Esquizofrènia i "Tercer Món"



Hi ha lectures que em deixen perplexa. Segons estudis internacionals patrocinats per l'OMS, el curs de l'esquizofrènia és significativament millor en països en vies de desenvolupament o Tercer Món, com per exemple, Índia, Nigèria i Colòmbia, que en països tecnològicament més avançats com ara Dinamarca, Regne Unit o Estats Units. En l'esmentada investigació, el 63% dels pacients dels països en vies de desenvolupament van experimentar un curs més benigne de la malaltia, que va conduir a la remissió completa, mentre que en els desenvolupats ho van assolir només el 37%. Al mateix temps, mentre que el deteriorament social es va donar en el 16% dels participants, en els països no desenvolupats, en els altres va ascendir fins al 42%. Per altra banda, el percentatge de persones que prenia medicació antipsicòtica durant l'estudi, en el primer cas era del 16% i en el segon del 61%.

Es tracta d'una autèntica paradoxa, que ha fet reflexionar molts professionals. Es qüestiona si l'ús de psicofàrmacs, més habitual en els països desenvolupats, en certa manera, no resulta iatrogènic. És perjudicial la psiquiatrització excessiva de la nostra societat? La no estigmatització dels països en vies de desenvolupament, és un factor de protecció per a les persones que pateixen esquizofrènia? En principi, sóc partidària de la intervenció precoç, a l'hora de tractar el trastorn. Ara bé, no pot representar, aquesta precocitat, el perill d'entrar en una roda de la qual ja no es podrà sortir?


Comentaris

Núria Talavera ha dit…
Reconec que no tinc cap mena de formació en l'àmbit psicològic ni psiquiàtric per dir el que diré, però no m'estranya gens... estem massa tecnificats, empastillats, ens manca amor, empatia, relacions socials... no sé si aquests elements juguen a favor de la cura de les malalties mentals.. però tot fa pensar que sí... i aquí, al "primer món" anem molt mancats, en canvi, és possible que al "tercer món" probablement els valors siguin diferents als nostres, en general, és clar...

Ara caldria definir si som el primer món però en què exactament, perquè em sembla que anem a la cua en moltes coses importants que no tenen a veure amb el desenvolupament tecnològic o científic... sinó amb les persones, les relacions humanes i el creixement personal :(

no sé si m'he sapigut explicar prou bé :)
S.N. ha dit…
per una certa experiència propera penso que la malaltia es converteix en una mena de personatge de la teva vida amb qui convius i llavors depen de la relació que hi estableixis.
No hi entenc pero`no és una malaltia tipo "grip" que ja se't passarà, no?
Llavors s'esdevé (almenys en el cas que conec) allò de que no saps què va ser primer si l'ou o la gallina.
Què és la malaltia i què és per la malaltia? Què és causa i què conseqüència??
Núria, penso que has donat en el punt clau, el tractament dels problemes de salut mental no tenen prou en compte la vessant de les relacions humanes, els recursos de l'entorn etc., que són factors cabdals per a la recuperació. En comptes de pensar en anar a fer-hi "caritat" potser hauríem d'importar determinats valors del "Tercer Món", que tanta falta ens fan... Salvant totes les distàncies, també he pogut observar algunes diferències entre l'entorn rural i l'urbà...

S.N., aquesta pregunta és complicada de respodre, hi juguen factors genètics, socials, familiars... i el tractament es focalitza massa en qüestions cerebrals, com si amb una simple medicació i un centre de dia ja ens haguéssim de donar per satisfets i les coses són molt més complexes!
S.N. ha dit…
Sí perquè si la qüestió d'estar "sà" mentalment només és que no et suicidis ni matis a ningú....amb això que dius ja n'hi ha prou però penso que la salut mental va molt més enllà, no?
És que el que no entenc és que la persona que conec estigui tractada psicològicament i psiquiàtricament i, segons la meva opinió, tingui una salut mental deplorable i unes relacions socials pèssimes...
Bé, potser me'n vaig ja del tema :P

Traducció del blog