Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2016

Marcos Benavent, el corrupte penedit

Imatge
A l’esquerra, Benavent en la seva època de gerent d’ Imelsa i, a la dreta, davant del Jutjat de València, el maig de 2015, amb un look de iogui hipster que causà un sensacional impacte mediàtic. Foto de José Cuéllar, extreta del diari El Mundo. És tan poc freqüent que un personatge corrupte assumeixi els seus errors i mostri penediment públic que Marcos Benavent estava cridat a esdevenir una estrella, en un món governat pel poder de la imatge i els eslògans pasteuritzats. Amb només unes quantes declaracions i uns minuts d’estudiades posturetes davant de les càmeres va aconseguir acaparar l’atenció dels mitjans. L’exempresari suposadament corrupte, mà dreta d’Alfonso Rus i peixat en una família de l’Opus Dei, havia arraconat les americanes d’home de negocis conservador per adoptar un estil alternatiu d’allò més cridaner. Les seves paraules no causaren una impressió menor, atès que en la seva reaparició a València com a testimoni del cas Imelsa confessava obertament qu

Les conseqüències de la inhumanitat

Imatge
Un grup de socorristes voluntaris ajuda famílies refugiades a arribar a la platja, a l'illa de Lesbos. Imatge de l'organització  Pro-Activa extreta del diari Público   Després d’un penós periple policial en terres gregues i d’haver entregat cinc mil euros de dipòsit per barba -una fortuna si tenim en compte les arques eixutes de les ONG- els bombers sevillans que tiraven endavant l’admirable tasca de rescat a l’illa de Lesbos van ésser deixats en llibertat . Aquesta incomprensible detenció és una mostra més dels constants pals a les rodes que es posen a Europa a l’acollida de refugiats, els quals, cal recordar-ho encara que sigui una obvietat, no truquen la nostra porta per caprici ni per robar-nos els recursos sinó perquè fugen d’atroços escenaris bèl·lics. En la majoria de casos, només tenen dues opcions: marxar-ne o morir. Les autoritats alemanyes, suïsses i daneses han optat recentment per la confiscació d’una quantitat de diners i béns a les persones que

Erich Fromm en l'època de Tinder

Imatge
Eloqüent imatge publicitària de la web Adopta un tío , que pretén apropar les dones en el lucratiu mercat de les cites online . Mentre que elles són presentades com a clientes a ells se'ls assigna el rol de producte Si, de cop i volta, s’acabés el sofriment amorós al món de ben segur que un nombre incalculable de psicòlegs se n’aniria a la bancarrota, en un tres i no res; i és que en els nostres consultoris hi acudeixen freqüentment persones que expressen una enorme decepció derivada de les relacions sentimentals fallides. L’arrel del patiment es podria abordar des de nombrosos punts de vista però val la pena destacar, un cop més, el paper de les noves tecnologies  en l’aprofundiment d’una forma fràgil de vinculació, susceptible de generar un gran desassossec, principalment en les persones que les han emprades amb unes expectatives equivocades. Per bé que és innegable l’existència de parelles que se senten afortunades d’haver-se trobat –la qual cosa hauria

Violència masclista, molt més que xifres

Imatge
Imatge extreta de Blogs ABC “La violencia es un recurso que la sociedad y la cultura ponen a disposición de los hombres para su uso “en caso de necesidad”, dejando a criterio de cada uno cuándo surge ese requerimiento” Francisca Expósito, professora de psicologia social de la Universitat de Granada. Sembla que en els darrers caps i principis d’any, a banda d’estar pendents del darrer anunci emès a la televisió i de les visites protocol·làries als hospitals, per donar la benvinguda al primer nounat, s’ha inaugurat la macabra tradició de fer recomptes de víctimes mortals de violència masclista. Són diversos els rotatius que opten per titulars com el del Huffington Post : “57 mujeres muertas por violencia de género en España en 2015” o el de l’ ABC: “Una rumana de 43 años, primera víctima de violencia machista en Madrid en 2016” . En alguns casos, els textos transmeten la mateixa fredor amb la qual es comptarien els productes caducats d’un magatzem, sense afegir