Són folls, aquests psiquiatres!



Barcelona. Assisteixo a unes jornades sobre teràpia de parella, que compten amb la presència d'una presumpta autoritat en la matèria. Durant la seva intervenció, el ponent associa subtilment l'homosexualitat a la pedofília i dóna a entendre que els abusadors són majoritàriament homes homosexuals. Els arguments se sustenten només en el que ha pogut presenciar ell mateix, en els seus viatges arreu del món. No aporta cap estudi científic que ho avali, ni tan sols una trista estadística. Insisteix en què l'homosexualitat va ser retirada del manual de diagnòstic psiquiàtric per les pressions del lobby gai i no pas per criteris de salut. Salten espurnes entre els assistents (la sala és plena de gom a gom). Una noia pren la paraula i qualifica l'expert d'homòfob i frívol. Tot aprofitant la seva priviligiada posició, l'inculpat esclafa la dissident amb una retòrica demolidora. La noia abandona les jornades. Xiuxiuejos. Després silenci.

Torn de preguntes. Aixeca el dit un professional :

-És possible que l'homosexualitat es pugui veure induïda per la posició de l'home, durant l'acte sexual?

Li demanen que aclareixi la pregunta.

-Si l'home se situa en el lloc que no li pertoca, pot esdevenir homosexual?

Més aclariments, si us plau.

-El lloc que li pertoca és a dalt, si es posa a baix, no podria inclinar-se cap a l'homosexualitat?

L'expert apunta que, en principi, no hi hauria relació entre les dues variables. Estupefacta, sondejo el meu voltant. Uns companys opinen que el ponent és molt valent de manifestar les seves opinions sense embuts, mentre que d'altres se senten profundament avergonyits. Ho veig ben clar, encara estem en bolquers.
Recordo la quantitat de professionals de la salut mental amb els quals he topat, que tenen prejudicis al voltant de l'orientació sexual. Amb aquesta mena de formadors, no són pas estranyes, aquestes pràctiques. Es veu que, en un món dominat per l'hostilitat, no tenen res més a fer que estigmatitzar les persones que s'estimen. Personalment, els suggeriria que busquessin ajuda, perquè la necessiten amb urgència...

Comentaris

Clidice ha dit…
després n'hi ha que s'estranyen quan a l'hora de triar un terapeuta dubtis, tornis a dubtar, dubtis més ... no us fa cap bé tot plegat :(
S.N. ha dit…
El que em sembla més escandalós de tot plegat (que ja és dir) és que l'homosexualitat pertanyi només als homes.
Les dones no tenim dret ni a ser homosexuals, no?
I si ho som és igual tu.
Total, el que fem les dones no importa, socialment, i és clar, molt menys entre nosaltres i si no té res a veure amb els homes.
Uix, ja m'agradaria enganxar aquest ponent q jo de retòrica en tinc moltíssima!!!
Núria Talavera ha dit…
això ha passat en unes jornades "professionals" ? realment fa posar els cabells de punta... quina mena de professionals poden fer aquestes observacions? :((((
Eulàlia Mesalles ha dit…
si no fos tan greu i tan trist es diria que és un acudit...
Clidice: com en totes les professions, s'hi mouen tot tipus de persones, el que passa que en el nostre cas tractem amb la salut de la gent i la sensibilitat hauria de ser màxima...

S.N.: és cert que per alguns homes el lesbianisme no es qüestiona perquè ni tan sols existeix, senzillament, no poden concebre la relació sentimental entre dues dones...

Núria: si, eren unes jornades professionals, oficials i ben reconegudes pels organismes de salut corresponent. No podia donar crèdit al que sentia. Hauria pogut allargar el post perquè es van fer un seguit d'observacions al voltant del transvestime, la masculinitat etc. més pròpies del nacionalcatolicisme que de la psicologia del S.XXI.

Eulàlia: és cert que, a vegades, la realitat és com un acudit dolent!