Carod-Rovira salva els mots



Tinc la mala costum de donar tombs per les llibreries, amb la finalitat d'assabentar-me de les darreres novetats editorials. La portada que veieu a la imatge, és d'un llibre que m'havia passat completament desapercebut i m'ha sorprès aquest cap de setmana. Vaig haver de mirar-lo dues vegades. Em va cridar l'atenció per prescindible i també per pretensiós, perquè no dir-ho.

113 paraules per salvar, segons el criteri del vicepresident. Si em permeteu l'atreviment, suggeriria uns quants mots i paraules compostes més, les quals, de ben segur, retindrem a la memòria gràcies a les habilitats polítiques de l'autor:

Per cert, a la presentació de l'obra hi eren presents el filòleg Joan Solà, l'actriu Montserrat Carulla, l'escriptor Sebastià Alzamora i l'editor Ernest Folch. Era necessària, tanta celebritat?

Comentaris

Clidice ha dit…
prescindint-ne de la qüestió pública i molt mediatitzada el senyor Carod-Rovira guanya molt en les distàncies curtes, te'n faries creus. Ah! i no sóc Carodista, però he pogut parlar amb ell alguna vegada i res a veure amb el personatge.
Els polítics són ben perillosos a les distàncies curtes, sempre els acabes trobant simpàtics i encantadors. A mi, fins i tot em va caure bé Esperanza Aguirre! El que realment ens ocupa és que ha malbaratat els recursos públics en bajanades de l'alçada d'un campanar i ha "enxufat" descaradament la parentela, quan presumia de mans netes. Com a polític, m'ha defraudat moltíssim.
Alfons Claver ha dit…
Clara,

A mi em sembla un llibre excel·lent -- i oportú, sens dubte.

Que l'autor sigui en Carod, no li treu ni mica de mèrit al contingut. Ben al contrari, dissortadament patim un país de polítics àgrafs, i iniciatives com aquestes són d'agrair.

Quant al Carod polític, potser en la gestió diària haurà estat un desastre, però en l'estratègia (la que va donar pas al tripartit) ha demostrar tenir el cap molt ben moblat (força millor moblat dels que vénen després d'ell, per cert). I deixem-ho clar: allò que no li perdonen és que, havent pogut triar entre el PSOE i Convergència, tries als primers, i clavés una coça al cul d'un cert catalanisme bien entendido.

Parlem-ne d'aquí a 10 anys i amb la perspectiva de ben segur que ho veuràs diferent.
Miquel Saumell ha dit…
Clara,
Simpaties o antipaties (és el meu cas) al marge, m’han dit que el llibret d’en Carod està força bé, però és evident que com tu ens demostres ara s’ha quedat una mica curt.
Alfons, d'aquí deu anys de ben segur que ho veuré encara pitjor, ERC s'ha convertit en una trista comparsa del Govern, sense cap mena de personalitat política.

Miquel, personalment, el llibre em sembla una simple estratègia editorial per fer calés i hidratar un cop més la vanitat del nostre vicepresident.

A tots dos: Us recomano la iniciativa Rodamots: www. rodamots.com. Rebreu cada dia una paraula al vostre email: definició, context... molt millor que el llibre d'en Carod i a sobre gratuït, que sempre és d'agrair....
Alfons Claver ha dit…
Clara, amb un llibre com aquest difícilment se'n fan, de diners!

Si em permets, tampoc la distribució del llibre ha estat brillant, o sigui que, més enllà que veure el llibre publicat, no crec pas que hi hagi hagut cap tracte de favor.

I és que és publiquen coses molt pitjors, dins i fora de la política. Sense anar més lluny, qualsevol rot inarticulat que es llençi un jugador del Barça (o un negre en lloc seu) rep una atenció mediàtica desmesurada i una molt millor distribució per part de les editorials. Gerard Piqué, per exemple, les 'memòries' del qual ja s'han enfilat fins al número 1 dels més venuts en català.

Quant a la vanitat, això és inherent a qualsevol exercici d'escriptura, Clara, bé sigui en forma de llibre, d'article, aquest blog o bé els comentaris que s'hi fan.

Traducció del blog