerdocio, le dedicabas todo el tiempo y sentías que tu trabajo era como un compromiso con la sociedad. En aquellos actores y actrices solo había teatro. Ahora se busca el pelotazo, triunfar un día y al siguiente ser considerado un genio."

El pelotazo. L'èxit immediat. L'operació triomf. Aquesta mentalitat es podria extrapolar perfectament a moltes altres activitats i segurament està en la base de l'escala de valors que ens ha conduït fins al fracàs estrepitós de l'economia i, perquè no dir-ho, a la ferum de corruptela que ho envaeix tot. A la meva manera de veure, és molt necessari recuperar el compromís íntim amb les nostres professions, siguin quines siguin, més enllà dels aparadors, els flaixos, la desproporció dels comptes bancaris i les vanitats. D'aquesta manera, es poden aconseguir petits miracles , com posar-se a la pell d'un transvestit, en una època d'identitats sexuals monolítiques. Sense luïments personals. Pensant en la societat, en els altres, més que no pas en un mateix. És possible tornar enrere?

dimecres, 4 / novembre / 2009

El rellotge aturat


Si aquest blog existeix és, en part, gràcies a Palafrugell. A l'avorriment asfixiant del meu poble. Massa sovint tinc la sensació que no hi habito, en cap sentit. Jo no visc a Palafrugell, em deia una veïna, un dia; visc a casa meva. Palafrugell és una vila dormitori, per més que ho vulguin disfressar de no sé què.

Josep Pla, escrivia que hi ha una cosa més difícil que viure en un poble: marxar-ne. Llavors no hi havia Internet.

El rellotge de l'església de Sant Martí fa temps que està aturat al voltant de dos quarts de dotze. No sé si algú té la intenció d'arreglar-lo. Així és Palafrugell. Passi el que passi, mai no passa res.

dimarts, 3 / novembre / 2009

La violació, segons Vicente Aranda


La nova pel·lícula de Vicente Aranda, Luna Caliente, ha cridat especialment l'atenció per dues coses. Primera, la quantitat de patrocinadors públics que l'avalen; segona, la violació de la protagonista, interpretada per Thaïs Blume, que viu l'agressió sexual amb gran satisfacció, fins al punt d'enamorar-se del mascle que la posseeix. De fet, aquesta visió il·lustra a la perfecció una de les distorsions cognitives més freqüents dels violadors: que la víctima gaudeix durant la vexació.

Davant les lògiques invectives de premsa i públic, el reconegut cineasta s'ha defensant citant Robert Louis Stevenson i Sigmund Freud, entre d'altres (un vernís pseudointel·lectual et pot treure de molts embolics). Del pare de la psicoanàlisi, ha recordat les fantasies de violació que suposadament tenim les dones.

És una llàstima que algú tan cultivat no reconegui la misogínia freudiana ni hagi deixat clara la idea que fantasia i realitat pertanyen a dos plans ben diferents.

Moltes gràcies, senyor Aranda, en els temps que corren, el seu film és una meravellosa contribució... al pensament masclista dominant.

dilluns, 2 / novembre / 2009

Temps de ventiladors


He inaugurat una modesta secció, a la barra lateral, que he anomenat Ventiladors. Es tracta d'uns quants blogs que parlen sobre corrupció, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, des de diferents perspectives que no comparteixo necessàriament. Espero anar-la ampliant en el decurs dels propers mesos.

El que em crida més l'atenció, és que s'hi troba informació que és vox populi i en la majoria de casos no apareix als mitjans rigorosos. Hi ha molts indrets on s'hi teixeixen trames que desprenen un tuf considerable i els ciutadans s'encarreguen de ventilar-les, sacrificant una mica del seu temps. Internet és un mal invent pels qui estaven acostumats a amagar la porqueria sota l'estora.

Què fan, mentrestant, els periodistes professionals? Per què no investiguen? On s'amaguen quan és l'hora d'informar?

Com bé sabeu, la funció d'un ventilador és escampar la brutícia ambiental, tot i que no canvia el clima aviciat de fons. Espero que aquesta fase vagi seguida d'una etapa de transformació més profunda; si no és així, em temo que la passarem molt magra.

diumenge, 1 / novembre / 2009

Opinadors finançats



Joan Puigcercós, acusa.


Jordi Cabré, respon.


dissabte, 31 / octubre / 2009

El salvapàtries


divendres, 30 / octubre / 2009

Silenciós Parlament



Irregularitats al Palau de la Música: silenci.

Irregularitats a Santa Coloma: silenci.

Corrupció urbanística als Ajuntaments: silenci.

Tres per cent: silenci.

PSC, CiU, ERC, ICV: silenci.


Silenciós Parlament.

dijous, 29 / octubre / 2009

Menors protegits


Internet és una poderosa eina comunicativa, tan benefactora com malèfica, en funció de com l’utilitzem. Els infants i adolescents són més vulnerables que els adults i cal que disposin d’eines adequades, que els permetin relacionar-se amb seguretat.

Malauradament, sabem que són freqüents els episodis de ciberbullying i assetjament sexual a menors. Fins i tot s’han donat casos de cites a cegues que han acabat en tragèdia.

En certa manera, navegar pel ciberespai és semblant a passejar pel carrer: els límits són imprescindibles. Seria molt extens parlar de totes les implicacions educatives en l'ús d'internet. Si hi esteu interessats, podeu començar amb aquest senzill decàleg.

Trobareu més informació interessant a:

http://www.chaval.es/
http://www.segu-kids.org/
http://www.protegeles.com/
http://www.pandasecurity.com/
http://www.protegeatushijos.com/
http://www.elmundodedina.org/
http://www.seguridadenlared.org/menores/
http://cert.inteco.es/Proteccion/Menores_en_la_red/
http://www.ehu.es/eukidsonline/los_menores_red-AUNA.pdf