S'acosta el gran dia


Laporta feia broma amb Sandro, abans que comencés la batalla caïnita


Ja queda menys pel 13-J. Personalment, celebraré el final dels soporífers debats entre els quatre canditats, que han destacat per la seva absoluta banalitat -propera al nivell de Barri Sèsam- i la manca de fair play. En aquest darrer aspecte, ha despuntat el candidat Marc Ingla, acòlit de Ferran Soriano, que no ha desplegat altra tècnica que la d'engegar el ventilador i fer posat de Gaspar Hernández, per dissimular un xic les males arts. Qui l'assessora? Sigui qui sigui, està clar que li ha fet un regal impagable al principal favorit, per qui ha despertat la simpatia de propis i estranys. Dit això, m'hauria agradat presenciar un debat més elaborat, a l'alçada de la intel·ligència dels ciutadans i, per descomptat, dels aficionats a l'equip blaugrana. Amb la quantitat de diners i influències que es maneguen, els temes que s'han posat damunt la taula no han passat dels quatre tòpics de sempre. No fos cas que rumiéssim massa, encara s'esvalotaria el galliner.

Agradi més o menys, Sandro Rosell és un més que probable futur president. Segons ha explicat, l'excompany de Laporta, afí a l'ala de Josep Lluís Nuñez, ha dedicat moltes hores a escoltar milers i milers de socis. Després d'haver recollit la seva veu, ha decidit que apostarà per canviar els horaris dels partits, per situar-los en hores menys intempestives; millorar l'ambient del Camp Nou; crear uns gimnassos, probablement de la cadena DiR; tirar endavant una agència de viatges i no sé quantes aventures empresarials... Desconec si haurà fet més cas als seus propis interessos o als del sofert soci. Haurem de seure i esperar. També caldrà veure si jugarà a destapar les vergonyes de l'antiga junta o es limitarà a tirar endavant. Per la part que em toca, espero que millorin les relacions amb l'Espanyol, tal i com ha promès, després d'uns quants anys de tibantors que, al meu entendre, també s'han traslladat a l'afició. En qualsevol cas, encara que desinformats, segur que estarem prou entretinguts. L'espectacle que no falti.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia