Ser-hi
La capçalera de la manifestació d'ahir a Barcelona, organitzada sota el lema «Ni presó ni exili, us volem a casa», avançava en el tram final del seu recorregut, a davant de la presó Model. Foto: Clara Esquena i Freixas.
Recordo que, en una ocasió, l'escriptor Quim Monzó confessava a la premsa que, a l'hora d'escriure cartes als presos polítics -crec que es referia als Jordis perquè en aquell moment no hi havia més represaliats- es quedava bloquejat, sense saber exactament què dir-los atès que s'imaginava la cel·la on estaven tancats i qualsevol cosa que pogués transmetre'ls, en aquelles circumstàncies, li semblava mancada de sentit. L'esmentat temor, expressat en veu alta, salvant totes les distàncies, em va fer pensar en els dubtes que de vegades ens envaeixen quan una persona propera pateix un revés important, com pot ser el diagnòstic d'una malaltia que amenaça la seva vida. «És que no sé què dir-li!», exclamem amb frustració. Ens esforcem per trobar…
Recordo que, en una ocasió, l'escriptor Quim Monzó confessava a la premsa que, a l'hora d'escriure cartes als presos polítics -crec que es referia als Jordis perquè en aquell moment no hi havia més represaliats- es quedava bloquejat, sense saber exactament què dir-los atès que s'imaginava la cel·la on estaven tancats i qualsevol cosa que pogués transmetre'ls, en aquelles circumstàncies, li semblava mancada de sentit. L'esmentat temor, expressat en veu alta, salvant totes les distàncies, em va fer pensar en els dubtes que de vegades ens envaeixen quan una persona propera pateix un revés important, com pot ser el diagnòstic d'una malaltia que amenaça la seva vida. «És que no sé què dir-li!», exclamem amb frustració. Ens esforcem per trobar…
