La jutgessa


Isabelle Huppert, a la pell d'una magistrada implacable




La indulgència de Juli Solaz, contrasta amb la diligència de la jutgessa Míriam de Rosa, que no ha tingut miraments amb els dos lladres confessos. Com bé sabeu, els Dupond i Dupont de la delinqüència catalana han entrat a la Model per la porta del darrere, per la qüestió hotelera, no pas pel saqueig del Palau de la Música.

Quan me'n vaig assabentar, ahir al matí, vaig recordar una pel·lícula que vaig veure fa poc al Canal 33, L'ivresse du pouvoir, dirigida pel francès Claude Chabrol. La seva protagonista és Jeanne, una magistrada implacable, interpretada per la brillant Isabelle Huppert, encarregada d'instruir un complexe escàndol de moviment i malversació de fons, que apunten al president d'un important grup industrial. A mesura que la investigació avança, Jeanne s'adona que el poder dels implicats és cada vegada superior, la qual cosa farà perillar la seva integritat personal i, a la vegada, li conferirà una peculiar sensació d'omnipotència. Les pressions són diverses: l'ascendeixen per a estovar-la, intenten enfrontar-la als companys de feina, l'amenacen de mort, el seu cap procura dissuadir-la de tirar endavant... Són especialment còmics els interrogatoris als quals sotmet a determinats polítics, que tenen atacs d'hiponcondria i simulen estar malalts amb la finalitat d'escaquejar-se del mal tràngol. Vaig sentir una empatia il·limitada cap al sadisme de la jutgessa, que no es deixava acoquinar per res ni per ningú. No us revelo el desenllaç, per si la voleu veure. Bé, no em voldria deixar arrossegar per la temptació de comparar el film amb la situació actual de Millet i Montull. Està clar que parlem de ficció i qualsevol semblança amb la realitat, seria pura coincidència...


Comentaris

Traducció del blog