Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2014

Ruiz-Gallardón al carrer Fleet

Imatge
Si la reforma de Gallardón tira endavant, centenars de dones moriran com a conseqüència dels avortaments clandestins. A la imatge, un anunci per interrompre l’embaràs il·legalment, enganxat en un senyal de trànsit, a Sud-àfrica. Aquest país s’assembla a un malson en el qual et costa respirar però no aconsegueixes despertar-ne. Cada dia obro els diaris i m’hi trobo una galeria de personatges que tallen l’alè. Darrerament, se m’apareix en somnis el Ministre de Justícia, transformat en Sweeney Todd, el barber diabòlic del carrer Fleet. En la horrible visió onírica, Gallardón no és cap assassí de clients, degollats a les seves mans, en un àtic llòbreg de Londres, sinó que es tracta d’un carnisser avortista, que condueix una munió de dones pobres cap a una agonia segura. Si algú pensa que aquest joc d’imatges inconscients és exagerat és perquè no està ben informat de les conseqüències reals que té l’enduriment de la normativa relativa a la interrupció voluntària de l’embaràs. E

El fals mite de les desintoxicacions "exprés"

Imatge
Certs realities mostren una visió completament esbiaixada de la desintoxicació. Després d’un breu tractament, com si haguessin sortit d’un túnel de rentat, certs famosos sostenen que estan més “nets” que una patena. Imatge extreta de Flickr. Llegeixo en un portal de notícies que, entre els llibres més venuts del país, no és difícil trobar-hi el subproducte literari del famós de torn. Quan aquests escriptors sobrevinguts signen unes memòries, posem per cas, tampoc és rar que es formin unes cues quilomètriques, que no seria capaç de congregar ni un flamant Premi Nobel. Amb les dades de les audiències televisives succeeix quelcom semblant; és freqüent que els programes de safareig s’emportin una generosa porció del share . La “berlusconització” dels mitjans és una estratègia excel·lent, a l’hora de mantenir la ciutadania ben narcotitzada davant de la pantalla, en un estat òptim de degradació mental. No és aconsellable subestimar la influència dels omnipresents famosos, per m

Veus heroiques contra els abusos

Imatge
Si l’ONU ha exhortat el Vaticà a actuar contra el niu de pederastes de l’Església catòlica ha estat, en bona part, gràcies a la lluita tenaç de les associacions de supervivents. Imatge d'una manifestació a Hawaii:  cathnewsusa.com Silence makes evil possible. Survivors Network of those Abused by Priests (SNAP). En diverses ocasions, he escrit sobre el dens silenci que embolcalla el drama dels abusos a menors. Recordem-ho: Les agressions sexuals a la infància provoquen un intens sofriment als afectats i, en funció de diversos factors -la persistència de la violència; l’edat de la víctima; el tipus de vexació soferta; la familiaritat amb el botxí, etcètera-, engendren un seguit de seqüeles de diversa gravetat, generalment vinculades a trastorns de tipus psicòtic o a conductes autodestructives, com ara el suïcidi o la drogodependència. Es tracta d’una experiència que en cap cas s’hauria de relativitzar, banalitzar ni per descomptat encobrir. En la mesura que

Cauen tres obusos sobre Hollywood

Imatge
Darrere del glamur de Hollywood s'hi amaguen terribles realitats. Imatge: EFE.   La pel·lícula arrancava magistralment i es configurava en la memòria de l’espectador com el record d’una veritat ineludible. Una filera de cotxes, carregats de periodistes i policies, circulava a tota velocitat pels carrers de l'oest de Los Angeles. Esperitats, cercaven l’escenari d’un crim. Es dirigien a la mansió decadent d’una oblidada dama del cinema mut, interpretada per la genial Gloria Swanson. En arribar, descobrien que a la piscina hi surava el cadàver d’un guionista fracassat, l’atractiu William Holden. Una càmera oportunament ubicada a l’interior de l’aigua permetia que en contempléssim el cos inert, amb els ulls esbatanats. A l’exterior, es percebien els frenètics llums dels flaixos, disparats pels paparazzi que no es volien perdre cap detall de la macabra història. Era l’inici de Sunset Boulevard (1950), l’obra mestra de Billy Wilder; una crítica àcida al pervers món de Hol