Diàleg interreligiós


En l'àmbit de la formació continuada, fa temps que sento parlar de la importància del diàleg interreligiós, que potencia les similituds i zones de contacte entre les diferents confessions religioses i, fins i tot, la laïcitat. Entre diversos objectius, hi ha el de trobar el nexe d'unió, d'unes creences i altres. Un punt de partida bastant diferent al que veiem als mitjans de comunicació, que semblen definitivament obstinats en marcar barreres i aixecar murs d'incomprensió (heu vist tantes burques, pel carrer?). No vull pas dir que les coses siguin fàcils. Res no és fàcil. Els debats que es generen en determinats cursos són d'allò més encesos però, malgrat tot, aprens a dialogar amb els teus prejudicis i també amb els dels altres, que no són pocs. Recordo un exercici que ens van proposar en una classe sobre eines educatives per a la infància. Es tractava d'estudiar els principis fonamentals de cada confessió i buscar si hi havia algun valor de base, que compartissin les diferents religions. Després del treball de grup, la màxima compartida va ser la següent: No desitgis als altres, el que no vulguis per a tu. Més humà, impossible.

Comentaris

Clidice ha dit…
en el nostre municipi, dins el grup polític al que pertanyo, vam estar discutint l'oportunitat d'aquesta llei de prohibició de la burka i el niqab. La meva opinió és que és oportunista, superficial i ineficaç i que, com a molt, aconsegueix que els musulmans es radicalitzin i que els no musulmans els vegin com un "problema" i es radicalitzi el racisme. Ara, vam estar considerant la necessitat d'una Assemblea de Religions, dirigida des de l'Ajuntament. Una eina, al meu parer, essencial per seure en una taula tots els representants de les distintes religions, de forma regular i consensuar amb ells les distintes formules necessàries per poder arribar a les seves comunitats. Però, és clar, això no dóna titulars ni vots, això només és picar pedra. No sé que passarà, però caldria que passés alguna cosa d'aquestes, no les pallassades mediàtiques de sempre.

Ei, i penso que la burka i el niqab són una ofensa cap a la humanitat, sigui de la religió que sigui. No només cap a les dones, sinó cap a tota la humanitat.
S.N. ha dit…
Jo, personalment, mai he vist cap burka...
Clidice, SN, estic d'acord amb vosaltres. A mi també em sembla ofensiva aquesta peça de roba i penso que atempta contra la dignitat de la dona. Això no obstant, trobo que aquesta polèmica és completament desproporcionada i oportunista. Resulta molt simptomàtic que s'hagi arraconat la dona musulmana del debat i que amb prou feines s'hagi sentit la seva veu. Això si, Montserrat Nebrera ha sortit a passejar al carrer amb burca, posant a la dona musulmana novament en l'ull de l'huracà.No és masclisme, això? Algú està realment preocupat pels seus drets? La simple prohibició, sense cap mena de diàleg paral·lel, pot ser més perjudicial que beneficiosa...

Traducció del blog