Fatalitat


A l'estació de Caldes de Malavella, no tens altra opció que creuar la via



L'hi podria haver passat a qualsevol. A vegades, em pregunto fins a quin punt es pot prevenir, la fatalitat.

Si revisem el passat i fem recompte de la quantitat d’imprudències que hem comès, al llarg de la vida -sense ser especialment temeraris- no podem deixar de reconèixer que, malgrat tot, hem estat afortunats. Existeix algú, que hagi estat sempre prudent? Això no treu, com diu Salvador Giner, que vivim una època especialment impacient. Si el sociòleg fés el seu particular screening vital, no obstant, de ben segur que també toparia amb més d’una d’aquestes nefastes imprudències-impacients, que han costat la vida a dotze persones. Penso que hi ha impulsos que són consubstancials a l’adolescència i la primera joventut -sobretot si l'ambient és festiu-, no pas a l’etapa històrica. Cal recordar la manca de límits i de regulació, és clar. Les aglomeracions necessiten control i aquest, en certa manera, hi va mancar. Després hi ha els hàbits. A l’estació de Caldes de Malavella (a la foto), per posar un exemple que m’és proper, no tens més remei que creuar la via perquè no existeix cap altra opció per pujar al tren, direcció Barcelona o d’accedir a l’estació, si véns de Figueres. O creues la via o creues la via. Ni tan sols hi ha una trista barrera per impedir el pas, quan s’acosta un comboi.
La paciència i la prudència s’aprenen amb els anys. Els hàbits, en canvi, es resisteixen.

Massa factors, tots junts. Una sola sensació d’impotència. Ja no hi ha marxa enrere...


Comentaris

Eulàlia Mesalles ha dit…
Jo sento aquesta sensació d'impotència. Però alhora em revolta que sempre els individus ens vulguem expolsar les puces de sobre i les posem sobre la "mare administració". Un dia després de la tragèdia una dona tornava a creuar pel mateix punt. Encara dirà que no estava prou ben indicat...
Mira l'apunt d'avui del Francesc Puigcarbó. El Perich la clava, uns quants anys enrere...
Tens tota la raó, no ens hem pas de treure la responsabilitat de sobre, ni molt menys, a les víctimes la imprudència els ha costat la vida. Això no treu que tenim uns hàbits molt arrelats, que quan es produeixen aglomeracions calen controls, que la joventut es temerària per naturalesa... van ser un conjunt de factors que van conduir a la desgràcia...

Ara em passo per can Puigcarbó, gràcies per l'avís!
F.Puigcarbó ha dit…
"La imprudència sol precedir la calamitat"

Apiano. Historiador romà.

aquesta frase ho resumeix molt bé. Davant de casa hi ha dos pasos de vianants amb semàfor i tot. Doncs bé els jubilats (jo encara no!) travessen pel mig del carrer i a més a més en diagonal que es tarda més i si pot ser són coixos o de reduïda mobilitat. Ja n'han enganxat més d'un, però no hi ha res a fer.
Hi ha persones que no tenen capacitat per aprendre de l'experiència, sembla increïble però és així. De tota manera, tal com vaig comentar en el teu blog, penso que en el cas de Castelldefels van faltar mesures addicionals, el comportament grupal és previsiblement imprudent, sobretot en nits com la de Sant Joan. Està vist que no es pot deixar tot a la responsabilitat individual...

Traducció del blog