Maria d'or, Maria de quitrà

La filòsofa francesa Simone Weil

Darrerament, per raons d'actualitat, penso sovint en la guerra, les relacions de poder i de submissió; també en la tendència a cultivar egos faraònics, que patim en aquesta societat i que tant dificulten la recerca de la veritat. La filòsofa francesa Simone Weil, gràcies a la seva humilitat i intel·ligència, va deixar-nos reflexions brillants al respecte. Vull fer referència a un bonic conte que va marcar-la profundament: Maria d'or i Maria de quitrà, només perquè hi penseu una estona, si us ve de gust. Aquesta història la va contar la mare, Selma Weil, quan la petita Simone jeia al llit de l'hospital, recuperant-se d'una operació d'apendicitis.

La biògrafa de Weil explica que l'heroïna d'aquest conte de fades, va ser enviada per la seva madrastra al bosc. La nena va arribar a una casa, on se li va preguntar si desitjava entrar-hi per la porta d'or o per la porta de quitrà. Per a mi -va respondre la nena- la de quitrà és prou bona. Va ser una resposta reeixida perquè una pluja d'or li va caure a sobre. Quan la madrastra va veure que portava tot aquell or, va enviar al bosc la seva pròpia filla. Però quan se li va formular la mateixa pregunta, aquesta va optar per la porta d'or i llavors va ser inundada amb una pluja de quitrà...