L'addicció dels Millet


És hereditària, l'addicció als diners?


Com bé sabeu, una de les hàbils estratègies de l'exadvocat de Fèlix Millet, Pau Molins, va ser la de presentar el saquejador com una persona malalta i penedida. Un ludòpata amb poder il·limitat, ara marginat i apestat per la societat. El nostre Maddoff va ser defensat com un addicte als diners, que intentava rehabilitar-se, malgrat no comptar amb el recolzament de l'entorn. Sense saber exactament si va ser per aquesta comèdia de la llàgrima, el cas és que Millet i Montull no van trepitjar la presó, a causa del flagrant robatori.

La Vanguardia ha recuperat un document interessant, d'una publicació barcelonina de principis de segle passat, on ja s'hi denunciaven clarament els tripijocs de Lluís Millet, onlce avi de Fèlix, més interessat en el lucre personal que en la promoció de la cultura musical catalana. Així doncs, sembla que aquesta cobdícia irreflenable i desmesurada, podria tenir l'arrel en l'arbre genealògic familiar, acostumats com estaven a acaparar poder i no tenir límits clars, que frenessin la patològica conducta. Al marge dels factors genètics, tampoc podem oblidar la indispensable complicitat de l'entorn, és clar, peça clau a l'hora de comprendre més de cent anys de mans llargues. En aquest punt, seria encertat parlar d'ADN català? Sobres, silencis, submissió... Fins a on podríem estirar del fil?


Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
Clara,
Sento discrepar, aquestes coses no s’encomanen com es pot mig deduir del teu escrit. Jo tenia un besavi que es dedicava a la política durant el regnat d'Alfons XIII, un avi que va ser alcalde durant el franquisme, i un pare que va anar a la guerra 36-39 amb els requetés, i t’asseguro que jo no sóc ni monàrquic, ni franquista ni favorable a tirar trets, sigui en el bàndol que sigui. Malament rai si ens haguéssim de fer responsables del què van fer els nostres avantpassats! Dit això, l’article de LV no deixa de ser curiós.
Miquel, potser si que és una mica injust el plantejament. No pretenc que tots els familiars s'hagin de posar dins del mateix sac. Recordem aquell germà de Millet, que va sortir plorant a TV3, el pobre home no hi tenia res a veure... En qualsevol cas, el tema de les addiccions, com qualsevol trastorn mental, ha generat les seves hipòtesis genètiques. En el post volia posar èmfasi en el fet que si aquesta tendència ha prosperat és perquè ningú no els ha posat traves... sembla que el poder si que és hereditari!

Traducció del blog