Comença la lliga (i els dubtes)

Comença la lliga. Tot es posa novament en dansa. Per a moltes persones, l'estiu és un lapse de temps inaguantable, sense l'adrenalina dels partits. Val a dir que no hem estat del tot alliberats de les polèmiques pròpies de pilotes, àrbitres i altres galindaines futbolístiques. A segona divisió, el cas Brugal ha destapat la caixa dels trons. Les sospites de corrupció que, d'una manera o altra, sempre planen damunt la gespa s'han concretat en forma de procés judicial. Recordem que la temporada passada, el president de l'Espanyol, Dani Sánchez Llibre, va deixar anar que la lliga estava prostituïda. Tothom se li va tirar al damunt. Que si el comentari era inapropiat, que si no sabia acceptar la normativa, etcètera. Fins i tot li van dedicar un gag burleta al Crackòvia. El cas és que a l'equip blanc-i-blau no li van pitar cap penal a favor en tota la temporada. Les decisions arbitrals semblaven conspirar sempre en contra del conjunt de Pochettino. També es va generar un enrenou considerable al voltant de la figura del president de la federació espanyola de futbol, Ángel María Villar, i el suposat tracte de favor que donava a l'equip més gran del món. D'aquí les recurrents referències al villarato. Bé, tampoc vull insisitir en aquest punt perquè és evident que els homes de Guardiola van fer mèrits esportius més que suficients. Això no treu que hi hagi dubtes que encara quedin a l'aire. Com és possible que no s'apliquin noves tècniques, com en el cas del tennis, per evitar malentesos? Alguns puristes defensen que l'esmentada tecnologia trauria tota la gràcia a la competició. No s'hauria de dir, més aviat, que ens estalviaríem una muntanya de maldecaps? Es podrien extrapolar a primera divisió, els embolics de segona? Al capdavall, hi ha més interessos en joc...